No és tasca fàcil ser jove i emancipar-se hui dia. I les últimes dades que reflecteix l'informe elaborat per l'Observatori d'Emancipació Juvenil del Consell de la Joventut d'Espanya (CJE) així el corroboren. Tal com conta la presidenta del Consell València de la Joventut (CVJ), Cristina Martínez, l'emancipació juvenil a la Comunitat Valenciana ha caigut fins al 13,7% durant el primer semestre de 2021, la qual cosa suposa un descens del 3,5% en només sis mesos.
Això significa que tan sols un de cada deu joves valencians és capaç d'emancipar-se de manera completa. El motiu principal, segons conclou l'informe, radica en el fet que una persona jove en la Comunitat Valenciana ha de destinar de mitjana un 64,2% del seu salari per a pagar el lloguer si s'emancipa en solitari i un 35,1% si comparteix pis. Aquestes xifres han millorat respecte a 2020, però encara superen a la recomanació del Banc d'Espanya, que aconsella que aquesta despesa no supere el 30%.
"Falten mesures en matèria de joventut amb un impacte real. Però és el moment de donar un més enllà perquè encara som a temps de transformar aquesta realitat amb polítiques públiques que solucionen de veritat la situació de les persones joves", manifesta Martínez. Al mateix temps, assenyala que aquestes dades eren "esperables", ja que són "conseqüència de la crisi de 2008, la crisi socioeconòmica de la Covid-19 i la cronificació de la pobresa i precarietat dels joves".
La Comunitat és la tercera autonomia amb una taxa més baixa d'accés a l'habitatge per part dels joves. Les xifres han experimentat un descens del 3,5% respecte a 2020, quan es van situar en un 17,2%, i es col·loquen un 1,2% per davall de la mitjana nacional (14,9%). A més, el preu mitjà dels habitatges lliures ha augmentat un 5,2% i, en els últims deu anys, la taxa d'emancipació en el territori valencià ha caigut nou punts percentuals.
Un altre dels aspectes que es mostra en l'informe és l'augment de la bretxa de gènere en tots els indicadors de precarietat laboral i autonomia residencial entre homes i dones. Encara que la xifra de dones joves amb accés a l'habitatge és major que la dels homes, el descens de joves emancipades en el primer semestre de 2021 respecte a 2020 ha sigut superior al 5%, mentre que en els homes s'ha reduït un 2%.
Així mateix, la temporalitat laboral entre les joves se situa en el 66,7% i ha experimentat un increment del 13,2%, quasi el triple que entre els homes. De mitjana, la taxa de temporalitat jove ha aconseguit un 60,3% en la Comunitat. El treball a temps parcial de les joves ha augmentat fins al 40,1%, mentre que s'ha reduït quasi a la meitat entre els homes, i la subocupació ha aconseguit un 20,5% entre les dones i s'ha reduït fins al 15,6 entre els homes joves.
"Aquestes dades ens recorden que encara queda un llarg camí per recórrer pel que respecta a la igualtat entre homes i dones", apunta la presidenta del CVJ, que afig que "la perspectiva de gènere ha de ser present en les polítiques de foment de l'emancipació juvenil". "Aquesta bretxa de gènere ve determinada per la pitjor qualitat del treball al qual tenim accés les dones", conclou.
Entrada en el mercat laboral
D'altra banda, el salari mitjà que perceben les persones joves en la Comunitat ha pujat fins als 964 euros, però continua per davall del Salari Mínim Interprofessional (1.000 euros) i la mitjana estatal (1.040 euros). A més, només el 35,6% de la joventut valenciana estava treballant durant el primer semestre de 2021.
Quant a la mena de treball, la temporalitat se situa en el 60,3%, la parcialitat en el 31,5% i la subocupació en el 19,7%. "Existeix una gran dificultat d'accés al mercat laboral i quan accedim és en condicions molt precàries, per la qual cosa és impossible emancipar-nos. A més, nou de cada deu contractes a joves valencians són temporals", denúncia Martínez.
"Oblidar-se de la joventut i no garantir una vida digna per a les persones joves no sols ens afecta a nosaltres, sinó que l'impacte repercutirà en tota la societat a través de la insostenibilitat de les pensions, la caiguda de la natalitat o la pèrdua de poder adquisitiu de les famílies joves, entre altres", remarca.
Per tot això, el CJV reclama mesures per al foment de l'emancipació i l'accés a un treball estable i de qualitat "transversals i a llarg termini". En aquesta línia, proposen garantir l'accés a l'habitatge amb la regulació dels preus del lloguer, destinar una major part del parc públic d'habitatge als joves i l'elaboració d'un Pla Valencià d'Habitatge per a Joves. Finalment, demanen trobar una alternativa a les ajudes d'accés a l'habitatge que impliquen una inversió prèvia i impulsar un canvi generacional en les empreses mitjançant contractes de relleu com a mecanisme de contractació d'una persona jove per cada jubilació.
Bo jove del lloguer
Una de les mesures més sonades pel Govern d'Espanya per a pal·liar aquesta situació és el conegut com a bo jove del lloguer. Tant és així, que la Comunitat Valenciana rebrà 45,6 milions d'euros per a aquesta ajuda que té com a objectiu beneficiar als joves menors de 35 anys.
Hui s'aprova el repartiment de 1.843 milions d'euros entre les comunitats autònomes i les ciutats de Ceuta i Melilla per a transferir els fons de totes dues iniciatives. I a partir d'aquest moment es procedirà a realitzar les transferències perquè procedeixen a convocar i resoldre les ajudes destinades al bo jove del lloguer.
El bo contempla una ajuda de 250 euros mensuals durant dos anys per a joves entre 18 i 35 anys. Per a accedir a aqueixa suma, els sol·licitants han de comptar amb un contracte de lloguer i amb un contracte de treball que no els genere ingressos superiors a tres vegades l'Indicador Públic de Renda d'Efectes Múltiples (Iprem), en 24.318 euros anuals.
A més, el límit de la renda del lloguer serà de 600 euros en el cas dels pisos i de 300 euros per a les habitacions. No obstant això, la mesura contempla la possibilitat d'elevar aqueix topall a 900 euros i 450 euros, respectivament, en zones tensionades.