L'inesperat anunci de Pedro Sánchez ahir per a convocar les eleccions generals el pròxim 23 de juliol (cinc mesos abans del que es preveia fins ara) dificulta que el Ministeri d'Educació puga donar llum verda i aprovar de forma definitiva el nou reglament pel qual es pretén canviar les Proves d'Accés a la Universitat (PAU).
Així, el departament dirigit per la socialista Pilar Alegria havia previst que els nous models d'examen i totes les modificacions entorn d'aquestes proves es posaran en marxa el pròxim curs 2023-2024 i s'implantarà ja definitivament en 2028. No obstant això, el projecte de reial decret en el qual es regulen com seran a partir del pròxim curs aquests exàmens podria no ser aprovat abans de la pròxima cita electoral per a la qual tan sols queda un mes i mig.
Principals canvis de la PAU
En aquest decret s'exposen tots els detalls que configuraran les noves proves que s'han de realitzar per a accedir a la formació universitària. Un dels principals canvis és que s'augmenta el temps que té l'estudiantado per a finalitzar aquestes, ja que tindran 105 minuts, quinze més que el que hi havia abans establit. A més, durant el període de matrícula de les proves, l'alumnat haurà d'escollir si desitja examinar-se de l'assignatura d'Història d'Espanya o Història de l'Art.
A més, s'elimina l'anunciada prova de maduresa i les preguntes tipus test que inicialment es va proposar afegir a aquests exàmens. D'altra banda, en el document també apareixen alguns criteris de correcció per al personal docent que revisa i avalua aquestes proves. En aquest sentit, els errors ortogràfics com les majúscules, els estrangerismes, i els signes d'exclamació i interrogació es consideraran faltes per les quals es restarà 0.25 punts a la nota final; encara que cada error sol es restarà una vegada independentment de les vegades que s'haja comés. En el cas de les titlles, aquestes explicaran com a mitjana mancada, per la qual cosa cada dos errors de titlles es restarà 0,25.
Els rectors universitaris rebutgen la nova PAU el pròxim curs
A pesar que la previsió del Ministeri d'Educació és que els nous exàmens entren en vigor el pròxim curs acadèmic 2023-2024, la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE) posa en dubte que aquesta siga la millor opció. En concret, l'entitat universitària argumenta en un comunicat que "es desconeixen els models d'examen i els seus criteris de correcció amb el temps suficient, así com el contingut detallat de l'ordre ministerial que regularà aquestes proves".
Per aquest motiu, demanen que es retarde un any més la implantació d'aquestes noves proves en favor de l'estudiantado i dels centres de secundària a causa de la falta de temps "organitzen adequadament una programació docent", prossegueix el comunicat de la CRUE. cal destacar que el nou curs escolar començaria en tan sols quatre mesos.
Encara que després d'escoltar l'opinió d'aquesta confederació el Ministeri d'Educació va descartar retardar un any més l'entrada en vigor d'aquestes proves d'accés, ara el ministre d'Universitats, Joan Subirats, sí contempla retardar la seua aplicació fins a 2025 sempre que s'arribe a un acord entre totes les parts i aquest ajornament no supose un "retard infinit".