La vicepresidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Aitana Mas, ha destacat la necessitat de "reconéixer el sector de les cures com un jaciment d'ocupació de qualitat, amb valor afegit i no deslocalitzable, que és clau per a la societat actual i que serveix per al canvi de model econòmic".
En aquest context, ha destacat l'acord aconseguit la setmana passada per la Generalitat amb les organitzacions sindicals i patronal "que suposa una millora del benestar laboral i salarial sense precedents per als treballadors i treballadores" amb el qual es posa en valor al Sistema Públic Valencià de Serveis Socials.
A això se suma "l'increment d'un 33% per a les prestacions de cures en l'entorn habitual" per a compensar l'augment de preus per la inflació, que permetrà que "les persones cuidadores perceben mensualment uns cent euros més", ha afegit.
Aitana Mas ha realitzat aquestes declaracions durant la seua participació en la jornada organitzada per CCOO-PV per a analitzar la implementació de la llei de dependència en la Comunitat Valenciana i posar en valor el sector de les cures.
La vicepresidenta ha advocat per no "romanitzar" el valor de les cures, ja que es tracta d'"una funció social imprescindible per a la comunitat i que moltes vegades pot ser dura, desagradable i arriscada. Per això, ha de ser una tasca reconeguda amb drets i també econòmicament" i en la qual també cal que tindre en compte la "perspectiva de gènere, ja que la gran majoria de persones cuidadores són dones".
"Segurament quan pensem en una professió de risc o que es necessite exercir bastant força pensem en bombers, encofradores, etc, i ens oblidem de la labor que exerceix una auxiliar en una residència de persones malaltes d'Alzheimer o una cuidadora d'atenció domiciliària d'una persona major dependent", ha apuntat.
Per això, ha assenyalat la necessitat que hi haja un reconeixement cultural i simbòlic de les cures en una societat que "viu d'esquena a la criança, a la cura i a tot el relacionat amb el sosteniment de la vida, una tasca que cal fer sota el prisma de la solidaritat generacional, la corresponsabilitat de gènere, l'enfortiment de llaços comunitaris i afectius i la proximitat".
Així mateix, ha reivindicat també "el dret al temps, més enllà de les activitats econòmiques i laborals, per a cuidar-nos i cuidar" amb mesures com l'ampliació dels permisos de naixement, la reducció de la jornada laboral amb el mateix salari, l'avançament de l'edat de jubilació o l'aprovació de nous drets, com a dies remunerats per a la criança i cura de persones de l'entorn afectiu.
Atenció a la dependència
D'altra banda, la vicepresidenta ha realitzat un balanç de la "transformació històrica en el model d'atenció a les persones en situació de dependència" que ha experimentat la Comunitat Valenciana en els últims anys i que ha permés "que deixem de ser una de les pitjors comunitats autònomes a liderar aquesta peça clau de l'estat de benestar".
En aquest sentit, ha destacat que en 2023 la Vicepresidència i Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives destinarà "462 milions d'euros a les prestacions econòmiques de la dependència, el triple que en 2015, un esforç econòmic que permetrà atendre, malgrat el dèficit de finançament de l'Estat, a totes les persones amb dret reconegut a final d'any, unes 135.000 beneficiàries".
Entre les novetats previstes per al pròxim exercici ha destacat que es prioritzarà que les persones dependents "puguen continuar vivint a la seua casa, amb ajuda professional si fa falta, com a mesura fonamental per a garantir un envelliment actiu saludable i lluitar contra la soledat no desitjada", per al que es passarà d'un pressupost de 31 milions en 2015 a 137 milions d'euros i s'ampliarà el temps d'atenció fins a un màxim de 70 hores.
A més, ha informat que l'any vinent està prevista la instal·lació de 50.000 terminals de teleassistència avançada que han sigut adjudicades enguany.