La Generalitat s'ha marcat com a objectiu transformar l'atenció quant a salut mental es refereix per a revertir els indicadors que indiquen una necessitat urgent d'intervenció. I és que el territori valencià s'enfronta la major prevalença de trastorns mentals registrada en el conjunt de l'Estat, amb un 25,1% de la població afectada, en comparació amb el 15,0% estatal. Una situació que s'estén a la ideació suïcida, al consum de substàncies i a l'ús compulsiu d'internet, especialment entre els joves.
Els números revelen més realitats preocupants: el 42,3% de les valencianes i el 39,7% dels valencians majors de 14 anys corren el risc d'experimentar problemes de salut mental. Els xiquets i xiquetes no estan exempts, amb un 10,7% de menors de 15 anys en risc. A més, la Comunitat Valenciana té la segona major taxa de casos atesos en Atenció Primària per ideació suïcida o intents autolítics. El consum d'alcohol i cànnabis és el més alt al país, i el segon en tabac, en la població de 15 a 64 anys.
La preocupació s'agreuja en examinar els recursos disponibles, sent una de les tres regions amb la pitjor dotació de recursos assistencials i la tercera pitjor en formació d'especialistes per habitants. L'informe, presentat per la Generalitat com a base d'actuació del Pla Valencià de Salut Mental i Addiccions 2024-2027, també assenyala la utilització generalitzada de programes preventius sense eficàcia prèvia contrastada. La falta d'equitat territorial i les desigualtats interdepartamentals en els recursos també es fan evidents.
Enfront d'aquest panorama, el Pla Valencià de Salut Mental i Addiccions 2024-2027 es presenta com una solució que busca actuar amb urgència. Amb un objectiu general de millorar la salut mental en la població, el pla es recolza en nou principis rectors, que inclouen l'equitat territorial, l'evidència científica, i la priorització de la promoció i prevenció. Un total de 80 accions concretes que van des de la promoció de la salut mental positiva fins a la cooperació internacional.
80 accions transformadores
En la línia estratègica de promoció de la salut mental positiva, es destaca la inclusió de la detecció de la depressió en la Cartilla de Salut Infantil i la creació d'Unitats de Detecció Precoç en el mitjà escolar. Aquestes accions busquen intervindre i proporcionar el suport necessari des d'una edat primerenca.
El pla també aborda l'equitat en la distribució de recursos, l'atenció a la infància i adolescència i l'atenció al Trastorn Mental Greu. La creació d'hospitals de dia, unitats especialitzades i la implementació de protocols específics són passos clau cap a una atenció més especialitzada i accessible.
Així mateix, la formació sanitària especialitzada, la investigació i la docència són essencials per a desenvolupar un cos professional competent. El pla proposa, a més, un augment significatiu en el nombre de places acreditades per a especialitats clau, així com programes de formació continuada per a diversos professionals, entre altres accions clau.
Suport històric a la transformació
La implementació d'aquest ambiciós pla no manca de recursos. La Generalitat destinara 283,8 milions addicionals per a executar el Pla Valencià de Salut Mental i Addiccions 2024-2027, aconseguint un pressupost total de 724 milions d'euros durant la legislatura, el major fins a la data. Aquest compromís financer reflecteix la gravetat de la situació i la determinació d'abordar-la de front.
L'informe i el Pla Valencià de Salut Mental i Addiccions delineen un camí clar cap a la recuperació. Abordar la crisi de salut mental en la Comunitat Valenciana no sols requereix recursos financers significatius, sinó també un enfocament integral que incloga prevenció, atenció especialitzada i suport continu. L'èxit d'aquest pla dependrà de la seua implementació efectiva i del compromís continu de tots els actors involucrats en l'atenció a la salut mental a la regió.