D'acord amb els resultats de l'última enquesta realitzada per l'OCU (Organització de Consumidors i Usuaris), "el 61% dels espanyols afirma haver patit un problema de salut mental en els últims tres anys". L'estrés, problemes de somni o l'ansietat es troben entre els principals problemes de salut que afecten els espanyols; molt seguit de la depressió i la inestabilitat emocional. Finalment, en menor mesura, entrarien els problemes relacionats amb atacs de pànic o fòbies, addiccions o trastorns alimentaris.
Seguint amb l'enquesta, les causes que haurien desencadenat este tipus de problemes de salut mental estarien relacionades amb la pèrdua d'una persona estimada (en el 63% dels casos), els problemes econòmics (52%), la salut (48%), la desocupació (45%) o els conflictes de parella o familiars, que vorejaria el 30%.
Per a abordar més en profunditat les causes d'esta tendència a l'alça que s'està experimentant en els últims anys; però també per a posar en context les dades extretes de l'informe de l'OCU, hui parlem amb Sergio Ruiz Sánchez, metge especialista en Psiquiatria a l'Hospital Universitari i Politècnic La Fe de València.
Recentment, l'OCU ha publicat un informe en el qual assenyala que el 61% dels espanyols ha tingut problemes de salut mental, s'ha notat en els últims anys un increment?
Per a respondre a esta pregunta cal fer un parell de consideracions. En primer lloc, cal tindre en compte que els estudis epidemiològics científics en salut mental són bastant més complexos que l'estudi de l'OCU, perquè necessiten estar dissenyats amb una metodologia adequada i evitar biaixos, per la qual cosa les dades que proporciona este estudi han d'interpretar-se amb precaució i en el seu context. En segon lloc, el concepte "problemes de salut mental" és molt ampli i inespecífic, i es corre el risc de no fer una radiografia adequada de la situació. L'estrés, l'ansietat, la irritabilitat, la tristesa o la por, són fenòmens consubstancials a l'experiència humana, encara que certament ens resulten desagradables. Només es convertixen en problemes de salut mental, grosso modo, quan són persistents i dificulten desproporcionadament el nostre dia a dia. Imagina't que a una persona que està en procés de divorci i té fills xicotets, li preguntem si en els últims 30 dies ha estat més estressada, irritable, ansiosa, deprimida o dorm pitjor (com podria haver ocorregut en l'estudi de l'OCU). La resposta sens dubte seria sí, però això no representa necessàriament un problema de salut mental, sinó més probablement una reacció normal o adaptativa, a una situació desagradable i difícil. El mateix succeiria en el cas d'una persona que perda a una persona estimada, una persona que no tinga ocupació i/o que tinga dificultats per a arribar a final de mes, etc.
Dit això, la qual cosa sens dubte s'ha notat en els últims anys, és la psiquiatrització de problemes com els que acabem d'esmentar, això és, considerar el malestar emocional com una cosa anormal o patològica, i buscar una solució en els psicofàrmacs i en el sistema sanitari. Així ho demostren, per exemple, les dades sobre el consum de fàrmacs ansiolítics i antidepressius que proporciona l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS), que reflectixen un constant i marcat augment en els últims anys.
Així que, puntualitzant la pregunta, sí, en els últims anys s'ha notat un increment dels problemes de salut mental pels quals es consulta amb professionals sanitaris. Això és una cosa amb la qual estem familiaritzats en la pràctica clínica, tant els metges d'atenció primària (metges de família), que solen ser el primer punt de contacte de les persones que busquen ajuda, com els professionals especialitzats en salut mental (psiquiatres, psicòlegs i treballadors socials).
Quines són les principals causes d'esta tendència a l'alça?
Existixen moltes causes que poden produir un increment dels problemes de salut mental, i encara que totes elles estan interconnectades, les podem dividir per a entendre-les millor en ambientals, socials o individuals. A nivell ambiental, trobaríem les dificultats per a accedir a servicis bàsics (per exemple, aigua, llum, Internet, atenció mèdica, educació, habitatge, transport...), la injustícia i discriminació, les desigualtats socials i de gènere, i com lamentablement estem veient hui dia en Palestina, l'exposició a guerres o desastres.
A nivell social podem nomenar la soledat, la falta de suport social (per exemple, família o amics), la criança inadequada, l'exposició a violència o abús, un baix nivell econòmic, el fracàs escolar, la desocupació o les males condicions laborals.
Finalment, a nivell individual podem trobar l'autoestima negativa, la falta d'habilitats emocionals i comunicatives, les malalties mèdiques, com per exemple el càncer, o el consum de drogues, incloent-hi l'alcohol. Estos són només alguns dels exemples més representatius, i com comentàvem, estan relacionats i es retroalimenten entre ells.
Així doncs, una persona pot criar-se en el si d'una família amb problemes de comunicació emocional, abandonar prompte els estudis, tindre un treball amb males condicions, i veure dificultat l'accés a l'habitatge. D'esta manera, com més d'estos factors siguen presents en una persona, més possibilitats té de patir problemes de salut mental. És per això, que resulta crucial intervindre en estos problemes des d'una perspectiva multidisciplinària i holística, que no sols se centre en intervencions farmacològiques, sinó que també aborde les causes subjacents dels problemes de salut mental, incloent-hi mesures i polítiques socials destinades a l'enfortiment de les xarxes de suport comunitari, l'accés equitatiu als servicis bàsics i la promoció de la igualtat i justícia, per posar alguns exemples.
Ha augmentat el consum de fàrmacs ansiolítics i antidepressius en els últims anys
Hi ha un sector de la població més afectat?
Sí, hi ha diversos sectors de la població que tenen més risc de desenvolupar i mantindre problemes de salut mental (i trastorns mentals), que es poden intuir de la resposta anterior. Entre ells trobem les dones, els xiquets i adolescents, els ancians, les persones amb baixos ingressos, els migrants i refugiats, les persones que s'identifiquen amb el col·lectiu LGBTIQ+, i les persones amb diversitat funcional (física, intel·lectual o sensorial). Estos subgrups de la població estan exposats amb més freqüència i magnitud als factors que deterioren la salut mental (sobretot ambientals i socials), i per tant, tenen més possibilitats de patir problemes en este sentit. Per posar un exemple significatiu, en els estudis sobre prevalença de depressió en societats occidentals, es troba de manera constant que la prevalença de la depressió en dones és el doble de la dels homes.
En quin moment és important acudir a un professional?
Com hem comentat, els primers signes dels problemes i trastorns de salut mental són generalment difícils de diferenciar d'experiències normals (i generalment desagradables), en la vida de les persones. Tots nosaltres experimentem la tristesa, la por o l'ansietat en determinades circumstàncies. Així doncs, un bon moment per a acudir a un professional és quan estos fenòmens generen una deterioració notable del funcionament en el dia a dia, a nivell laboral/acadèmic, social o d'autocura. Per exemple, si persistentment s'experimenta una incapacitat per a dur a terme tasques quotidianes o el treball habitual, mantindre relacions socials saludables, o cuidar d'un mateix (alimentació, somni, higiene, etc.); pot ser el moment de buscar ajuda professional.
També s'ha de considerar acudir a un professional en el cas de patir un malestar emocional persistent i important, si la persona experimenta idees de suïcidi, s'autolesiona, o si s'observa una deterioració considerable del rendiment acadèmic en el cas de xiquets o adolescents.
En termes generals, en les situacions que justifiquen la cerca d'ajuda professional, el primer pas més pragmàtic és sol·licitar una cita amb el mèdic/pediatre d'atenció primària de referència. En cas de situacions urgents, es pot contactar amb els servicis mèdics d'emergències, incloent-hi el telèfon 024, que el Ministeri de Sanitat posa a disposició per a l'atenció a la conducta suïcida.
En els últims anys, s'ha notat un alarmant sobrediagnòstic de TDAH
Falta informació sobre la importància de cuidar la salut mental? Creus que encara està estigmatitzat?
Vivim en l'era de la informació, així que mai abans hem tingut accés a tanta informació com en l'actualitat. Un altre aspecte diferent és que esta informació estiga basada en l'evidència científica, enfocada des d'una perspectiva crítica, i es difonga d'una forma adequada en la població. Pel que fa a salut mental, això representa una tasca inacabada. Tots nosaltres hem rebut l'assignatura d'"educació física" en el col·legi/institut, però a molt pocs ens han ensenyat sobre "educació (en salut) mental", quan és igual d'important. Personalment, crec que hauria d'impartir-se una assignatura de salut mental en els col·legis i instituts, la qual cosa sens dubte seria una forma pragmàtica de psicoeducar en salut mental. D'esta manera, es previndrien i disminuirien els problemes de salut mental en tota la població (i el sofriment que estos generen), començant primer pels més joves, i resultaria una estratègia rendible per al sistema sanitari en particular, i per a tota la societat en conjunt. Com encertadament diu el popular refrany, "más vale prevenir que curar".
Respecte a l'estigmatització, és important fer una diferenciació entre els conceptes "salut mental" i "trastorn mental", que malgrat anar lligats, tenen significats diferents. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) considera la salut mental com "un estat de benestar mental que permet a les persones fer front als moments d'estrés de la vida, desenvolupar totes les seues habilitats, poder aprendre i treballar adequadament i contribuir a la millora de la seua comunitat". D'altra banda, definix els trastorns mentals com una "alteració clínicament significativa de la cognició, la regulació de les emocions o el comportament d'un individu". Amb estes diferències en ment, seria més encertat considerar que la salut mental ha estat majorment invisibilitzada, però no ha patit tant l'enorme pes de l'estigma que s'ha depositat sobre els trastorns mentals. Així, mentre que en el passat el concepte salut mental era desconegut per a la població general, o no se li prestava la importància que mereix, el trastorn mental era un tabú que es patia en la intimitat o en les institucions psiquiàtriques/religioses. Tot això va començar a canviar a la fi del segle XX, amb el punt d'inflexió que va suposar el progressiu desmantellament de la psiquiatria manicomial.
D'esta manera, si bé és cert que el concepte de salut mental s'ha disseminat relativament entre la població en els últims anys, això no ha anat unit a una disminució de l'estigma sobre la majoria dels trastorns mentals. Així doncs, és socialment acceptable dedicar temps a realitzar exercici físic regular, buscar connexions socials saludables, cuidar la dieta o practicar mindfulness, totes elles activitats relacionades amb la cura de la salut mental. Però, no obstant això, les persones amb esquizofrènia, trastorn bipolar o trastorn obsessivocompulsiu (TOC), per posar alguns exemples, continuen sent amb freqüència discriminades, prejutjades o associades amb estereotips negatius. Potser les úniques excepcions en este terreny s'han produït en les persones que patixen ansietat, depressió, o trastorn per dèficit d'atenció/hiperactivitat (TDAH), que s'han normalitzat un poc més en els últims anys, la qual cosa dita siga de pas, ha portat aparellat un alarmant sobrediagnòstic.
Hauria d'impartir-se una assignatura de salut mental en els col·legis i instituts per a psicoeducar en salut mental
La Fe compta amb L'Espai: com i per què va sorgir esta iniciativa? Quin balanç es fa?
L'espai és una sala situada dins de la Unitat d'Hospitalització de Psiquiatria Infantojuvenil. Va sorgir amb la idea de proporcionar una zona de calma, relaxació i regulació emocional, a la qual l'adolescent puga retirar-se en situacions d'ansietat o inquietud. L'objectiu fonamental és evitar que es produïsca una escalada que acabe en una crisi d'agitació greu, i en línia amb això, tractar de disminuir al màxim l'ús de contencions mecàniques. Es tracta d'un espai dissenyat amb la intenció d'inspirar tranquil·litat, seguretat i humanitat, al qual l'adolescent accedix generalment acompanyat per un professional sanitari. Així doncs, és diferent de la resta d'habitacions o sales habituals en un hospital: està pintat en tons càlids, té un sofà i un puf, moqueta i quadres sobre la naturalesa, i il·luminació i música regulables. Si bé és cert que a vegades no es pot utilitzar, perquè l'escalada a una crisi d'agitació és massa ràpida, o lamentablement per falta de personal, el balanç fins al moment és positiu, tant per part dels adolescents que han estat ingressats, com pels professionals que treballen a la sala.