València ostenta, durant tot este 2024, la Capitalitat Verda Europea. Un reconeixement a les polítiques sostenibles que s'han impulsat en els últims anys en la capital del Túria, però també a la seua aposta per potenciar les zones verdes a la ciutat – València té quasi 5 milions de metres quadrats d'espais verds – i per descomptat, l'horta valenciana. Com ha assenyalat l'alcaldessa de València, María José Catalá, "el nostre objectiu és avançar cap a un model més sostenible, més habitable i més saludable".
Cal destacar que la capital del Túria compta amb més de 120 quilòmetres quadrats de camps i terres fèrtils, convertint l'horta de València en una de les més rellevants d'Europa. I és que són precisament les fruites i hortalisses provinents de l'horta les que formen la base de la dieta mediterrània. Una alimentació sostenible que no sols es promociona des del consistori valencià, sinó que com destaca Giuseppe Rusolillo, president de l'Acadèmia Espanyola de Nutrició i Dietètica, "és essencial per a protegir els recursos del planeta".
En este punt, Laura González, responsable de Nutrició de 'Nestlé España' i vicepresidenta del Comité Científic de la Fundació Espanyola de Nutrició, advertix que "ja estem gastant els recursos naturals del pròxim any. Si seguim amb el model actual de consum, la població mundial necessitaria dos planetes per a viure, i no disposem d'això". Per això, recalca, "les eleccions diàries importen i molt: quins aliments consumim i d'on provenen és fonamental per a mitigar els efectes de l'ésser humà en el planeta".
Per este motiu, apostar per una alimentació de proximitat, de quilòmetre zero, com la que aporta l'horta de València, és el primer pas per a protegir els recursos naturals, però també ho és apostar per la dieta mediterrània que es basa, principalment, en el consum de fruites, hortalisses i verdures. En este sentit, Giuseppe Rusolillo, resumix l'alimentació sostenible en tres pautes: productes de proximitat, més vegetals i menys carn i malgaste zero d'aliments".
El president de l'Acadèmia Espanyola de Nutrició i Dietètica explica que "el 40% de les emissions de CO₂ que s'emeten al planeta procedixen de la forma de producció i de com consumim els aliments". En este sentit, posa el focus en la importància de la societat per a canviar cap a un model d'alimentació en el qual els vegetals tinguen major pes que el consum de carn. De fet, assenyala, "1,7 milions de persones a l'any moren per la baixa ingesta de fruites i hortalisses. I és que són estos aliments els que generen uns fitoquímics vegetals que ens protegixen de virus, bacteris i fongs.
"No estem parlant de tornar-nos vegetarians – afig Rusolillo – sinó de reduir la ingesta de carn, i més si es té en compte que la producció ramadera utilitza el 80% de la collita mundial i zona de pastura. Fa 100 anys, l'alimentació era majoritàriament d'origen vegetal amb presència residual de carn, i és necessari recuperar eixe model per a no destruir el planeta".
Finalment, tant Giuseppe Rusolillo, com des de l'àrea de Nutrició de 'Nestlé España' han posat l'accent en la importància de consumir productes de quilòmetre zero. "Si agafem un producte que és ecològic, però prové d'un altre país o ciutat, no estem aconseguint res, perquè el que li estalviem a la terra amb la producció, ho paga després amb la importació. Per això, la base d'una alimentació sostenible és la proximitat del producte".
Es cronifica la pobresa alimentària
La Federació Espanyola de Bancs d'Aliments (FESBAL) ha alertat de l'augment de la taxa de risc de pobresa o exclusió social en 2023 fins a arribar al 26,5% de la població resident a Espanya, és a dir, prop de 12,7 milions de persones. Un escenari que influïx directament en la pobresa alimentària. De fet, el nombre de persones que no van poder permetre's un menjar amb carn o peix cada dos dies ha incrementat per segon any consecutiu, fins a arribar al 6,4% (un punt més que en 2023), segons dades aportades en l'informe 'L'estat de la pobresa 2024', elaborat per la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa i l'Exclusió Social en l'Estat Espanyol (EAPN-ES).
Així, en 2023, els 54 bancs d'aliments que van atendre a quasi 1,2 milions de persones van distribuir un total de 138.046 tones, un 8,99% menys que en 2022 a causa del descens de les donacions. En conseqüència, el total de quilos i litres d'aliments que van poder entregar als beneficiaris va descendir un 4,75% fins als 116 quilograms i litres per persona i any. Unes dades que xoquen amb el percentatge d'aliments que, en paraules de Giuseppe Rusolillo, es malgasta: "un 30%, que equival a 1.400 milions d'hectàrees".
Per a revertir esta situació, FESBAL ha llançat, en col·laboració amb Fundació La Caixa i CaixaBank, la campanya 'Ningún hogar sin alimentos' per a sensibilitzar a la societat i augmentar els donatius. En les quatre edicions anteriors dutes a terme entre 2020 i 2023, esta iniciativa va recaptar més de 9,3 milions d'euros en el conjunt del país, i va arribar a les 9.600 tones d'aliments bàsics. Concretament, en la Comunitat Valenciana, la quarta edició d'esta campanya va recaptar un total de 136.400 euros, dels quals 43.079 euros es van recaptar a Alacant, 19.588 a Castelló i 73.733 euros a València.
"El dret a una alimentació digna és un dels principis fonamentals dels drets humans. Com a societat, tenim el repte de construir una societat més justa i generosa on a ningú li falte un plat de menjar sobre la seua taula", ha apuntat el president de FESBAL, Pedro Llorca. D'esta manera, es poden realitzar donatius a través de Bizum enviant una aportació a la causa 38014. També es pot col·laborar a través de la xarxa de caixers automàtics de CaixaBank, a través de la plataforma de banca digital CaixaBankNow i per mitjà del portal www.caixabank.es per als donants que no siguen clients de l'entitat.
La recaptació es distribuirà per totes les províncies espanyoles a través dels 54 bancs d'aliments associats a la FESBAL.