La dieta dels valencians i valencianes ha empitjorat després de la pandèmia. Així ho confirma un informe del Col·legi Oficial de Dietistes-Nutricionistes de la Comunitat Valenciana (CODiNuCoVa) que s'ha publicat hui mateix. Es tracta d'una investigació sobre els hàbits d'alimentació dels qui viuen a la Comunitat que puntua la seua dieta amb un 3 sobre 10, quan en 2018 aquesta puntuació era de sis punts.
En aquest sentit, l'informe apunta que l'augment del consum de brioixeria i ultraprocesats en menors i també el sedentarisme han fet que, d'una banda, empitjore la nostra qualitat de vida; i per una altra, cresquen les persones que pateixen un trastorn de la conducta alimentària, també coneguts com TCA.
Aliments insaludables en la dieta
Així mateix, la investigació analitza els ingredients amb els quals els valencians i valencianes elaboren els seus menjars diaris i destaca que entre la població infantil el consum de brioixeria, productes ultraprocesados i els dolços es troba a l'alça de manera preocupant. Precisament, el desdejuni "continua sent la pitjor ingesta que realitzen els menors, amb productes amb excés de sucre i ultraprocesados", argumenta Luis Cabañas, president de l'ens col·legiat de dietistes i nutricionistes valencià.
D'altra banda, els aliments més saludables com la fruita, la verdura, les hortalisses, els llegums o el peix segueixen sense estar entre els productes més presents en la dieta dels menors de 18 anys. I, en aquells que es troben entre els 18 i 30 anys d'edat, s'ha observat un major consum de menjar ràpid, carn i productes congelats.
Mentrestant, les persones de 30 i 45 anys presenten uns menús diaris més saludables, ja que inclouen una gran varietat d'aliments com la carn, peix, fruites, verdures i hortalisses i "la seua alimentació és més variada i equlibrada", subratlla Inma Girba vocal de Restauració Col·lectiva del CODiNuCoVa.
D'altra banda, l'informe detalla que els llegums segueixen sent les grans oblidades de les dietes de totes les franges d'edat perquè la seua ingsta no aconsegueix la recomanació nutricional de prendre-les entre tres i quatre vegades per setmana. I, de la mateixa manera que els llegums, els làctics i els ous tampoc es consumeixen prou.
Conseqüències de la pandèmia en l'alimentació
A més d'analitzar què aliments fan que la dieta de la societat valenciana siga menys saludable que fa quatre anys, l'informe també examina les conseqüències de la pandèmia de la covid-19 en els hàbits i costums alimentaris.
"A pesar que podíem sospitar que la pandèmia havia influït per a malament en la nostra dieta, els resultats són molt pitjors de l'esperat", afirma Luis Cabañas, president de l'ens col·legiat de dietistes i nutricionistes valencià.
Així, de les dades publicades en el document del Col·legi de Dietistes i Nutricionistes, es deprende que l'alimentació durant els anys 2020 i 2021 va empitjorar per tres causes: el confinament, les restriccions de mobilitat i la limitació de les reunions socials.
De fet, des del CODiNuCoVa confirmen que un dels perjudicis del nostre canvi de comportament per la crisi sanitària ha sigut la pujada dels casos de TCA, sobretot en gent jove, que són provocats pels estats d'ansietat que una part de la població va patir durant el confinament. A més, també hi ha més casos d'obesitat i sobrepés perquè l'hambre emocional o els menjars entre hores "han sigut bastant habituals" confirma Cabañas.