La quantitat pagada per la Generalitat fins al 31 de juliol en Servicis Socials, Igualtat i Habitatge supera els mil milions d'euros. Dins d'eixos desemborsaments, destaquen els 344,94 milions abonats en Dependència, que suposen un increment del 14,5% respecte al mateix període de l'any passat, o els 152,7 milions dedicats a abonar la Renda Valenciana d'Inclusió.
En conjunt, la despesa social efectiva del Consell en els set primers mesos de l'any arriba als 1.001,36 milions d'euros i supera en més de 100 milions al registrat en el mateix període de 2023.
En total, la Generalitat ha pagat fins al 31 de juliol 14.938.140.508,8 euros, segons les dades de la Direcció General de Pressupostos. Dins d'eixa quantitat s'inclouen més de 5.214,99 milions d'euros abonats a proveïdors de l'Administració valenciana o els 966,29 milions de la factura de Farmàcia, els pagaments de la qual s'han satisfet puntualment.
En el que va d'exercici, coincidint amb la implementació del nou sistema de gestió economicofinancera Nefis, els pagaments de la Generalitat a 31 de juliol superen en 848 milions als de l'any passat.
En el cas de l'àrea de Servicis Socials i Igualtat destaquen els 344,94 milions d'euros que han eixit de la caixa de la Generalitat per a abonar les ajudes a la Dependència. La quantitat supera en 43,52 milions al pagat en el mateix període de 2023 i representa un augment del 14,57%.
L'increment es deu, d'una banda, a l'augment de les prestacions que es va començar a aplicar al novembre i, per un altre, a l'increment de la base de persones beneficiàries. En este sentit, cal recordar el rècord històric quant a nombre de persones ateses en la Comunitat Valenciana, que superen ja les 160.000 (quasi 20.000 més que durant 2023) i també en la inversió prevista en el sistema de dependència, amb 680 milions d'euros en 2024 enfront de 567 milions amb els quals va tancar l'exercici 2023.
L'àrea de major despesa en el període és Sanitat, que ja ha pagat més de 3.061 milions dels quals més de 1.558,5 milions han anat destinats a abonar factures de proveïdors.
A continuació se situa Educació, amb més de 1.151,11 milions entre els quals destaquen els 779,35 pagats a les universitats, i la ja esmentada Conselleria d'Igualtat amb més de mil milions desemborsats.
Pressupost més social
Cal recordar que els primers pressupostos del nou Consell van suposar un reforç dels servicis fonamentals, que copen el 83% dels recursos. La despesa real social es va incrementar en els pressupostos un 2,15% respecte als comptes anteriors.
Del total de pressupost no financer per a 2024, el 83% dels recursos s'estan destinant a reforçar els servicis públics. Per àrees, la despesa real relativa en Sanitat equival al 37% del total, el més alt de la història de la Comunitat Valenciana; el d'Educació representa el 29% i el de Benestar Social, el 17% del total.
La consellera d'Hisenda, Ruth Merino, ha destacat que els quasi 15.000 milions d'euros que han eixit de la caixa de la Generalitat per a pagar als proveïdors de l'Administració, les farmàcies, les ajudes a la Dependència, les universitats o les diferents subvencions que concedix la Generalitat no sols superen en 848 milions a les quantitats satisfetes l'any passat, sinó que sobretot demostren l'esforç del Consell per atendre les seues obligacions dins del termini i en la forma corresponent malgrat la insuficiència d'ingressos derivada del sistema de finançament.
La responsable d'Hisenda, a més, ha posat en valor la implementació des del passat 1 de gener del nou sistema de gestió economicofinancera Nefis per a l'execució del pressupost, un canvi imprescindible i de gran envergadura que incrementa l'eficiència en la gestió pressupostària.
Merino ha destacat que, "mentre el Consell centra els seus esforços a gestionar amb eficiència cada euro gastat, el Govern de Pedro Sánchez seguix sense escometre la urgent reforma del sistema de finançament que tant perjudica la Comunitat Valenciana al no proporcionar els recursos necessaris per a finançar els servicis fonamentals".
"Lluny de tindre com a prioritat acabar amb les injustificables diferències de finançament entre ciutadans del sistema actual, Sánchez i Montero dinamiten el sistema de solidaritat interterritorial amb la seua concessió d'un finançament a la carta per a Catalunya que consolida per sempre la desigualtat entre espanyols", ha conclòs la consellera d'Hisenda.