La Llei de Barris de la Comunitat Valenciana està més prop de ser una realitat. El ple del Consell, celebrat divendres passat, donava llum verda a la tramitació d'un text que naix amb tres objectius prioritaris en l'estratègia urbana dels municipis valencians del segle XXI: rehabilitar, regenerar i revitalitzar zones urbanes.
En aquest sentit, quan s'aprove la Llei, es podran emprendre actuacions d'atenció i millora de les condicions de vida de la població que resideix en els barris, amb especial atenció als col·lectius més vulnerables com a llars monoparentals, persones majors, joves desocupats, població migrant, etc.
D'altra banda, es farà front als dèficits en matèria urbanística, en la prestació dels serveis, en la qualitat de l'habitatge i la manca d'equipaments, que afecten amb major intensitat a alguns barris de les ciutats, amb els consegüents efectes sobre les dinàmiques de segregació residencial i desigualtat social.
Finalment, la nova norma permetrà enfortir la vida associativa i les iniciatives cíviques en els barris, amb la finalitat d'apoderar a la població i fomentar la seua implicació en els projectes de millora de les dotacions i de les condicions de vida de la ciutadania.
Garantir un entorn segur, sostenible, inclusiu i accessible
Actualment, la Comunitat Valenciana no disposa d'un règim jurídic adequat per a gestionar processos de rehabilitació, regeneració i revitalització urbana que vagen més enllà dels aspectes merament urbanístics i reculla una visió integral de tots els àmbits de la vida.
Per això, aquest avantprojecte de Llei de Barris servirà per a establir un marc regulador comú que garantisca el dret de totes les persones a gaudir d'un entorn segur, sostenible, inclusiu i accessible universalment que afavorisca el progrés personal, la cohesió social i de gènere i la identitat cultural.
La norma es contextualitza en el marc Fons de Recuperació Next Generation aprovat el passat 21 de juliol pel Consell Europeu i que mobilitzarà 750.000 milions d'euros, que seran destinats a mitigar l'impacte socioeconòmic causat per la pandèmia.
Ciutat més amable i habitable
Durant la roda de premsa posterior al ple del Consell la vicepresidenta i portaveu, Aitana Mas, afirmava, sobre aquest tema, que aquesta Llei "pretén impulsar un model de ciutat més amable i habitable, evitant la degradació dels nostres barris i teixint barris cohesionats".
En aquest sentit, ressaltava la "necessitat d'organitzar els barris amb una mirada arquitectònica, urbanística i social, que tinga en compte les necessitats de les persones que viuen en cada zona i que tinga en consideració alguns elements arquitectònics i els barris antics de les ciutats com a senyal identitari".
Per la seua part, el vicepresident segon del Consell i conseller d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, Héctor Illueca, incidia en el fet que es tracta d'una norma "amb la qual fem un pas avant cap a un nou model urbà capaç d'integrar, amb una mirada acollidora, totes les realitats socials que alberguen les ciutats de la nostra terra".
La futura Llei pretén ser "una eina jurídica encaminada a afavorir el compliment del deure de les institucions públiques d'intervenir per a revertir les situacions de desigualtat i vulnerabilitat que es produeixen a les nostres ciutats", informava Illueca.
Actuació global
La nova Llei donarà especial atenció als casos on concorren processos d'abandó, obsolescència o degradació del patrimoni edificat i del teixit urbà, o amb amplis sectors de la població en risc d'exclusió per raó de desocupació, insuficiència d'ingressos, gènere, etnicitat, edat, discapacitat o altres factors de vulnerabilitat social.
Cal recordar que en la Comunitat Valenciana existeixen zones suburbanes que viuen profundes contradiccions socials a causa del model dominant de desenvolupament urbà i d'una inadequada planificació en els seus assentaments. Per això, pateixen les conseqüències de l'amuntegament, els símptomes de la desagregació, la marginació i les disfuncions del desenvolupament.
En el mateix sentit, la crisi sanitària provocada per la COVID-19 ha posat en evidència la ineficàcia de les ciutats per a fer front als problemes existents en l'actualitat.
Així mateix, una altra característica que es dona en la Comunitat Valenciana és la formació d'una complexa xarxa de ciutats mitjanes, organitzades al voltant de centres històrics valuosos, depositaris de la identitat col·lectiva. A partir de 1950 es van construir als seus voltants unes perifèries residencials, denses i de baixa qualitat constructiva.
Després d'una època de promoció directa de grans conjunts d'habitatge públic va arribar l'auge de l'habitatge amb protecció oficial i dels projectes d'urbanització de l'Estat.
Tot això va conviure amb l'aparició de barriades perifèriques a partir de parcel·lacions, sovint auto-construïdes pels seus habitants, zones que des de 1979 han rebut una singular atenció i que, en general, han sigut profundament renovades.
Per això, la intervenció pública no es pot limitar a la mera actuació rehabilitadora o urbanitzadora i es necessita una actuació de manera global, a través de la integració de les estratègies socials, econòmiques i mediambientals i de la implementació d'una autèntica governança en favor de la població resident.