Un equip d'investigació global denominat Event Horizon Telescope (EHT) Collaboration ha revelat la primera imatge existent d'un forat negrosupermassiu en plena Via Làctia. Per a això, s'han realitzat observacions des d'una xarxa mundial de telescopis i ha comptat amb la participació d'un investigador valencià, Iván Martí Vidal, qui forma part del programa GenT de la Generalitat Valenciana.
Aquesta primera il·lustració proporciona claus molt valuoses per a entendre com funcionen aquests fenòmens de la galàxia dels quals tan poc es coneix. Una imatge molt esperada d'un objecte massiu que es troba en el centre de la nostra galàxia es cree que també això ocorre en la resta de galàxies. Anteriorment, els astrònoms, van arribar a identificar estreles orbitant al voltant d'una cosa invisible, compacte i molt massiu que ara s'albira amb major nitidesa.
"Un trosset d'aquesta imatge porta segell valencià", afirma l'investigador valencià, autor dels algorismes de calibratge gràcies als quals el telescopi mil·limètric ÀNIMA (el més sensible del món) va poder participar en la investigació. L'equip valencià també ha col·laborat en la reconstrucció de la imatge mitjançant algorismes treballats en l'EHT.
En aquesta primera imatge, encara que no es pot observar a la perfecció el forat negre (completament fosc) sí que s'observa una espècie de gas brillant que ho envolta. Això permet als científics identificar una part fosca en el centre que està envoltada per un anell brillant. Cal recordar que un forat negre és quatre milions de vegades més massiu que el sol i que la imatge reflecteix la llum desviada per la important gravetat del mateix forat negre.
Però, com es va obtindre la imatge? Un altre estudiant de la Universitat de València, Alejandro Mus, afirma que per a aconseguir la imatge d'un objecte tan xicotet en el cel es va haver de crear una xarxa de huit radiotelescopis combinats en un únic. El també investigador va contribuir a ste fita amb la correción dels efectes del plasma interestel·lar en la mateixa imatge del forat negre. "La grandària aparent de l'anell d'aquest forat negre és similar al d'una pilota de tennis en la Lluna", apunta.
L'EHT va observar l'objecte durant diverses nits, recopilant dades durant moltes hores seguides, de manera similar a com una càmera fotogràfica tradicional faria una imatge amb un temps d'exposició molt llarg. Pel fet que el forat negre està a uns 27.000 anys llum de la Terra, sembla que té aproximadament la mateixa grandària en el cel que unisca rosquilla en la Lluna.
L'avanç segueix al llançament de la col·laboració EHT en 2019 de la primera imatge d'un forat negre, anomenat M87, en el centre de la galàxia Messier 87 més distant. Aquest assoliment va ser considerablement més difícil que per a M87, encara que aquest objecte està molt més prop de la Terra.
Per a aconseguir aquesta fita a nivell mundial, un grup de 300 investigadors de 80 instituts de tot el món que junts conformen la Col·laboració EHT van haver de posar-se les piles durant cinc anys de treball. Ara, el fruit que es recull de tot el treball ha arribat a emocionar als científics, que a partir d'ara tindran millors eines per a comprendre com es comparen i contrasten els forats negres, entre moltes altres coses.