Un total de 24.244 estudiants de la Comunitat Valenciana es presenten a les Proves d'Accés a la Universitat de 2024, la qual cosa suposa un increment del 5,62% respecte a 2023. Són les dades extretes per la Secretaria Autonòmica d'Universitats davant les proves que comencen dimarts que ve.
"D'estos estudiants, 59% són dones i un 41% són homes. La major part d'estos estudiants, un 92%, accedix a les PAU després d'haver cursat Batxillerat, i el 8% restant ho fa després de realitzar un cicle formatiu. Si bé, és rellevant que enguany la matrícula d'estudiants que procedixen d'un cicle formatiu s'ha incrementat en un 13%", ha assenyalat la secretària autonòmica d'Universitats, Esther Gómez, qui ha indicat que este estudiantat només es matricula de la fase voluntària de les PAU.
Per universitats, 7.002 estudiants realitzaran les proves a la Universitat de València (UV); 6.096 ho faran a la Universitat Politècnica de València (UPV), 4.123 en la Universitat d'Alacant (UA), 2.793 a la Universitat Jaume I de Castelló (UJI) i 4.230 en la Universitat Miguel Hernández d'Elx (UMH).
Les proves de la convocatòria ordinària començaran el dimarts 4 de juny amb la prova de Castellà i finalitzaran el dijous 6 de juny amb l'examen de Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials i Arts Escèniques II. En cas de solapament en l'horari d'algun examen, podria realitzar-se alguna prova el divendres 7 de juny, encara que no consta fins a la data cap sol·licitud sobre este tema.
Les notes podran conéixer-se el 14 de juny a partir de les 13.00 hores i el període de revisió serà del 17 al 19 de juny a les 14.00 hores.
Este curs s'ha incrementat el nombre total d'assignatures a avaluar, passant de 24 a 31 en total. Malgrat esta dada, la Comissió Gestora ha pogut mantindre la realització de les proves en tres dies, reservant-se la possibilitat d'utilitzar el divendres de manera extraordinària per al cas de solapaments que no pogueren resoldre's de cap altre mode.
Així mateix, Història d'Espanya i Història de la Filosofia tornen a ser obligatòries, havent de triar cada estudiant entre l'una o l'altra en la fase obligatòria. Este serà l'últim any en què es manté la modalitat "pandèmia" el que significa que els alumnes disposen de l'optativitat màxima a l'hora de contestar a les preguntes dels exàmens.
Creixen les adaptacions en exàmens
Com a novetat cal destacar que enguany augmenta en 289 el nombre d'estudiants amb adaptacions d'exàmens, la qual cosa suposa un increment del 41% respecte al curs passat. Per exemple, per a l'alumnat que presenta trastorn de dèficit d'atenció se li oferix més temps per a realitzar la prova. Així mateix, entre altres adaptacions, a les persones amb problemes de visió se'ls facilitaran els exàmens amb la grandària de lletra més gran.
Per part seua, les faltes d'ortografia penalitzaran amb un criteri molt menys estricte per a l'estudiantat amb adaptació diagnosticat de dislèxia. Així, els criteris de correcció no tindran en compte els errors d'ortografia natural, com l'omissió de lletres, la substitució d'uns grafemes per uns altres amb sonoritat semblant, les transposicions de grafemes o la mescla de minúscules i majúscules. Tampoc es penalitzaran les considerades faltes arbitràries (ús de la h, b/v, g/j, ll/i i x/s).
A més, en estes proves els estudiants amb adaptació per dislèxia només veuran penalitzades les faltes d'ortografia reglades en les àrees lingüístiques fins a 2/3 de la puntuació total i com a màxim 3 punts. Entren en este grup les regles d'ús de r/rr, m/n, c/qu, z/c, g/gu, güe/güi o -z/-d.
Finalment, enguany cada universitat pública dotarà d'una plaça addicional en cada grau per a estudiants procedents de sistemes de protecció de menors, és a dir per a les persones que tutelades o extutelades i que no hagen aconseguit plaça en la fase ordinària.