Europa ha posat el focus en la restauració del Parc Natural del Turia i la lluita contra les espècies vegetals invasores que afecten el correcte funcionament de la biodiversitat d'este entorn natural. I ho ha fet en el municipi de Quart de Poblet, en la comarca de l'Horta Sud, on s'ha instal·lat un viver en el qual es conrearan anualment 10.000 plantes per a potenciar la reintroducció de vegetació autòctona en diversos trams del riu.
En concret, totes les tipologies que creixeran en esta instal·lació seran espècies aquàtiques, de ribera i arbustives; encara que l'organització no descarta allotjar en ell altres espècies semisubmergides per a depurar i incrementar la qualitat de les aigües del Túria. Esta iniciativa ha sigut posada a punt per la Fundació Limne i compta amb el suport de la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), finançat per la Unió Europea - NextGenerationEU.
De fet, no és la primera vegada que un projecte d'esta tipologia s'instal·la en el jaç del Turia al seu pas per esta localitat. Així, el regidor de Desenvolupament Urbà Sostenible, Transició Ecològica i Canvi Climàtic de l'Ajuntament de Quart, Bartolomé Nofuentes, ha destacat que en el municipi es duen a terme diversos projectes europeus per a la restauració del riu, com Fluviatilis o NaturTuria, "que suposen un marc de referència per a la participació de les col·lectivitats del municipi en l'àmbit europeu i per al desenvolupament i la implementació de polítiques innovadores d'àmbit local".
Un complement per a acabar amb el problema de les canyes en el riu
Esta iniciativa de la Fundació Limne cerca treballar conjuntament amb la resta de projectes que ja s'han engegat com, per exemple, aquells que lluiten contra les plantes invasores i exòtiques que copen el Turia i atempten contra la biodiversitat d'este paratge natural. Precisament, una d'estes espècies és la canya comuna que, en els últims anys, s'ha situat com una de les principals amenaces a la fauna i flora pròpia d'este entorn.
D'esta manera, el viver que ara ha iniciat la seua marxa sorgix com un "necessari complement", apunten des de la Fundació Limne, als plans de contenció iniciats per les administracions públiques, ja que estes han de retirar-se amb mitjans mecànics i requereixen d'una posterior solarització (és a dir, col·locar una malla sintètica que abrase i elimine els rizomes de les plantes invasores).
Des de Limne, assenyalen que les malles "han de retirar-se al cap de dos anys, sent el moment propici per a restablir la biodiversitat del riu amb vegetació autòctona, adaptada al nostre clima i sòl". La restauració d'estes zones amb planta aquàtica autòctona permet millorar la biodiversitat i establir una barrera a la colonització de noves invasores. Són, a més, fixadores de carboni i actuen com a refugi i aliment per a la fauna associada.
Un pla d'ocupació per a potenciar les ocupacions verda de qualitat
A més de contribuir a la preservació del Parc Natural del riu Turia, el projecte de Limne també inclou un pla de foment de l'ocupació verda (aquelles professions dedicades a salvaguardar el medi ambient). Així, a través d'accions formatives a diversos col·lectius la iniciativa buscarà la col·laboració amb diferents entitats per a "millorar la situació dels assistents en el mercat laboral".
Això es farà mitjançant l'engegada de programes de formació, captació, derivació, orientació i inclusió, concreten des de Limne. Amb estes actuacions, la Fundació pretén facilitar l'entrada al món laboral de col·lectius amb major dificultat a aconseguir una ocupació de qualitat. Així mateix, Limne programarà activitats dirigides al públic juvenil.