La Generalitat, a través de la Conselleria de serveis Socials, Igualtat i Habitatge, ha dut a terme la creació de 200 nous llocs de treball en matèria de salut mental durant el mes de setembre. Aquest increment de treballadors sanitaris suposa un augment del 21,4% en la plantilla de professionals del sector.
Així l'ha anunciat la vicepresidenta i consellera de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge, Susana Camarero, després de la reunió de la Comissió Interdepartamental de Salut Mental i Addiccions (CISMA), en la qual també han participat el conseller de Sanitat, Marcià Gómez; el conseller d'Educació, Cultura, Universitats i Ocupació, José Antonio Rovira, i el director de l'Oficina Autonòmica de Salut Mental i Addiccions (OSMA), Bartolomé Pérez.
Aquesta mesura s'engloba dins del Pla Valencià de Salut Mental i Addiccions, mitjançant el qual, el Consell va anunciar a l'inici de l'any la destinació de 724 milions d'euros a causes relacionades amb la salut mental fins a 2027. L'augment del nombre de professionals sanitaris suposa un pas més per a aconseguir un dels principis rectors d'aquest conjunt de mesures, pel qual s'estableix la pretensió d'aconseguir un "equilibri realista entre les necessitats detectades i la disponibilitat i capacitat de generació de recursos". Aquesta iniciativa del Consell, aprovada el 27 de juliol de 2024, inclou 88 prioritàries, integrades en 9 línies estratègiques.
En aquest sentit, segons va anunciar el president de la Generalitat Carlos Mazón, 86 d'aquests 724 milions estan destinats a contractar psicòlegs i psicòlogues per a crear un model assistencial "basat en les necessitats de la població". No obstant això, aquests nous 200 professionals sanitaris respondran a perfils diversos: 38 d'ells ocuparan llocs per a especialistes en psiquiatria, 103 per a psicologia, 34 corresponen a llocs d'infermeria de salut mental, 14 com a terapeutes ocupacionals i 11 destinaran la seua labor al treball social.
El tractament de la salut mental ha anat cobrant més importància durant els últims anys i, prova d'això són les mesures que cada vegada més governs prenen per a pal·liar i previndre un problema que ha deixat de ser tabú.
D'altra banda, Susana Camarero, ha detallat els pròxims passos que es pretenen donar en relació al Pla Valencià de Salut Mental i Addiccions. Ha explicat que s'està concloent la licitació de 18 hospitals de salut mental, dotats de 450 places.
No obstant això, una de les prioritats del Consell és dotar de recursos als més joves, un dels grups d'edat més vulnerables davant aquesta problemàtica. En aquest sentit, dimarts passat es va aprovar la licitació de 18 hospitals de salut mental per a xiquets i adolescents que comptaran amb 480 places, la qual cosa convertiria a la Comunitat Valenciana en la tercera autonomia amb major taxa de llits d'hospitalització psiquiàtrica per a aquests grups d'edat.
En aquesta línia, el Consell posa l'accent en la necessitat de "formar i ajudar als docents i personal educatiu per a detectar en origen qualsevol signe que puga indicar-nos que hi ha una patologia". Per això, a través de d'una oferta preventiva sense precedents en la Comunitat Valenciana, s'han destinat més de 10 milions d'euros per a crear un programa per a la promoció del benestar emocional i la prevenció de les addiccions en el mitjà escolar.
En aquest sentit, segons dades de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), la depressió, l'ansietat i els trastorns del comportament suposen les principals causes de discapacitat entre els adolescents. A més, segons aquesta organització, més de la meitat dels trastorns mentals apareixen per primera vegada abans dels 14 anys, i més del 70% d'aquests es manifesten abans dels 18.
En el marc nacional, organitzacions com l'Associació Espanyola de Pediatria també posen el focus en la salut mental dels més joves. Segons aquest organisme, la pandèmia ha provocat un augment de fins al 47% en els trastorns de salut mental en menors d'edat. Aquestes situacions venen derivades en moltes ocasions per les xarxes socials, en les quals el ciberassetjament s'estén per espais i moments que abans eren considerades assegurances.
D'altra banda, amb motiu de la commemoració del dia mundial de la salut mental, l'OMS ha volgut incidir en el problema de la salut mental en l'àmbit laboral. D'aquesta forma, la Generalitat s'ha sumat a aquesta línia d'actuació a través d'una campanya de conscienciació sota el lema: "La càrrega és invisible, l'impacte és real. Treballem junts per la Salut Mental en l'àmbit laboral". La idea d'aquesta campanya es basa a donar visibilitat a situacions d'injustícia laboral, ja que "només el 17% de les persones que pateixen problemes de salut mental informen d'això en el seu lloc de treball".
Per tot això, en paraules de Camarero, aquest nou pla de salut mental aposta per "la prevenció amb una política de 360 graus", intentant posar el focus en totes les ramificacions d'un problema que cada vegada afecta a més ciutadans.