En un món cada vegada més interconnectat per la tecnologia digital, el paper que juguen les xarxes socials en les nostres vides és indiscutiblement significatiu. No obstant això, darrere de l'aparent connectivitat i accés a la informació, s'amaga un fenomen cada vegada més preocupant: l'addicció.
Víctor Ciudad, psicòleg expert en ús problemàtic de xarxes socials, ens mostra una perspectiva reveladora sobre com les xarxes estan redefinint la joventut actual, ressaltant tant els seus beneficis com els seus riscos potencials, a través de la investigació realitzada al costat de les doctores Rosa Baños i Tamara Escrivá per al grup d'investigació I-PSI-TEC, de la Universitat de València.
Però, què definix que tinguem una addicció? Tal com explica Ciudad, el psicòleg britànic Mark Griffiths, en 2005, va obrir camí en la investigació d'addiccions en proposar que uns certs comportaments, com l'ús excessiu de xarxes socials, podrien analitzar-se sota criteris similars als de les addiccions a substàncies. No obstant això, esta aplicació ha sigut criticada per la seua excessiva amplitud, arribant a etiquetar comportaments quotidians, com pescar o bronzejar-se, com potencialment addictius.
Hui dia, s'entén que indicadors com la quantitat de temps enfront de la pantalla no determinen necessàriament un ús problemàtic. Més rellevants resulten ser els criteris relacionats amb la dependència emocional i les conseqüències directes en la vida de l'individu. "És més important el què es fa amb les xarxes socials i com ens afecten nivell emocional, que el fet de passar molt de temps en elles", assegura el psicòleg.
Impacte emocional i psicològic en els joves
L'impacte que les xarxes socials estan ocasionant en el benestar emocional i psicològic dels joves és cada vegada més destacable. Ciutdad i el seu equip han identificat una correlació entre l'ús inadequat d'estes plataformes i un increment en els nivells de depressió, ansietat, i soledat, així com un aïllament del cercle social que pot disminuir considerablement l'autoestima dels joves. De la mateixa manera, altres investigacions han observat un efecte negatiu sobre el rendiment acadèmic i un augment en el neuroticisme, és a dir, una predisposició a experimentar estats emocionals negatius.
A més, el psicòleg explica que, segons les seues investigacions, l'ús inadequat de les xarxes socials està causant efectes físics adversos com la necessitat d'usar ulleres per l'exposició prolongada a pantalles o trastorns del son. Subratlla que la rapidesa amb què evoluciona la nostra tecnologia supera la capacitat d'adaptació del cervell humà, incrementant estos problemes i canviant la dinàmica de les nostres interaccions socials, la qual cosa, paradoxalment, augmenta la sensació de soledat malgrat una major connectivitat.
Els adolescents, en particular, són més vulnerables a estos efectes adversos. Durant esta fase crítica de desenvolupament cerebral i emocional, els joves són susceptibles a la necessitat d'acceptació social, que les xarxes socials poden amplificar significativament. "Pugem una història i ens reacciona molta gent, o esperem que ho faça, i quan això no succeïx, ens sentim més sols encara. Per tant, esta espècie d'altaveu social fa que processos naturals en els éssers humans, com presentar-se socialment o conéixer gent, es tornen una miqueta més complicats", aclarix Ciudad.
Estratègies terapèutiques i mesures preventives
Davant la limitada eficàcia de les estratègies terapèutiques actuals per a manejar l'ús problemàtic de les xarxes socials, Ciudad proposa adoptar un enfocament més estructurat cap al benestar digital. La proposta inclou una desconnexió temporal i controlada de les plataformes, seguida d'una reintroducció gradual i conscient, avaluant contínuament el que realment aporten a la vida de l'usuari.
Des de l'àmbit educatiu i familiar, el psicòleg recomana limitar l'accés a dispositius mòbils i supervisar el tipus d'interacció que els joves realitzen. "Molts pares em pregunten quan és recomanable donar-los un mòbil als seus fills i la meua resposta és sempre la mateixa: com més tard millor".
D'altra banda, Ciudad assegura que la recent normativa a la Comunitat Valenciana que prohibix l'ús de mòbils en col·legis i instituts podria tindre un impacte significatiu en la relació dels joves amb les xarxes socials i el seu benestar general: "Són una ferramenta que ben usada pot ser molt positiva, però també hem vist que en moltes classes els alumnes a penes estan parant atenció perquè estan amb el mòbil ficat dins de l'estoig enviant-se whatsapps o tiktoks".
D'esta manera, observem que, si bé els dispositius mòbils poden enriquir l'educació quan s'usen adequadament, limitar el seu ús a l'aula podria fomentar una major atenció i reduir la dependència tecnològica. Això, al seu torn, podria promoure la capacitat d'avorriment, que malgrat la seua connotació negativa, és un estat essencial per a les persones. "Els adolescents usen les xarxes socials perquè s'avorrixen, però l'avorriment no és negatiu en si. En moltes ocasions, pot ser una font de creativitat i de planificació de noves idees", afirma el psicòleg.
Així doncs, queda patent que les xarxes socials representen una ferramenta de doble tall per a la joventut contemporània. Si bé oferixen oportunitats úniques per a la connexió i l'aprenentatge, també plantegen desafiaments significatius per al benestar emocional i psicològic dels joves. Per a abordar estos desafiaments, és crucial adoptar un enfocament equilibrat que promoga una relació saludable i conscient amb la tecnologia, tant a nivell individual com a través de mesures preventives en l'àmbit educatiu i social.