Lambda, col·lectiu LGTB+ per la diversitat sexual, de gènere i familiar, denúncia en el seu tercer informe Al Loro! la violència que pateixen les dones lesbianes, trans, bisexuals i intersexuals en les xarxes socials. En més de la meitat dels missatges analitzats, el blanc dels atacs són dones (60%), especialment trans però també cis, seguides per persones amb identitats de gènere no binàries (23%) i finalment homes cis i trans.
També dins dels atacs dirigits a persones trans, que sumen el 49% dels missatges analitzats, són les dones les més afectades: el 79% d'elles. Segueix, per tant, la línia ascendent d'agressions a dones trans que ja es va detectar en l'informe de l'any passat en relació a l'aprovació de la Llei per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI, i augmenten les discriminacions a persones no binàries, tant per la inclusió de nous termes de cerca com per la seua major visibilitat en denunciar la seua exclusió en l'aprovada llei.
Un 23% dels missatges es dirigeix, sense especificar més, al col·lectiu de persones LGTBI+; un altre 12% a aquelles persones que usen un llenguatge inclusiu, i un 7% persegueix ferir a persones amb VIH, la qual cosa ens indica que la serofòbia no sols no està erradicada sinó que està agafant força en xarxes socials.
La major part de missatges inclouen fórmules dirigides contra grups genèrics com el LGTBI+ o trans o de gais… i solen començar amb un “les persones LGTBI+ són...” o “les trans deurien...” o una expressió similar. Només en grau més baix (un 16%) els atacs es dirigeixen a perfils concrets, moltes vegades com a respostes als seus comentaris, o cap a persones conegudes de l'activisme, la política, el cinema o la televisió (un 10%).
Tipus de missatges
Enguany, aquest programa ha analitzat 1.288 missatges d'odi, un 6,5% més que en 2022. El nombre més gran de missatges s'ha trobat en Instagram (463 publicacions), després en TikTok (380), Facebook (216), X –abans Twitter– (208) i, finalment, Youtube (21), que es va començar a monitorar més tard arran d'una polèmica concreta sobre un joc que inclou llenguatge inclusiu.
L’associació creu que el canvi en el primer lloc del rànquing es deu, en part, a la decisió presa enguany d'abandonar el rastreig automatitzat –que dificultava l'accés a publicacions privades, la majoria en xarxes socials com Instagram o Facebook– i passar a fer un seguiment de discursos d'odi de manera manual amb una dedicació igual d’hores en cada xarxa.
El tipus d'agressió més comuna són les burles (40%) seguides pels insults (26%), i entre ambdues sumen el 66% de les agressions. Les faules, mentides i fake news són també molt comunes en els discursos d'odi i tenen la finalitat de deshumanitzar a la víctima. La invisibilització, és a dir, invalidar o menysprear les vivències de les persones LGTBI+ està present en un 11% dels casos analitzats, i les amenaces es donen en un 4% dels missatges estudiats en les xarxes socials.
Els termes de l'odi
En els discursos d'odi observats, les paraules més repetides (que apareixen, com a mínim, en més de 30 missatges) són “trans” (22%), “deliri trans” (12%) i “helicòpter” (7%). Totes elles sumen el 41% de les paraules clau analitzades juntament amb altres paraules clau de menor freqüència d'ús dedicades a les persones trans.
«Des de l'inici del programa Al loro! hem fet un aprenentatge sobre els termes que utilitza la LGTBI-fòbia, ja que no es mostra de manera directa, i cada vegada el rastreig és més efectiu perquè coneixem millor els discursos d'odi en xarxes socials», aclareix Cristina Salvans, tècnica de Lambda responsable de l'informe.
La següent paraula per volum d'aparició és “sida” (14%). Es relaciona estretament amb les persones amb VIH i demostra que la serofòbia continua existint en xarxes socials, alguna cosa que es volia millorar després de l'informe de l'any passat.
Sumen un 19% termes que usa amb freqüència l'extrema dreta i que comparteix amb els discursos de l'autodenominat feminisme trans excloent com a “adoctrinament” (9%), “patriarcat” (5%) i “lobby” (5%), a més de referències a diferències biològiques entre sexes biològics que s'han comptabilitzat en el 8% dels missatges. En un altre 8% dels missatges es relaciona a les persones del col·lectiu LGTBI+ amb alguna mena de malaltia mental o patologia.
Temporalitat de les agressions en xarxes socials
Precisament, són els mesos en què el col·lectiu LGTBI+ té una major presència pública i visibilitat en els mitjans de comunicació en els quals les persones LGTBI+ reben més odi.
En ordre de més a menys: juny, quan se celebra el Dia de l'Orgull LGTBI+; octubre, coincidint amb el Dia de la despatologització trans; març, que és quan enguany es va aprovar en el Congrés dels Diputats la coneguda com a llei trans estatal, i gener, que és quan es va aprovar en Consell de Ministres. Segueixen de més a menys setembre, quan se celebra el Dia de la visibilitat bisexual; desembre, en el qual s'ha notat un augment dels discursos d'odi serofòbics al voltant de l'1 de desembre, Dia del VIH; i juliol, quan es commemora el Dia de la visibilitat no binària.
Un any més, el col·lectiu LGTBI+ relaciona l'augment de la violència en xarxes socials amb el context sociopolític que encoratja aquest tipus de missatge discriminatori des de les institucions, la qual cosa es tradueix en atacs de particulars en xarxes «que se senten legitimats per a atacar a persones LGTBI+, entre altres perfils de víctimes», assenyala la responsable del programa Al loro!
Perfil de l’atacant
No hi ha novetats en relació amb el perfil de l'atacant: el 69% dels missatges d'odi provenen d'homes, d'entre 30 i 45 anys, que poden relacionar-se amb els discursos de l'extrema dreta pel mateix discurs o per la simbologia dels seus perfils en un 58% del total de casos; i el 31%, de dones, d'entre 45 i 60 anys, que en un 26% dels casos analitzats s'autodenominen feministes trans excloents, alguna cosa que ja havíem vist en l'informe de l'any passat. De nou, no s'ha registrat cap missatge d'odi per part de cap persona no binària.
Quant a les edats, des del col·lectiu LGTBI+ destaquen amb sorpresa que també persones adolescents, fins i tot menors d'edat (entre 12 i 17 anys), també registren aquest tipus de discursos d'odi.
En aquest sentit, el programa de Al loro! és una eina que ajuda a visibilitzar aquesta realitat discriminatòria i a evitar que socialment aquests fets queden impunes, «en recollir les agressions que moltes vegades no es traslladen a una denúncia però de les quals és important deixar constància», explica Cristina Salvans, «per això també llançàrem fa poc dues col·leccions d'stickers per a usar en grups de Whatsapp pel Dia del VIH i per a les festes de Nadal, perquè qualsevol persona tinga una manera de respondre als atacs i que siga l'agressor qui siga posat en evidència».
A més, l'associació valenciana realitza tallers de sensibilització dirigits a personal d'ajuntaments i a població general, també en centres de joventut i en altres entitats socials, amb la intenció que qualsevol persona puga identificar situacions d'LGTBI-fòbia o serofòbia i puga denunciar-les socialment, i també davant la policia si decideix fer-ho, perquè «ningú té per què aguantar bromes ni insults ni cap mena d'agressió per la seua identitat, orientació o estat serològic», conclou la tècnica de Lambda.