Societat

Les dues cares de la Llei d'Habitatge: de la contrarietat del sector immobiliari als “avanços” de la PAH

La norma seguix alçant polèmiques pel que preguntem a diferents sectors com s'ha aplicat la llei des de fa un any

1 minut

Las diferentes caras de la Ley de Vivienda: de la contrariedad del sector inmobiliario a los “avances” de la Plataforma de Afectados por la Hipoteca

Fa poc més d'un any que Espanya compta amb una Llei pel Dret a l'Habitatge la concepció de la qual va nàixer sota el paraigua de regular els preus del lloguer per a evitar els mercats tensionats, incrementar l'oferta pública d'habitatge a preus assequibles i facilitar que la població jove i els col·lectius vulnerables pogueren accedir a un habitatge. Es tracta d'una norma que no va ser ben rebuda des del sector immobiliari, però que, en el moment de la seua aprovació (maig de 2023), va ser vista amb bons ulls per gran part de la ciutadania.

La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) a València fa balanç de què ha canviat i què ha millorat en el mercat de l'habitatge després de més de 14 mesos en vigor. Una norma en la qual des de la PAH asseguren que "apareixen avanços com ser la primera llei a reconéixer el dret a l'habitatge, recull que l'habitatge públic mai puga ser venut, introduïx la intermediació prèvia com a requisit per a acceptar les demandes en tots els casos de desnonament en habitatges habituals i planteja el control de preus en els lloguers de les zones tensionadas".

No obstant això, José Luis González, portaveu de l'entitat, apunta que, malgrat els passos endavant, la norma "no va a resoldre els problemes d'habitatge, perquè no recull la major part de demandes imprescindibles". Entre elles, estan la de "obligar a construir lloguer social i assequible als grans propietaris", l'accés a crèdits blans per a pagar xicotets deutes d'impagament de lloguers i hipoteques a famílies amb menys recursos; i també reclamen l'augment de les ajudes al lloguer.

"Som partidaris que s'obligue a la banca rescatada i a fons voltor i Socimis a posar a la disposició de les administracions els habitatges buits, perquè es mobilitzen i isquen al mercat", apunta González. Així mateix, des de la PAH critiquen que els avanços que sí inclou esta llei "estan en dubte perquè els governs autonòmics conservadors, com el de la Comunitat Valenciana, es neguen a posar-los en marxa".

El sector immobiliari al·ludix a la baixada de l'oferta de lloguer per la llei

Una de les principals bases del sector immobiliari per a criticar esta legislació ha sigut que la seua aplicació ha propiciat la reducció d'aquells habitatges que s'ofereixen en lloguer. "L'oferta d'habitatge en lloguer en les zones tensionades pràcticament s'ha eliminat, complicant encara més la possibilitat d'accedir a un habitatge i, amb això, la independència dels joves i altres grups de població vulnerables, que han quedat exclosos", assegurava Francec Quintana, CEO i fundador de l'agència immobiliària VIVENDEX. Segons Quintana, esta situació ha desplaçat gran part de l'oferta cap a lloguers temporals o més coneguts com a vacacionals.

En la mateixa línia es pronuncia Ferran Font, director d'Estudis de pisos.com, qui assegura que "el contingut disponible en matèria de lloguer es va reduint cada vegada més com a conseqüència que creixen els propietaris que decidixen llevar el seu immoble del mercat".

Per la seua banda, José Luis González, representant de la PAH, concreta que sí s'ha produït una disminució de les cases per a llogar, però esta ha sigut provocada per la conversió d'ests habitatges en apartaments turístics o en habitatges de lloguer compartit i lloguer per habitacions.

Un edifici de València amb un cartell de 'S'Embene'. Imatge: Xisco Navarro

"Això no respon a l'existència de la llei, sinó a un gegantesc procés especulatiu protagonitzat per fons d'inversió i grans immobiliàries que opten per augmentar la rendibilitat del negoci de lloguer d'habitatges turístics fins a un possible diferencial del 351 % respecte de la rendibilitat de l'arrendament d'habitatge regulat per la llei d'arrendaments urbans", exposa.

La solució passa per crear més habitatge públic i assequible

Una de les mesures proposades per la PAH és que, tal com establix la llei, es considere a les grans ciutats com València com a zones tensionades perquè així als governs puguen controlar els preus d'arrendar un habitatge mitjançant un topall. "Una mesura totalment necessària, però que, pel que sembla, no vol ser aplicada pels governs conservadors com el valencià", destaca el portaveu d'esta organització.

D'altra banda, González situa la creació de nous habitatges de protecció pública com un pas necessari per a solucionar l'emergència habitacional vigent hui dia. "Construir habitatge nou i públic serà necessari per a satisfer les demandes socials", detalla.

Per a això, el portaveu apunta a desprivatitzar els habitatges de la SAREB i que estos passen a gestió pública i ampliar el parc "a través de la compra, concurs i aplicació del dret de tempteig". A més, advoca per la construcció d'habitatge social, encara que González apunta al fet que això ha de fer-se seguint una planificació que aconseguisca "solucionar les necessitats a curt termini de les persones".