Són molts els locals de València on ja està de moda fritz-kola, un refresc alemany amb alts índexs de cafeïna, basat en valors com la sostenibilitat, la proximitat i la cultura. Distribuïts pel Cabanyal, Russafa o Ciutat Vella, la marca continua la seua expansió per Espanya després que en 2019 anara el segon venedor de refresc embotellat en vidre en les tendes alemanyes, per sota de Coca-cola, amb 71 milions de botelles venudes, enfront dels 74 milions de la marca nord-americana i els 337.000 de Pepsi.
Florian Weins és el codirector general de fritz-kulturgüter, nom que rep la companyia des de 2014, des que el passat 27 de febrer passara a estar al capdavant de la fabricació de fritz-kola amb Mirco Wolf Wiegert, cofundador del refresc al costat de Lorenz Hampfl, qui va abandonar el projecte en 2016.
Weins afirma que l'èxit de fritz-kola radica que "hem sabut crear simpatia entre consumidors, restauradores i clients com a marca desafiadora i amb un clar enfocament de proximitat i actitud". Essència fonamental que va en sintonia amb el que ressalta l'amo d'Ubik Café i La Batisfera, Lorenzo Donvito, sobre la marca, la tendència d'aquesta a introduir-se en aquells locals alternatius i peculiars, amb un atractiu de proximitat i "que tinguen mogudes culturals".
Tots dos establiments de la ciutat de València que ofereixen fritz-kola es caracteritzen per combinar un espai intimista on llegir qualsevol dels llibres que hi ha en les seues prestatgeries, al mateix temps que fomenten la conversa amb taules extenses i esdeveniments musicals. Ubik Café es troba en el carrer Literat Azorín, número 13, en el barri de Russafa, i La Batisfera se situa en el carrer de la Reina, número 167, mateix carrer on es pot gaudir del refresc en el Restaurant Mestissa, número 186, en el barri del Cabanyal.
Donvito destacava que "ells (fritz-kulturgüter) seleccionen i patrocinen concerts, esdeveniments culturals, grafitis i fins i tot festivals de música", com el Festival MUV - Circuit de Música Urbana de València, dels qui han sigut abanderats fins a l'anterior edició. Es caracteritzen per representar béns culturals a petita escala, en honor al nom de la companyia, la traducció literal de la qual és "fritz-patrimonis culturals".
Un altre dels locals valencians que va acollir a fritz-kola des dels seus inicis en la capital del Túria va ser la Taquería La Llorona, gràcies a un anunci que Jose Gloria, amo del restaurant, vió en la revista roquera Mondo Sonor. Gloria va viure a Viena durant una desena d'anys i va anar allí on va beure, per primera vegada, una fritz-kola, doncs en països com Àustria o Suïssa és la marca de refrescos més estesa.
Tant Gloria com Donvito destaquen que Mirco Wolf Wiegert, un dels fundadors, va acudir a visitar els seus respectius locals després de l'obertura d'aquests, doncs "els interessa saber el tipus de local en el qual distribueixen", comenta Donvito. No obstant això, no tots els clients dels establiments valencians estan acostumats a no disposar de Coca-cola durant els seus menjars i, malgrat que, a vegades, hi ha alguns reticents a aventurar-se a provar una kola, d'un temps a ara, ja hi ha una major clientela que opta per demanar una fritz-kola. "També és cert que en alguns barris com ací, en Russafa, ha començat a viure molt estranger", matisa Gloria, "llavors no se'ls fa rar que tinguen fritz-kola i no Coca-cola".
Weins comparteix que "fritz-kola és una actitud", doncs "tots els productes sempre han estat disponibles exclusivament en botelles de vidre reutilitzables" pel valor de sostenibilitat que defensa la marca, a més de participar de moviments com el "Drink from Glass" o "el fet de ser apte per a vegans amb ingredients procedents de "cultius ecològics". Per aquest motiu hi haja altres establiments valencians que s'identifiquen amb aquests valors i incloguen la beguda en els seus menús, com és el cas de Be Green, a Ciutat Vella.
Les variants del refresc que estan disponibles a València es divideixen, actualment, en tres categories. Frit-kola original i sense sucre; fritz-llim de llima o de taronja; i fritz-spritz de poma ecològica o de ruibarbre ecològic. Pel que Weins ho defineix com "un ben cultural i no un producte barat de masses".
Fritz-kola va nàixer en els soterranis d'una residència d'estudiants d'Hamburg, Alemanya, de la mà de dos joves emprenedors, Mirco Wolf Wiegert i Lorenz Hampl. Contra tot pronòstic aconseguien, en 2003, llançar al mercat la seua primera beguda, amb menys sucre que Coca-cola, afegint suc de llima i molta més cafeïna, doncs la beguda alemanya conté 25 mg d'aquest estimulant per cada 100 ml de refresc, per la qual cosa es troba entre Coca-cola, amb 10 mg per cada 100 ml de refresc, i els 32 mg que utilitza Red Bull.
On gaudir de fritz-kola a València
- Taquería La Llorona, carrer del Pintor Salvador Abril, 35.
- Ubik Café, carrer de Literat Azorín, 13.
- La Batisfera, carrer de la Reina, 167.
- Dulce de Leche, carrer Jesús, 71, i avinguda de França, 8.
- Be Green, carrer de Martínez Cubells, 10, i Porta de la Mar, 4.
- Restaurante Riff, carrer Conde Altea, 18.
- Mestiza Bar, carrer de la Reina, 186.
- La Fábrica de Hielo, carrer de Pavia, 37
- Restaurante Holbox, avinguda de l'Oest, 50