Societat

La Comunitat Valenciana, pionera a fomentar habitatges amb perspectiva de gènere: Quins requisits hauran de complir?

La Conselleria ha elaborat una guia amb recomanacions per a aplicar criteris de gènere en entorns domèstics

1 minut

Habitatges del parc públic de la Generalitat

La perspectiva de gènere arriba també als habitatges. La Conselleria d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica ha llançat la guia 'Projectar els espais de la vida quotidiana. Criteris de gènere per al disseny i contractació pública d'habitatge', que pretén marcar les directrius perquè els habitatges futurs, la construcció d'aquests "espais domèstics", incorporen la perspectiva de gènere. Però, en què consisteix?

Amb aquesta publicació, des de la Conselleria es pretén incentivar una "arquitectura feminista", és a dir, la construcció d'espais en els quals es fomenta la corresponsabilitat en la conciliació familiar. I és que com explicava el conseller i vicepresident tercer, Héctor Illueca, "les llars actuals alberguen una gran diversitat d'activitats i gran part del treball de cures continua recaient majoritàriament sobre les dones".

D'aquesta manera, el que es planteja és "qüestionar la neutralitat de l'entorn construït i estudiar com, en funció de la forma en la qual s'estructuren les llars, es continuen perpetuant les desigualtats o, per contra, es potencia la corresponsabilitat en les tasques relacionades amb les cures".

Des de fa dècades, existeixen estudis orientats a reivindicar la importància d'abordar la perspectiva de gènere en els entorns domèstics. Doncs bé, la Comunitat Valenciana s'ha convertit en una de les comunitats autònomes pioneres, juntament amb Euskadi, a treballar sobre aquesta problemàtica amb l'objectiu d'aportar solucions tant per al sector públic en matèria d'habitatge, com per al sector privat.

En aquesta guia, elaborada per la directora de la Càtedra Unesco de Gènere de la Politècnica de Madrid, Inés Sánchez de Madariaga, i la professora d'Urbanisme de l'Escola d'Arquitectura de la Politècnica de València, Inés Novella, es marquen una sèrie de recomanacions com dotar de major superfície als espais associats a les cures o replantejar les relacions espacials per a evitar la jerarquització, entre altres.

Com seria un habitatge feminista?

D'acord amb les recomanacions, i tal com avança El Mundo, un habitatge amb perspectiva de gènere hauria de tindre dormitoris amb una superfície mínima d'entre 10-12 metres quadrats i ser tots similars per a evitar jerarquies. Així mateix, es recomana que els banys no estiguen integrats dins dels dormitoris i, fins i tot, aïllar el vàter de la resta del lavabo perquè aquest puga continuar sent utilitzat al mateix temps per més d'una persona.

A més, la cuina no s'hauria de contemplar com un espai aïllat, sinó que es recomana que es connecte espacialment o visualment amb el menjador, amb l'objectiu de permetre la interrelació. En aquest punt, assenyalen que s'hauria de dissenyar amb l'espai suficient perquè puga ser utilitzada simultàniament per més d'una persona.

I quant a la bugada, l'arquitectura feminista contempla que els habitatges tinguen un espai de tres metres quadrats, aproximadament, per a situar la llavadora, la taula de planxar o la roba bruta, evitant estenedors semiocults o de difícil accés.

A totes aquestes recomanacions, se suma la importància de construir habitatges amb terrasses o balcons que permeten la pràctica d'alguna activitat, com menjar, llegir o jugar; així com espais on predomine la llum natural.

Finalment, en matèria de seguretat, es recomana evitar racons i apostar més per portes envidrades, comunicació entre habitatges amb espais comunitaris per a crear xarxes de suport veïnal o garatges amb claraboies.