El districte únic escolar ja és una realitat en la Comunitat Valenciana. El pròxim curs 2024-2025, l'admissió de l'alumnat en els centres educatius es basarà en la "llibertat" dels pares i mares "per a triar el centre que consideren més adequat per als seus fills superant així la limitació d'obligada parcel·lació que va imposar el Botànic". Així ho considera José Antonio Rovira, conseller d'Educació, qui defén que es passa a "un model de lliure elecció de centre que s'ajuste als interessos i conviccions de les famílies i amb possibilitats reals d'accedir a este".
Els grups que conformen el Consell, Partit Popular i Vox, celebren la implantació de la mesura. El síndic 'popular', Miguel Barrachina, destaca que la implementació del districte únic garantirà que "tothom siga igual" a l'hora de triar centre educatiu. Barrachina vincula esta mesura amb la futura llei de "llibertat educativa" que es troba en procés de tramitació en Les Corts, subratllant la importància d'oferir a les famílies la possibilitat de triar l'educació que consideren més adequada per als seus fills. A més, considera la recentment anunciada gratuïtat de l'educació de 0 a 3 anys com a part d'un enfocament integral per a garantir l'accés equitatiu a l'educació en totes les etapes.
Per part seua, el síndic de Vox, José M. Llanos, assenyala que esta mesura representa un pas important cap al compliment de la Constitució, especialment després del que va descriure com a "imposicions continuades" per part de l'anterior govern del Botànic durant els últims huit anys.
Competència entre centres
En el cas de l'oposició, la visió és molt diferent. Tant el PSPV-PSOE com Compromís han expressat la seua preocupació per les possibles conseqüències d'esta mesura, assenyalant que podria afavorir la selecció d'alumnes per part dels col·legis de la concertada i generar una competència desigual entre centres.
Des del PSPV-PSOE, el síndic José Muñoz denuncia que el districte únic permetrà als centres escolars triar als alumnes que admeten, en lloc de garantir la igualtat d'oportunitats per a tots. "Com sempre, les famílies amb rendes més baixes estaran segregades i amb menys possibilitats de progrés", considera Muñoz, al mateix temps que compara la mesura amb les polítiques de l'expresident Eduardo Zaplana, acusant l'actual president, Carlos Mazón, de seguir el mateix camí.
Per part seua, Gerard Fullana, portaveu d'Educació de Compromís, avança la intenció del seu grup de recórrer el decret davant els tribunals. "Per primera vegada, els centres podran triar als alumnes: és una cosa especialment greu no sols políticament, sinó judicialment", considera. A més, advertix que esta mesura podria conduir a la "creació de guetos" en determinats barris i afavorir a l'educació concertada en detriment de la pública.
Prioritat per a germans, proximitat i renda
El districte únic escolar prioritzarà tres criteris fonamentals: tindre germans en el centre educatiu, la proximitat del domicili i la renda familiar. Així, s'atorgarà una puntuació específica a cada família en funció del seu domicili i la seua renda, amb l'objectiu de garantir un accés equitatiu a l'educació. Segons Rovira, este enfocament és crucial per a assegurar que totes les famílies tinguen l'oportunitat real d'accedir al centre educatiu de la seua elecció, superant les limitacions imposades anteriorment.
Un dels avantatges principals del districte únic és la seua capacitat per a evitar que les famílies es vegen excloses automàticament d'uns certs centres educatius a causa de la seua ubicació geogràfica o la seua situació econòmica. Este enfocament representa un canvi significatiu en comparació amb la política anterior, que restringia severament la llibertat d'elecció de les famílies.
Quant a la puntuació per renda familiar, el nou decret augmenta la puntuació per a les famílies amb ingressos més baixos i assegurant que reben la consideració adequada en el procés d'admissió.
El decret també inclou mesures per a promoure la conciliació familiar, atorgant punts addicionals als docents els fills dels quals assistixen al mateix centre escolar. A més, es reconeixen les necessitats específiques de les famílies nombroses, monoparentals i aquelles amb fills nascuts de part múltiple, assegurant que reben una consideració especial en el procés d'admissió.
D'altra banda, s'han establit preferències clares per a determinades situacions, com l'acolliment familiar, la violència de gènere, el terrorisme o els desnonaments, assegurant que els estudiants afectats reben una consideració prioritària en el procés d'admissió.
Alerta davant un canvi de condicions del personal docent
L'aprovació del districte únic escolar en la Comunitat Valenciana ha generat opinions divergents entre els sindicats educatius. Mentre que CSIF (Central Sindical Independent i de Funcionaris) i FSIE CV (Federació de Sindicats Independents d'Ensenyament Comunitat Valenciana) compartixen la idea que les famílies han de tindre més llibertat per a triar el centre educatiu dels seus fills, diferixen quant a l'aplicació i les possibles conseqüències d'esta mesura.
José Seco, president de CSIF Educació Comunitat Valenciana, ressalta la importància de "garantir que la implementació del districte únic no conduïsca a la descapitalització de grups ni a la pèrdua de llocs de treball per al personal docent". Seco subratlla que "és fonamental preservar totes les places disponibles i mantindre la qualitat de l'educació, fins i tot si això implica ràtios més baixes en alguns centres". A més, considera que ràtios reduïdes poden oferir una oportunitat per a brindar una atenció més individualitzada als estudiants. CSIF es compromet a "vigilar de prop" qualsevol pèrdua de grups o places docents que puga sorgir com a resultat de l'aplicació del districte únic.
D'altra banda, el sindicat FSIE CV expressa una visió més positiva sobre el districte únic, tot i que consideren que encara és necessari realitzar un estudi més detallat del decret. Consideren favorables les mesures que permeten a les famílies decidir sobre el centre educatiu que millor s'ajuste a les necessitats dels seus fills.
Una mesura "altament segregadora"
En el cas de la Confederació Gonzalo Anaya, l'organització majoritària d'AMPA, es qualifica d'"altament segregadora" l'admissió única. "Això no és bo per a l'alumnat en conjunt com tampoc per a l'educació pública que acaba patint les retallades", afirma Rubén Pacheco, president de la Confederació Gonzalo Anaya, qui incidix que "estos canvis previstos en el decret d'admissió escolar no ajuden en res a la llibertat d'elecció de centres de les famílies, ni milloren l'educació de filles i fills en conjunt". "Les famílies amb rendes baixes en cap moment es poden plantejar portar als seus fills a l'altre extrem de la ciutat a un centre públic per falta de mitjans i molt menys a un concertat on es cobren quotes per respirar", considera.
Segons l'organització d'AMPA, el nou decret d'admissió desvirtua els avanços en admissió escolar i deixen arrere el model d'escola diversa i plural i tot el potencial educatiu que té la diversitat a les aules, tal com indiquen tots els estudis elaborats per l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) i Save the Children.
"Les aules ha de ser un espill de la societat i ensenyar a viure i a conviure en un món divers on totes les persones tenim les mateixes oportunitats" i per això tant els centres públics com els concertats tenen l'obligació d'acollir tota la diversitat de l'alumnat sense diferències, garantint l'accés i distribuint l'alumnat amb equilibri i planificació, ressalta Pacheco.
A més, la zona única provoca desplaçaments innecessaris en vehicles privats de l'alumnat amb tot el caos i contaminació per a les ciutats, mentre que les zones escolars afavorixen que els xiquets i les xiquetes s'escolaritzen en el seu barri, un espai emmarcat en el seu entorn més pròxim i en la comunitat en la qual viuen, criteri principal de les famílies a l'hora de triar escola, que ara perd punts amb la nova admissió.