La Generalitat Valenciana preveu traure al mercat prop de 20.000 pisos buits gràcies al nou decret aprovat a principis d'octubre pel ple del Consell. Amb això, el govern valencià forçarà als grans tenidors d'habitatges buits a traure'ls al mercat en lloguer assequible o cedir-los per a ús públic. Aquesta iniciativa, amb l'objectiu de fomentar lloguers a preus baixos, inclou sancions de fins a 950.000 euros als grans tenidors en cas de no seguir les instruccions del decret.
Segons la normativa, es considera com a grans tenidors a aquelles persones o empreses que tinguen més de 10 habitatges en règim de propietat, lloguer o usdefruit i ens els destinen al mercat de venda o lloguer. Cal recordar que en el 2017, la Generalitat ja va aprovar una llei per a la funció social de l'habitatge que contemplava la intervenció de l'administració sobre pisos buits. No obstant això, ara ha sigut des del departament dirigit per Héctor Illueca, d'Unides Podem, des d'on s'ha pres la iniciativa.
Així, el decret cerca augmentar l'oferta d'habitatge a preus assequibles per a garantir la seua funció social -un dret constitucional- i ho fa pressionant als grans propietaris a través de beneficis fiscals o càrregues i sancions. Els grans tenidors tindran l'obligació legal d'informar semestralment dels habitatges buits al seu càrrec, perquè la Generalitat Valenciana els incorpore a un registre d'habitatges buits.
En el marc del pla per al foment del lloguer, l'Executiu del Pacte del Botànic, la coalició de PSPV, Compromís i Unides Podem, activarà en les pròximes setmanes els mecanismes de mobilització d'habitatges buits en compliment de la Llei de Funció Social de l'Habitatge, aprovada la passada legislatura.
Pel que fa al preu del lloguer a la Comunitat Valenciana, són els capitals de província i destinacions turístiques com Benidorm, Peníscola o Dénia aquelles localitats en els quals trobar un pipí a bon preu segueix sent una odissea que no tothom pot permetre's.
El regidor d'Hisenda de l'Ajuntament de València, Borja Sanjuán, valorava fa una setmana aquesta iniciativa aprovada pel Consell. "És una de les normes més importants per a garantir "l'emancipació, que és el principi dels drets, sobretot per a les persones joves que no poden fer-ho". A més, afegia que a València, si els terminis és compleixen, en el 2022 hi haurà ja un recàrrec amb l'objectiu no de cobrar més imposats, sinó que hi haja menys habitatge buit en la ciutat i, per punt, que baixen els preus del lloguer i moltes persones puguen accedir a tindre una casa".
406 empreses són grans tenidors a València
La ciutat de València compta amb un total de 406 empreses i organismes com a grans tenidors d'habitatge, és a dir, que tenen en el seu poder 10 o més habitatges registrats al seu nom en tot el terme municipal, segons informava el dimarts el regidor d'Hisenda, Borja Sanjuán. Aquesta és la base de grans tenidors als quals l'Ajuntament de València podrà aplicar un recàrrec del 30% en l'IBI (Impost de Béns Immobles) si mantenen els habitatges buits i no els incorporen al mercat del lloguer com exigirà la nova Llei d'Habitatge en la qual està treballant el Govern central.
L'Estudi del Nom d'Habitatges per Forqueta en el qual s'ha basat el consistori per a realitzar els càlculs estableix que en la ciutat de València hi ha un total de 420.298 habitatges però només 324.329 propietaris entre persones físiques i persones jurídiques. El 99,74% d'aquests propietaris (323.499) disposa de menys de 10 immobles mentre que el 0,26% restant (830) té en el seu poder més de 10 habitatges. El registre d'habitatge buit que està elaborant la Generalitat ha de determinar llaura quins d'aquests grans propietaris no han tret al mercat del lloguer els seus immobles i, per punt, són susceptibles que el consistori els aplique el recàrrec de l'IBI.
L'estudi realitzat pel consistori constata que dels 830 grans tenidors existents en la ciutat, 460 són persones físiques i 424 són persones jurídiques. Pel que fa a les persones jurídiques (que engloba a empreses, institucions, organismes, etc.), el document amb el qual treballa l'Ajuntament sosté que hi ha 164 amb entre 10 i 14 habitatges; 76 amb entre 15 i 19; 119 amb entre 20 i 49; 33 amb entre 50 i 99; 26 amb entre 100 i 299; i 6 amb més de 300 repartides per tota la ciutat.
Per als socialistes, segons ha explicat Sanjuán, la prioritat és l'accés a l'habitatge dels ciutadans de València i no els privilegis de les grans corporacions, per la qual cosa s'estan establint mesures concretes per a garantir aquest dret fonamental i penalitzar a través de l'IBI (Impost de Béns Immobles) als grans tenidors d'habitatges que tinguen immobles buits en qualsevol barri de la ciutat.