Juan Manuel Contreras, pintor i regidor de l'últim ajuntament republicà valencià, ja estava dins de la fossa quan el seu fill va arribar des de Godella per a rescatar-lo. Al costat d'ell, 196 persones més que el règim dictatorial va decidir llevar-los la vida sense mitjançar paraula ni justícia. El silenci es va fer amo del Paredón d'Espanya.
80 anys després, el silenci va acabar amb la ruptura de la làpida que se situa sobre la fossa 114. En ella, les dates dels dies que es van afusellar a les 197 persones que allí es trobaven, una de les fosses més grans de la Comunitat Valenciana.
"Hauria d'haver sigut abans", exclamava Juana Álvarez als seus 82 anys sota una màscara que no podia amagar les seues expressions de dolor. Les seues paraules van reflectir la por de morir sense poder recuperar les restes del seu pare, que el temps o la COVID-19 no li deixara reunir-se amb ell. Rafael Olcina, xofer afusellat el 9 de maig de 1940 als 38 anys, també es trobava en aquesta fossa. Les seues netes, Vicenta i Sari, també esperen poder trobar al seu avi el més ràpid possible. El seu pare, el fill de Rafael, resideix actualment a Estocolm, per la qual cosa li va resultar impossible assistir a l'obertura de la fossa, però tornarà amb la identificació de les restes mortals de Rafael.
També s'ha pogut trobar a Dolores Arnal, l'única dona afusellada i enterrada en aquesta fossa. Conchín, la seua neta, conta que la seua àvia era una simple mestra de costura. "La van matar per ser membre de la Confederació Nacional de Treball (CNT), per ser republicana i per tindre un germà en l'exili", va declarar la neta amb un gran dolor en el seu rostre, però sense perdre l'esperança de poder donar-li un enterrament digne a la seua àvia. Els familiars declaren que no busquen cap mena de venjança, només volen dignificar la memòria dels seus familiars i que no se'ls considere com a criminals.
Associacions de familiars
Per a facilitar els treballs d'identificació dels cossos i de localització dels familiars de les víctimes, s'organitzen diferents associacions entre els mateixos familiars per a poder aconseguir-ho. Carmen Contreras és la presidenta de l'Associació de Familiars de Víctimes de la Fossa 114 de Paterna. Ella és neta de Juan Manuel Contreras, i creu que l'associació és la millor manera de fer el treball de la localització de les 197 víctimes que hi ha enterrades en aqueixa fossa.
A més admeten que trobar-se amb persones amb una situació similar, que busquen als seus familiars assassinats pel franquisme, ha servit de suport durant molts anys de lluita. No obstant això, existeix una queixa generalitzada entre els familiars de víctimes cap a les institucions públiques, perquè no creuen que hagen ajudat prou per a poder recuperar com més prompte millor les restes mortals dels seus familiars.
La fossa de la cultura
La fossa 114 de Paterna s'ha conegut popularment com "la fossa de la cultura". Aquest nom és degut a la professió d'algunes de les persones que allí jauen. Un d'ells és Isidrio Escandell, que va ser secretari de l'Ateneu Mercantil de València, militant socialista, vicepresident de la Diputació de València i periodista.
També succeeix amb Carlos Gómez Carrera, conegut com a Bluff, un dibuixant destacat que va treballar per a la revista La Traca. En ella va destacar pels seus dibuixos i vinyetes d'un clar talle antifeixista, cosa que li va costar la vida a les mans del franquisme. A més, els familiars i investigadors també confirmen la presència de diferents magistrats, regidors i persones amb una certa rellevància cultural.
Antonio Laguna, expert en Història de la Comunicació Social del País Valencià, aclareix que la fossa no es distingeix d'altres fosses d'afusellats, excepte per ser una de les més nombroses. "Les persones que jeien en la fossa són persones normals, ha coincidit que algunes de les quasi 200 d'elles estan relacionades amb el món cultural, però això és una tònica que es repeteix en quasi totes les fosses", aclareix l'expert.
Un altre dels mites populars sobre aquesta fossa és que el franquisme va utilitzar l'assassinat d'aquestes 197 persones com a celebració de l'ocupació de París per part del nazisme. Vicente Gabarda, historiador encarregat de realitzar la identificació de les víctimes afusellades i enterrades en la fossa 114 de Paterna, desmenteix aquesta afirmació i explica que és una simple coincidència.
Treball d'exhumació i identificació
El procés per a la devolució de les restes mortals als seus respectius familiars comença gràcies al treball de l'historiador Vicente Gabarda. En ell busca la documentació relativa als afusellaments i intenta crear una xarxa d'on podrien situar-se les víctimes segons el dia del seu assassinat. Amb aquesta informació es crea una llista i s'intenta localitzar als familiars, cosa que queda a càrrec normalment de la mateixa associació dels familiars.
"Sempre intente no involucrar-me personalment en els drames familiars que acompanyen a aquestes persones, però em resulta impossible no connectar amb el seu dolor", detalla Vicente Gabarda en resposta a la seua implicació en el treball. La seua carrera professional s'ha basat en la identificació de les víctimes, així com a investigar sobre la monumentalització dels diferents llocs que la repressió franquista va utilitzar per a assassinar a una part de la població.
Després de la localització dels familiars possibles, i la seua lluita perquè les institucions públiques actuen al més prompte possible, es comença el treball de l'obertura de la fossa i la consegüent exhumació sota el control de la Diputació de València. Arqueoantro ha sigut l'equip encarregat de desenterrar les restes mortals de les 197 persones que s'han trobat gràcies als estudis de Vicente Gabarda, un procés que ha tingut una duració de sis mesos.
El procés d'identificació dels cossos ja ha començat, però es preveu que s'allargue fins a setembre de 2022. "Aquest últim pas és el més difícil de tot el treball", afirmen els diferents científics i arqueòlegs que treballen en el projecte. Els familiars ja han proporcionat l'ADN, i el procés d'identificació ja ha començat.
Per a això s'utilitzarà una nova tècnica d'identificació ja utilitzada en la fossa 112 de Paterna, en concret, tècniques de seqüenciació massiva. Aquest procediment analitza una major quantitat de marcadors genètics, per la qual cosa permet una major sensibilitat i precisió que els mètodes anteriors. Fins ara la tècnica emprada estava basada en electroforesi capil·lar, en la qual es comparen els diferents fragments d'ADN de les víctimes i els familiars, en un procés més lent que el realitzat amb la seqüenciació massiva.
Qüestions pendents
La mort de Franco va ser vista per a alguns dels familiars com l'última batalla per a recuperar la memòria i la dignitat de les víctimes. No obstant això, les famílies creuen que la realitat només va ser el principi, perquè "la Transició va crear un model de continuïtat i impunitat, amb base democràtica. Moltes de les institucions franquistes només van canviar en aparença, però no es va dur a terme un procés profund de canvi en la societat espanyola".
No va ser fins a 2007, trenta-dos anys després de la mort del dictador, que el Congrés dels Diputats va aprovar la Llei de Memòria Històrica. Aquesta llei va reconéixer a totes les víctimes de la Guerra Civil Espanyola, així com de la posterior repressió franquista; però no va ordenar l'obertura de les fosses comunes per a recuperar les restes mortals de les víctimes.
Actualment, està en procés la nova Llei de Memòria Democràtica i en cas que s'aprovara, substituirà a la llei anteriorment esmentada. Entre les seues principals novetats, destaca la responsabilització per part de l'Estat de la cerca i exhumació dels desapareguts, la creació d'un Banc d'ADN i un cens de víctimes, la retirada de 33 títols nobiliaris concedits per Franco o la creació d'un Fiscal de Sala de Drets Humans i Memòria Democràtica per a impulsar les investigacions.
No obstant això, l'exaltació del franquisme segueix sense estar tipificada en el Codi Penal, encara amb les promeses de l'actual govern per a fer-ho. Aquest és un dels grans reptes que encara té pendent la societat i el govern espanyol, amb la finalitat d'aconseguir la dignificació d'aquelles persones que van ser assassinades, obligades a l'exili o empresonades pel règim franquista. Sobretot per a aquells familiars que no han pogut recuperar les restes dels seus familiars, en una societat que es defineix com a democràtica.