La Diputació i la Universitat de València (UV) han analitzat la situació de la dona rural en més d'un centenar de municipis de 13 comarques valencianes, amb l'objectiu de visibilitzar els problemes detectats a causa de la discriminació per gènere i enfocar les accions necessàries per a combatre les desigualtats i garantir el desenvolupament sostenible del medi rural. Titaigües va acollir aquest dijous la presentació de l'estudi 'La mujer en el sistema rural', realitzat per equips d'experts de la UV i subvencionat per la delegació d'Igualtat de la Diputació.
El treball de recerca s'ha desenvolupat en la meitat dels municipis de la província, amb qüestionaris que han respost les àrees d'Igualtat dels ajuntaments i més de 3.000 enquestes personals a dones que habiten aquests 133 pobles de menys de 3.000 habitants, afectats pel fantasma de la despoblació. L'èxode rural femení, l'envelliment, la masculinització en l'àmbit agrari, la falta de relleu generacional i la bretxa digital són alguns dels temes sobre els quals s'ha consultat a les dones participants.
L'estudi va ser presentat aquest dijous a Titaigües per la diputada d'Igualtat, Eli García, i el vicerector de Participació i Projecció Territorial de la UV i director del treball, Jorge Hermosilla, amb l'alcalde i diputat de Polítiques contra la Despoblació, Ramiro Rivera, com a amfitrió. La responsable provincial d'Igualtat ha explicat que la iniciativa pretén "obtenir informació detallada sobre la situació de les dones per a visibilitzar la discriminació de la qual són objecte i emprendre accions que servisquen per a combatre les desigualtats de gènere". Eli García va valorar "l'aportació de la dona a l'economia productiva i reproductiva d'aquestes comarques", així com la labor de les dones emprenedores que en diferents ocasions ha visibilitzat la Diputació.
A Titaigües estaven convidats els alcaldes i alcaldesses d'una trentena de municipis de quatre comarques, amb la Serranía i el Racó d'Ademús al complet i municipis del Camp de Morvedre. Aquest va ser el primer dels tres actes programats per la Diputació i la Universitat per a acostar als ajuntaments els resultats de l'estudi i fer-los partícips en la cerca de solucions. La segona presentació tindrà lloc a Senyera i convocarà a responsables locals de la Ribera Alta, la Ribera Baixa, la Vall d'Albaida, la Costera i la Safor. Finalment, Requena acollirà l'acte al qual assistiran alcaldes i alcaldesses de la mateixa comarca i de la Canal, el Valle d'Aiora, l'Hoya de Bunyol i el Camp de Túria.
Problemes i propostes
Entre les conclusions de l'estudi 'La mujer en el sistema rural' destaca el nivell formatiu i les competències tecnològiques de les dones enquestades, especialment en comarques d'interior com la Serranía i el Racó d'Ademús. No obstant això, un alt percentatge de les entrevistades, sobretot les de major edat, admeten que hi ha molt de marge de millora en l'ús de les noves tecnologies i la seua aplicació en aspectes diaris.
En el context d'una millora generalitzada de l'ocupació, es manté la bretxa de gènere, destacant comarques com la Canal i el Valle d'Ayora. En el segon trimestre de 2021, la contractació masculina supera àmpliament a la femenina en totes les franges d'edat, amb pics marcats entre els 16 i els 19 anys i en majors de 65, mentre que la franja entre 50 i 54 anys és l'única que apareix equilibrada. Aquestes diferències són molt significatives en el sector agrari, on apareix el problema de les treballadores invisibles i l'economia informal.
Malgrat la discriminació de gènere que persisteix en l'àmbit laboral i els punts de mobilitat que porten a moltes dones a plantejar-se l'èxode a les ciutats, un 80% de les enquestades, amb independència de tindre estudis primaris o universitaris, pensa que continuarà vivint al seu poble en un futur. Un raig d'esperança en la lluita contra la despoblació que anima a institucions com la Diputació a impulsar mesures que puguen resultar efectives per a fixar població en zones rurals.
Entre les propostes que recull l'estudi, com a base per a la seua posterior aplicació, destaca la cura de les persones majors com a font d'ocupació, que al costat de la millora del transport formen les principals reivindicacions de la Federación de Asociaciones de Mujeres Rurales (FADEMUR); la implantació de més serveis públics per a cuidar a menors i dependents; la digitalització del sistema rural, formant als seus habitants en noves tecnologies; i el foment de l'associacionisme i el cooperativisme rural, cuidant a eixes emprenedores que amb els seus projectes dinamitzen l'economia dels pobles d'interior.