València Extra parla amb Vicent Satorres, subdirector general de Política Lingüística de la Generalitat Valenciana, davant els recents canvis aprovats i la pròxima Llei de Llibertat Educativa.
Quina salut té el valencià?
Les xifres que tenim des de 1985 ens fan veure que el coneixement del valencià va creixent. Hi ha molta gent que el sap parlar, escriure i llegir, molta més que fa 40 anys. Però, d'altra banda, s'està produint una baixada del seu ús tant en l'àmbit privat com públic. Hi ha un problema de transmissió.
Per què es produïx esta baixada?
Hi ha una sèrie de canvis en la societat valenciana que van començar en els anys 90 i es van agreujar amb l'entrada del segle XXI. Quan es va fer la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, fa més de 40 anys, la població de la Comunitat Valenciana es va dividir en dos zones, la zona castellanoparlant i la valencianoparlant. Però una cosa és el predomini lingüístic i una altra la realitat. En ciutats com València veiem com onades migratòries arriben amb la seua llengua, normalment el castellà, i s'acaba per imposar. En zones costaneres, com a la província d'Alacant, en poblacions tradicionalment valencianoparlants, hui dia predominen idiomes com l'anglés o l'alemany. La gent busca la llengua que li permet integrar-se més ràpid en el grup i, anteriorment, si algú arribava a una localitat amb predomini del valencià l'aprenia per a integrar-se, però, actualment, els desplaçaments de les persones es produïxen en masses més grans, un fet que ho fa més difícil. Un exemple d'això serien ciutats com Ibi o Torrent. Tanmateix, l'administració local i autonòmica ha fet un gran esforç per a atendre la ciutadania en valencià. Possiblement, és en l'administració i en l'ensenyament on millor salut tinga.
El professorat de valencià ha d'ensenyar actitud davant la llengua, eliminant els prejuís que fan que es rebutge d'entrada
Precisament, en l'administració s'ha impulsat una adaptació dels criteris lingüístics recentment, amb l'objectiu d'acostar l'idioma a la ciutadania.
Això respon a canvis lingüístics importants que s'han produït en el valencià. A la fi del segle XX, en 1998, es va crear l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), una institució pròpia que fixa la normativa del valencià. L'any 2001 va començar a treballar, una vegada integrada en l'Estatut. En eixe moment, el que vam fer va ser adaptar-nos a tota la normativa que l'AVL va començar a posar sobre la taula, obrint-se a unes formes molt més pròximes a la ciutadania, mentre que anteriorment es miraven formes més pròximes als àmbits literaris. En 2015, amb el canvi de govern, es van aprovar uns criteris diferents, buscant una altra ideologia lingüística. Ara, amb el nou canvi de govern, s'ha decidit tornar a buscar eixos criteris lingüístics que es van utilitzar entre 2001 i 2015, dins d'un moviment iniciat als EUA fa més de 50 anys que defén que l'administració ha de parlar en un llenguatge clar, i al qual s'han sumat molts països. Este llenguatge clar ha de buscar la paraula més pròxima al ciutadà. L'AVL, en el seu diccionari normatiu, afirma que la primera forma és, per exemple, "este" i "orde" i la segona "aquest" i "ordre" i en això ens hem basat. També ens hem basat en altres criteris que l'AVL tracta, encara que no considera adequats en determinats contextos, com les terminacions en "-iste" o "-ista". Dins del món de la filologia hi ha qui defén que si hi ha una terminologia que et permet distingir entre femení i masculí, s'ha d'utilitzar, per exemple "taxiste" i "taxista" o "dentiste" i "dentista". Un altre cas és el del "lo", que els valencians el continuem utilitzant de manera oral, i nosaltres defenem que es puga utilitzar en àmbits que no siguen tan formals.
Poden afectar estos canvis, per exemple, als exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià (JQCV)?
En un C1, siga la llengua que siga, reconeixes que la persona que ho aprova pot funcionar de manera escrita, oral, en contextos formals... En este sentit, tot el que forma part del col·loquialisme, esta persona l'ha de saber, igual que sap que hi ha un ús més formal, que ha de demostrar per a passar l'examen. El C2 ja és una altra cosa, perquè els àmbits als quals es dirigix són molt més elevats. La part més important d'estos exàmens és la producció escrita i oral, si la persona és capaç d'elaborar-ho en condicions, és quan supera la prova. Per això, si és capaç de conéixer les formes més formals, es pressuposa que ja es coneixen les formes més col·loquials.
L'anterior radiotelevisió pública valenciana tenia un valencià molt més pròxim
Existix una alta demanda per a estes convocatòries d'exàmens. Hi haurà una ampliació en un futur?
No volem prendre decisions ràpides. Al costat de la JQCV, que només farà enguany una convocatòria, hi ha exàmens en les EOI i en CEIACOVA, per la qual cosa la demanda es repartix. A més, intuïm que, després d'aprovar-se la Llei de Llibertat Educativa, on se certificarà amb diferents nivells a aquells alumnes que vagen passant les diferents etapes educatives, un fet que serà retroactiu amb els tres cursos anteriors (els que van estudiar en LOE), tindrem una demanda molt alta per a expedir estos certificats. A partir d'ací, haurem de veure quina és la demanda real.
Per a atorgar un C1 a un estudiant de Batxillerat, es planteja canviar el currículum per a equilibrar la part oral, que sí que se certifica d'una forma més àmplia en els exàmens de la JQCV?
Els currículums actuals tenen la possibilitat que el professorat de valencià puga treballar la forma oral. Hi ha molts centres que treballen l'oral i, per l'experiència que tenim, molta gent aprén valencià en el sistema educatiu. Cal recordar que el nostre sistema és diferent de Catalunya o les Illes Balears, on l'alumnat de l'ESO ja ix amb una certificació. La que atorga la nostra Llei està per davall, ja que en altres territoris tenen el C1 mentre que nosaltres plantegem en Primària l'A2, en Secundària el B1 i aquells que aproven el Batxillerat, el B2, i si és amb més d'un 7, el C1. Si hi ha una modificació del currículum es farà en esta línia, i seguirà les directrius del marc comú europeu. S'ha de treballar l'actitud, el professorat de valencià ha d'ensenyar actitud davant la llengua, eliminant els prejuís que fan que es rebutge d'entrada.
Estem davant un moment de transició de l'actual Llei del Plurilingüisme i la pròxima Llei de Llibertat Educativa. En què beneficiarà al valencià este canvi, una vegada aprovat?
Esta Llei pretén que les famílies puguen triar quina és la llengua base de l'aprenentatge. Jo crec que no seran tants els canvis, però està per veure. A principis del pròxim curs es farà una enquesta i, a partir d'ella, treballarem perquè ningú se senta malament, en este sentit. És un repte. Governar és intentar que la majoria i les minories se senten còmodes.
Actualment hi ha molta més gent que sap parlar, escriure i llegir en valencià, però s'està produint una baixada en el seu ús. Hi ha un problema de transmissió
Es pot donar el cas que hi haja zones en la Comunitat Valenciana en les quals l'alumnat no s'examine de l'assignatura de valencià.
La Llei de Plurilingüisme establia que l'alumnat estava exempt de l'assignatura de valencià, però estava obligat a fer ensenyament en valencià. La Llei d'Acompanyament dels pressupostos ja va eliminar esta situació, un poc estranya, el mes de desembre passat. Això també s'establix en la Llei de Llibertat Educativa. Si hi ha famílies que ho demanen, s'estudiarà en valencià. Hi ha gent que pot dir que això no passarà... o sí. La certificació amb la qual pot eixir l'alumnat en finalitzar la seua etapa educativa pot ajudar al fet que no hi haja tanta exempció. Si vull que el meu fill o filla acabe Primària amb un A2, no demanaré l'exempció, encara que estiga en una població castellanoparlant. El mateix amb Secundària o el Batxillerat. No serà el 100% de la població, però probablement esta Llei provocarà que l'alumnat opte per examinar-se del valencià per a obtindre esta certificació.
La possibilitat que hi haja alumnat que no curse el valencià en la seua etapa educativa, no xoca amb la cooficialitat de l'idioma?
L'Estatut ja diu que hi ha dos territoris en la Comunitat Valenciana. I la Llei d'Ús ja et diu quines poblacions són. Les dos llengües són oficials en tot el territori, però hi ha una zona predominant castellanoparlant. Ens queda una assignatura pendent que hem de resoldre bé en esta zona. La nova Llei naix amb esta intenció, la d'obrir un camí que s'integre millor en el coneixement del valencià. La Llei pretén que les dos llengües oficials no estiguen tan distanciades. L'objectiu final és que l'alumnat de la Comunitat Valenciana tinga un domini per igual del valencià i del castellà i, a més, conega l'anglés. La nova Llei també permet que l'alumnat, en determinats nivells, puguen examinar-se en castellà malgrat que estiguen cursant l'assignatura en valencià, o al revés. És un dret individual que tenim les persones. Per exemple, si vull demostrar que sé Física o Filosofia, tinc el dret a examinar-me en la llengua en la qual em trobe més còmode.
Com veu l'ús del valencià en la radiotelevisió pública valenciana, À Punt?
Jo faria un retret. L'anterior radiotelevisió pública valenciana, Canal 9, Ràdio 9, Punt 2... tenia un valencià molt més pròxim. No puc dir que actualment està malament, però hi ha matisos entre l'escrit i l'oral. Per exemple, els demostratius reforçats en l'escrit... Els valencians no hem de recular fins a Ausiàs March, hem de recular, en tot cas, al segle XVII, utilitzant els demostratius "este" o "esta" amb total normalitat. À Punt és una peça fonamental per a la promoció del valencià i els companys que treballen ací s'han d'obrir perquè tots ens vegem representats amb la nostra televisió.