La consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, acompanyada del director general de Qualitat Democràtica, Iñaki Pérez Rico, ha presentat el nou portal de memòria democràtica de la Generalitat.
Durant la presentació, Pérez Garijo ha destacat que durant tota la legislatura hem fet “una tasca important en favor de la memòria, la justícia i la reparació”, una tasca que ens ha encaminat “a aconseguir reptes que pareixien utòpics i que ara estan molt més a prop”.
En aquest sentit, la consellera s’ha referit al compromís del Govern valencià d’assolir un territori lliure de fosses, en el que “hem avançat molt”. De fet, la consellera ha afirmat que “s’han excavat el 66 % de les fosses comuns de la repressió franquista en territori valencià”, d’acord amb les últimes dades del Catàleg d’Exhumacions, inclosos en la nova pàgina web de Memòria Democràtica.
Les xifres també detallen que en la província de Castelló s’han exhumat el 75 % de les fosses comuns, mentrestant que a Alacant s’ha assolit el 80 % i en València el 61 %.
La consellera de Qualitat Democràtica ha avançat que el Pla d’Exhumacions de la Generalitat per al 2023, disponible al portal, “inclou la recerca de 421 noves víctimes del franquisme i la dictadura en 49 fosses que es troben en els cementeris de paterna, Castelló de la Plana i Alacant”.
Les intervencions programades se centren en 42 fosses del cementeri de Paterna on es pretén localitzar un total de 179 víctimes; en les files 6, 7, 8, 9, 10, 13 i una tomba al cementeri de Castelló de la Plana per a trobar 228 persones; i en la fossa VIII del cementeri d’Alacant, on està previst trobar 14 víctimes.
Pérez Garijo ha explicat que amb la planificació d’exhumacions per al 2023 “la província de Castelló estarà completament exhumada i de les 121 que queden pendents en València es preveu l’apertura de 41 fosses durant este any, actuacions que “ens acosten cada vegada més a aconseguir el nostre compromís d'exhumar totes les fosses en territori valencià”.
En aquest sentit, la consellera ha afirmat que “som un referent en polítiques de memòria en tot l'Estat espanyol i volem que la web també ho siga”.
Per la seua part el director general de Qualitat Democràtica, Iñaki Pérez Rico, ha explicat els detalls i les possibilitats que ofereix la nova pàgina web de Memòria Democràtica de la Generalitat que “posa a la disposició de la ciutadania tot el treball i la informació que s'ha recopilat en la matèria”.
Mapa de fosses en xifres
La pàgina web compta amb un mapa de fosses de la Comunitat Valenciana i un apartat sobre exhumacions on es recull de forma detallada totes les intervencions que s’han realitzat fins ara de forma directa o a través de la subvenció.
El mapa de fosses en xifres detalla que fins ara s’han localitzat les restes de 2.166 víctimes en territori valencià, que tant la repressió franquista com combatents, de les quals 225 s’han identificat i 373 estan pendents d’identificació.
Nous llocs de la memòria
La nova pàgina web de Memòria Democràtica dedica un espai especial al reconeixement de la memòria democràtica de les dones des del qual es pot accedir a diversos materials que posen el focus en la dona en temps de guerra i la seua lluita per la llibertat.
El portal ofereix en un sol espai tota la informació sobre les víctimes de la guerra i la dictadura franquista. S’inclou un buscador de víctimes, informació sobre nadons i menors furtats, identificació de víctimes i banc d’ADN i el contacte per accedir a les Oficines d’atenció a les víctimes d’àmbit comarcal.
En el nou lloc web es pot consultar també el Catàleg de Llocs i Itineraris de la Memòria, en el que recentment s’ha inscrit el paretó de el Terrer de Paterna que s’ha convertit en el primer lloc que es declara i inscriu en el catàleg per aplicació de Llei de Memòria Democràtica i per a la Convivència de la Comunitat Valenciana. La consellera ha assegurat que “estem treballant perquè el Camp de concentració d'Albatera, el Memorial de les Víctimes en el cementeri de Paterna o la Línia XYZ siguen molt prompte llocs de la memòria democràtica valenciana”.
En aquest sentit, la consellera ha assenyalat que “hem iniciat els tràmits per a la compra dels terrenys d'Albatera per a fer un Centre d'Interpretació”.
També es pot accedir a l'espai que, amb la denominació Geografia del Terror, es vol destacar aquells espais on el relat d'històries de por, dolor i extrema injustícia es fan insuportables, donada la seua quantitat i extrem dramatisme. En aquest apartat es fa referència al cementeri de Paterna i el Terrer, el paretó de Paterna, el Camp de concentració de Sant Isidre d'Albatera, així com als nombrosos camps de concentració existents en el territori valencià.
A més, es pot consultar el Catàleg de Vestigis de la Guerra i la dictadura franquista en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, un registre viu i en permanent actualització per a aconseguir un territori lliure d'elements contraris a la memòria democràtica o vestigis franquistes que encara perviuen en territori valencià. En aquest sentit, qualsevol persona o entitat pot dirigir-se a la Conselleria de Qualitat Democràtica per a comunicar l'existència d'elements contraris a la memòria democràtica.
Així mateix, es presenta un projecte de recuperació de memòria a través de testimoniatges orals, treball coordinat per Cristina Escrivà Moscardó de l'Associació Cultural Institut Obrer. Es tracta d'un conjunt d'entrevistes realitzades entre el 2021 i 2022 que abasten diferents aspectes, des de la vida quotidiana durant la guerra a Espanya, a la repressió franquista; des de la cultura republicana, a l'exili exterior i interior; des de la lluita clandestina, a les conseqüències de la derrota.
S'inclou també un apartat sobre subvencions, convenis i activitats que permet l'accés a materials audiovisual, documentals i pel·lícules; exposicions, homenatges, jornades; així com diferents publicacions relacionades amb la memòria democràtica. Al seu torn, es pot accedir a diverses publicacions englobades en paraules i imatges de la memòria, així com al Registre d'Entitats Memorialistes.