Lambda, col·lectiu LGTB+ per la diversitat sexual, de gènere i familiar, es va concentrar, diumenge passat, en la plaça de l'Ajuntament de València amb l'objectiu de recordar "tot el que ha costat arribar fins ací en la lluita per la visibilitat trans", però també per a denunciar "el primer retrocés en drets LGTBI+".
València Extra ha parlat amb representants de Lambda que asseguren que miren amb preocupació el canvi de rumb que s'està prenent des de l'administració autonòmica. "Encara que ací tinguem lleis que donen protecció a les persones trans i que no han generat cap mena de problema, si mirem cap a la Comunitat de Madrid on s'han mutilat les lleis autonòmiques, la preocupació està justificada". A més, afigen, "és un fet que apartar els llibres infantils i juvenils que aborden qüestiones LGTBI+ de les seccions que els corresponen (infantil i juvenil) és un clar retrocés i estigmatització del nostre col·lectiu".
Una situació que, asseguren, no sols contribuïx a la invisibilització del col·lectiu, sinó que, a més, pot fer que augmente el nombre de discriminacions o agressions. En este sentit, assenyalen que "portem avisant des de fa anys que la legitimació dels discursos d'odi genera un augment en els delictes d'odi. Això és un fet constatat a nivell social i legal, sense tindre en compte qui governe. Evidentment, quan eixe discurs d'odi, o el discurs negacionista o el silenci còmplice sorgix de les administracions, la situació empitjora".
Per este motiu, apunten que "educar en diversitat és la clau del respecte necessari per a garantir una societat on càpia tothom". De fet, les persones trans i no binàries consideren que l'educació en diversitat és "tan important perquè protegix les persones més vulnerables, les infàncies i els cossos no normatius, donant-los un espai segur llibre de discriminació".
Des de Lambda tenen clar que no faran ni un pas arrere. "Enguany, hem començat amb una reducció dels suports d'un 50% i la Diputació de València no ens ha concedit cap ajuda per al programa d'intervenció en centres educatius". Així i tot, continuaran reivindicant fins al dia en què "els nostres drets humans bàsics es respecten i no s'utilitzen com a moneda de canvi per a guanyar uns pocs escons; el dia en què ja no es qüestionen les nostres decisions constantment i tinguem poder sobre els nostres cossos, les nostres identitats i les nostres vides. Eixe dia haurem aconseguit el nostre objectiu". Per això, insistixen a exigir que "els nostres drets no siguen moneda de canvi per a mantindre's en els governs".