"La despoblació a Espanya no és un fenomen uniforme". Així es desprén de l'informe del Centre de Polítiques Econòmiques d'Esade (EsadeEcPol) publicat en la jornada d'ahir. Entre les dades presentades, destaca la situació de la Comunitat Valenciana, on els municipis rurals han crescut un 19,3% en 25 anys. Aquestes dades la col·loquen quasi deu punts per damunt de la mitjana nacional, situada en el 9,6%, i es posiciona com la quarta autonomia amb major creixement sense comptar els arxipèlags.
Tal com mostren les dades llançades, entre 1996 i 2020, les regions en les quals més ha crescut la població en municipis rurals són Madrid (45%), Murcia (34%) o Catalunya (31%), mentre que en altres regions ha decrescut, cas d'Astúries (-26,9%), Castella i Lleó (-19,7%), Galícia (-16,9) o Extremadura (-9,6). Pel que, el fenomen de la despoblació contínua sent present de manera més notòria segons la comunitat autònoma.
La Comunitat Valenciana va liderar el creixement dels municipis xicotets, que van augmentar un 48,6% en aquest període, i és la segona en la qual més van pujar els municipis mitjans i grans amb un 29,1% per l'auge de les àrees metropolitanes entorn dels municipis centrals de les ciutats. Així mateix, els municipis grans es van incrementar un 22,1% en la Comunitat Valenciana, l'habitació major increment.
Aquest informe ha analitzat l'evolució demogràfica des de l'any 1996 fins al 2020, comprovant que existeix aquesta desigualtat entre comunitats autònomes en el fenomen de la despoblació. A més, ressalta que la pèrdua de població en el litoral mediterrani està molt més concentrada i és menys habitual que a l'interior. Els municipis que perden estan en zones interiors, mentre que en aquests últims la població ha crescut amb força, en molts casos per damunt del 30%.
D'altra banda, l'informe posa de manifest que l'efecte de la pandèmia en els fluxos migratoris s'ha traduït en una millora del saldo dels municipis amb menys de 10.000 habitants a Espanya, encara que aquesta s'explica més pel fre d'èxode dels municipis xicotets i rurals de més de 60.000 persones.
Les profundes bretxes de la despoblació
Una de les principals conclusions que exposa el Centre de Polítiques Econòmiques d'Esade és que el fenomen de la despoblació causa profundes bretxes entre les regions espanyoles, especialment en matèria demogràfica, quant a composició per gènere i edat; econòmica, en relació a ocupació, generació de riquesa i productivitat; i actitudinal, en termes de grau de confiança en les institucions i satisfacció davant els serveis públics.
En aquest context, l'informe posa de manifest diferències entre les zones rurals i les urbanes. En les primeres el percentatge de població major de 65 anys ronda el 40%, mentre que, en les segones, aquest volum cau al 28%. Quant al gènere, a les ciutats la proporció se situa en 95 homes per cada 100 dones, mentre que en les zones rurals el nombre d'homes creix fins al 102. Pel que respecta al punt de vista econòmic, mentre que en les zones urbanes concentren més del 65% de l'ocupació i són capaces de generar més del 66% del PIB espanyol, les rurals congreguen menys del 2% de l'ocupació generant xifres similars en PIB.
Un altre dels aspectes a destacar són les divergències en qüestió d'actituds enfront de les institucions democràtiques, amb major insatisfacció entre les zones rurals, i en el grau de satisfacció amb els serveis públics. En aquest sentit, les zones rurals es mostren menys satisfetes amb els serveis sanitaris i de transport, però més satisfetes amb l'educació que les zones urbanes.
Iniciatives contra la despoblació
La Generalitat Valenciana està treballant en diferents propostes per a tractar de reduir la bretxa digital i facilitar a les persones majors l'accés a eines que els permeten realitzar tràmits bancaris, administratius i de serveis en el seu dia a dia.
Entre elles destaca el projecte pioner amb el qual s'ha permés instal·lar 135 caixers en un total de 132 pobles que han deixat de tindre oficines bancàries. "Una iniciativa que ha comptat amb un pressupost de 8 milions d'euros, que ha sigut copiada per altres administracions, i que ha suposat un abans i un després per a molts municipis de l'interior de la Comunitat Valenciana", segons indicava Vicent Soler, el titular d'Hisenda.
Així mateix, aquest exercici també destinarà 5 milions d'euros a través del Fons de Cooperació Antidespoblació per a millorar la situació dels municipis que més pateixen l'escassetat d'habitants, al que s'uneixen el programa d'emprenedoria REVIU, que té com a objectiu que persones i famílies s'instal·len amb projectes de vida en municipis en risc de despoblació o AVANT de mobilització de professionals itinerants per a prestar serveis bàsics necessaris en els diferents municipis valencians. A la fase pilot d'aquesta iniciativa s'han adherit 25 municipis de la mancomunitat de l'Alt Palància, 22 de La Vall d'Albaida, 11 del Comtat-Alcoià i altres 11 de diferents municipis alacantins.
Finalment, fa uns dies es presentava la Ruta 99, que busca la promoció turística i cultural de 24 pobles de la Comunitat Valenciana de menys de 100 habitants i que ha permés que el primer cap de setmana de la iniciativa visitaren la localitat de Vallibona al voltant de 70 persones.