Este diumenge, dia 30 de març, València serà l'escenari de la Carrera de la Dona 2025. Per quart any consecutiu, l'esdeveniment comptarà amb la participació del moviment #laMquefalta, impulsat per l'Associació Espanyola de Càncer de Mama Metastàtic (AECMM). Esta iniciativa té com a objectiu donar visibilitat al càncer de mama metastàtic, una condició que sol quedar en segon pla en la conversa pública, malgrat el gran impacte que té en la vida de les pacients.
De tot això, parlem amb Amparo Medina, representant de l'Associació de Càncer de Mama Metastàtic de València.
En què consistix el moviment #laMquefalta?
Este moviment, que està patrocinat pel grup Alianza Daiichi Sankyo | AstraZeneca, es va crear fa un parell d'anys per a visibilitzar la part metastàtica del càncer de mama. Nosaltres pertanyem a eixe 30% de dones amb càncer de mama en els quals la malaltia ja s'ha estés a altres òrgans, apareix en forma de metàstasi i en eixe cas la malaltia ja no té cura. El que aspirem és a cronificar la malaltia i per a això necessitem tractaments nous i investigació. Llavors la marea rosa visibilitza el càncer de mama tant a l'octubre, quan és el Dia Mundial del Càncer de Mama, com per exemple en certàmens o en esdeveniments com la carrera de la dona, però nosaltres ens sentíem un poc excloses perquè el càncer de mama sempre va envoltat un poc d'eixe halo de positivitat i que és un càncer que es cura – que en el 90% dels casos es cura – però hi ha un 30% de dones que o bé al moment del diagnòstic o al llarg de la seua vida recauen en forma de metàstasi i en eixe moment la malaltia ja no té cura. Els tractaments deixen de fer efecte, van canviant d'un tractament a un altre, però necessitem que apareguen tractaments nous perquè la malaltia es puga cronificar perquè el nostre objectiu ja és la cronificació de la malaltia.
Cada any moren més de 6.000 dones a Espanya de càncer de mama i normalment és per metàstasi. Llavors, quan això va sorgir, nosaltres ens vam adonar que ací hi havia un buit i fa huit anys creàrem l'Associació del Càncer de Mama Metastàtic, que precisament visibilitza que som pacients de la part, diguem, no tan rosa.
Des que va sorgir este moviment fins ara, quins avanços s'han aconseguit?
Ens ha ajudat molt a visibilitzar la malaltia en esdeveniments esportius tan importants com la carrera de la dona; en la fira de la corredora sempre ens posen un estand amb la M que falta. Així i tot, necessitem que es conega un poc esta part de la malaltia perquè no ens oblidem i continue havent-hi investigació i apareguen nous tractaments. El tema de l'esport se sap que beneficia a totes les dones que tenen càncer de mama, prevé el 30% de les recaigudes, però en el cas que convisques amb la malaltia i tingues un procés metastàtic, que en este moment no és curable, se sap també que l'esport ajuda a millorar els efectes del tractament, la seua adherència i sobretot a previndre i a augmentar la supervivència.
L'Associació de Càncer de Mama Metastàtic, que es va crear fa huit anys, es dedica a recaptar diners per a la investigació, portem més d'un milió d'euros invertits. A més, hem creat el Premi Chiara Giorgetti, en honor a la nostra fundadora, que és per a recaptar diners per a càncer de mama metastàtic. Enguany hem invertit més de 260.000 euros en premis i ara, el 21 de maig, farem el lliurament d'este reconeixement que ha guanyat un valencià, el doctor Juan Miguel Cejalvo.
En definitiva, el moviment #laMquefalta ens ha ajudat des del principi i a més amb la idea que si lleves la M a un text, t'adones que no és comprensible. Doncs el mateix succeïx amb el càncer de mama. Al final, totes les morts per càncer de mama, pràcticament totes, són produïdes per la metàstasi i sí que és cert que és un tumor que es cura molt i que té un alt percentatge de curació, però ja et dic, el 30% de dones que tenen càncer de mama al final desenvolupen metàstasi al llarg de la seua vida. Jo mateixa soc pacient de càncer de mama metastàtic. Jo vaig tindre el meu primer càncer de mama fa 27 anys, amb 31 anys, i vaig recaure en forma de metàstasi 20 anys després, fa set anys. Llavors això és una realitat que succeïx a un 30% de pacients i com el càncer de mama té tanta prevalença, al final són moltes les dones que vivim esta situació. Per este motiu, necessitem investigació, tractaments i visibilitzar la malaltia, també per a empoderar a les pacients i perquè aprenguen a conéixer el procés.
De quina manera poden contribuir les administracions públiques?
Demanem investigació, però sobretot accés a tractaments innovadors i a oncologia de precisió. També demanem que hi haja equitat al llarg de tot el territori nacional, perquè no és el mateix tindre un càncer de mama amb metàstasi a València, Madrid o Barcelona que en la resta d'Espanya.
I, a més, demanem celeritat per a accedir als tractaments innovadors quan són aprovats per l'EMA (Agència Europea de Medicaments). Segons Europa, hauria de passar 180 dies i la realitat és que passa més d'un any perquè es financen per la Comissió del Medicament de l'Agència Estatal de Medicaments i Productes Sanitaris. Això provoca que tinguem un retard en l'accés a fàrmacs innovadors, i a vegades moltes dones no tenim eixe temps.
Llavors, demanem celeritat a l'hora de finançar fàrmacs aprovats per l'EMA, demanem equitat i demanem, sobretot, inversió en investigació i més temps en consulta per a les pacients amb metàstasis perquè el sistema està molt saturat i necessitem una millor atenció.
Per quart any consecutiu, sereu presents en la Carrera de la Dona de València...
Sí, el diumenge nosaltres estarem en línia de meta, com ja anem fent des de fa tres anys, amb marxandatge de la nostra associació i amb flyers per a visibilitzar un poc el que és la malaltia metastàtica. Vendrem també productes solidaris per a destinar el recaptat a investigació.
Vols enviar un missatge?
Sí, voldria dir-les a totes les companyes que puguen tindre o a totes les dones que es troben en una situació de patir un càncer de mama metastàtic que no estan soles, que som ací, que podem ajudar-les, sobretot brindant suport mutu, el suport entre iguals és molt important i, sobretot, que sàpien que nosaltres fem el que podem per a demanar més investigació i per a tindre un accés més prioritari i més ràpid als fàrmacs innovadors.