No és cap novetat conéixer que l'accés a l'habitatge s'ha convertit en un dels majors reptes per a la joventut. Factors com l'elevat cost dels lloguers, la precarietat laboral i la falta d'oferta d'habitatges assequibles dificulten a les generacions actuals independitzar-se i formar les seues pròpies llars. De fet, l'edat mitjana d'emancipació a Espanya en 2023 era de 30,4 anys, dada que contrasta amb els 26,3 anys d'Europa.
Específicament en la Comunitat Valenciana, la taxa de persones joves independitzades de les seues famílies l'any passat aconseguia el 16,5%. Si bé es tracta del percentatge més alt a la regió des de 2020, es troba mig punt per davall de la mitjana nacional, segons indica l'Observatori d'Emancipació del Consell de la Joventut d'Espanya (CJE).
La presidenta del CJE, Andrea González Henry, opina que, a pesar que haja pujat el nombre de joves que s'ha emancipat, esta dada no és positiu, ja que s'estan independitzant en pitjors condicions. "Ens emancipem lluny de casa, obligats per la falta d'ocupació digna en els llocs on l'habitatge és més assequible i per la falta d'allotjaments de qualitat allí on es troba l'ocupació. Tenim els lloguers més alts de la història", expressa.
El 75% dels valencians es veuen obligats a esperar fins més dels 30 per a poder independitzar-se totalment. I és que en 2022, l'autonomia valenciana era la segona comunitat espanyola amb menor quantitat de joves emancipats, amb un percentatge lleugerament major (20%) en dones que en homes (11%).
Dades de l'Observatori d'Emancipació Juvenil de la Comunitat Valenciana reflectixen que, fa dos anys, el 51,7% dels joves que estaven independitzats residien en habitatges de lloguer. D'estos, el 35,5% ho feia compartint pis i el 16,7 dels quals viuen fora de la llar en el qual van créixer el fan en cases heretades o donades per membres de la família.
Sou vs. lloguer
Actualment, el preu del lloguer en la Comunitat Valenciana ronda els 800 euros. Es tracta del preu més alt registrat fins hui, i suposa un increment del 18,4% respecte a l'any anterior. Per províncies, si un jove opta per compartir pis a València, aproximadament la renda d'una habitació constituïx el 42,2% del salari mitjà jove. A Alacant, per part seua, és el 38,1% i, a Castelló, el 30,4%.
Resulta escruixidor, per tant, adonar-se que les generacions actuals valencianes estan destinant fins al 88% del seu salari en lloguers en solitari, quan el Banc d'Espanya aconsella que no es dedique més del 30%. Un sou que, en el millor dels casos, només aconseguix els 11.000 euros anuals nets.
Però encara és pitjor si es té en compte el fet que, perquè una persona jove assalariada de la Comunitat puga adquirir un habitatge, és necessari que esta perceba uns ingressos mínims de 20.000 euros. És a dir, que haurien de cobrar el 150% del seu sou actual per a poder accedir a la compra d'una casa digna. Així, seguint amb esta idea, un jove valencià hauria d'estalviar el seu salari complet durant 4 anys solament per a poder donar l'entrada encara pis, això tenint en compte que en el seu contracte laboral es complisca el Salari Mínim Interprofessional (SMI).
A més, la situació s'agreuja per l'enduriment de les condicions d'accés a finançament hipotecari. D'altra banda, tindre estudis tampoc garantix facilitats a l'hora d'obtindre l'emancipació, ja que només el 22,9% dels joves que han completat una Formació Professional Superior o estudis universitaris han pogut independitzar-se. Això, sumat a l'ocupació precària en joves, on predominen els contractes temporals, les pràctiques no remunerades i els salaris baixos, fa molt complicat que les generacions actuals deixen de viure amb els seus pares a curt i mitjà termini.
Francisco Javier Muñoz, secretari i responsable de l'àrea Socioeconòmica i de Drets Humans, indica que "és totalment impossible que una persona jove puga viure sola sense ajudes; compartir pis ja no és un acte voluntari, sinó una obligació". Així mateix, el portaveu demana a les institucions que busquen solucions per a pal·liar esta problemàtica al més prompte possible.
Des de l'Institut Valencià de la Joventut (IVAJ), han assegurat que estan treballant en una nova Estratègia Valenciana de Joventut 2025-2029. Encara que, segons han informat fonts de l'IVAJ, s'inclouran mesures impulsores a les polítiques d'emancipació, encara cal esperar fins a març de l'any que ve perquè es done algun tipus de resposta a la insostenible situació.
En essència, les dificultats d'accés a l'habitatge i emancipació que enfronten els joves valencians reflectixen un problema estructural. La resolució d'este desafiament requerix una acció conjunta i sostinguda entre administracions, sector privat i societat civil per a garantir que les noves generacions puguen construir el seu futur amb estabilitat i autonomia.