Hui, 24 de gener, és el Dia del Periodista a Espanya. Aquesta data va ser la triada perquè també és San Francisco de Sales, nascut en 1567, i nomenat patró dels periodistes i els escriptors pel papa Pius XI en 1923. D'ell es conta que tenia una gran capacitat comunicativa, especialment a través de l'escriptura.
És, per tant, un bon dia per a parlar del periodisme i de la professió del periodista, imprescindible en aquests dies, i que va nàixer de la necessitat d'informació que demandava la societat. Igual que ella, el periodisme ha anat evolucionant de la mà del context històric i de la situació de la regió.
Història del periodisme valencià
Tot apunta al fet que 'Diario de Valencia' va ser el primer periòdic que es va fundar a València. Corria l'any 1790, i la principal fi d'aquest periòdic era transmetre a la ciutat els valors de la Il·lustració.
El segle XIX va ser un de les més convulsos de la història d'Espanya, i les revolucions liberals van crear en la societat la necessitat d'informar-se dels canvis polítics i socials que s'estaven duent a terme. Multitud de capçaleres van sorgir en aquesta època amb un propòsit propagandístic de la Constitució i dels nous valors.
'El Diario Mercantil' (l'actual periòdic 'Levante-EMV') va ser un dels molts periòdics fundats a València durant aquest segle, més concretament en 1834 de la mà de la revolució liberal. Mentre que en 1866 el periodista Teodor Llorente va adquirir el periòdic 'La Opinión' i el va canviar de nom 'La Provincias', un altre dels periòdics valencians que ha sobreviscut i ha arribat fins als nostres dies. El canvi de nom és un reflex de la pretensió del propietari d'oferir informació en comptes d'opinió.
Va ser en el trànsit del segle XIX al XX quan van començar a sorgir les primeres associacions de periodistes. Arran del creixement del periodisme empresarial, els periodistes van començar a exigir millores en la seua situació laboral i la creació d'escoles de periodisme dedicades a la formació específica en aquest ofici.
La ràdio va arribar a València en els anys 20, juntament amb una infinitat de novetats tecnològiques. Al març de 1925 es va instal·lar a l'Hotel Palace 'Radio Levanta', però va ser 'Radio Valencia', inaugurada un mes després i situada a l'Hotel Reina Victoria, la primera amb un cert nivell. Emetia cinc hores diàries i es podia escoltar 70 quilòmetres.
La Segona República va ser una època d'expansió, fins a set capçaleres es van arribar a publicar diàriament en el Cap i Casal. Però aquest creixement es va veure coartat per la guerra i la dictadura. Els mitjans de comunicació van quedar confiscats, primer pel bàndol republicà durant la guerra, i després per la Premsa del Moviment.
La premsa valenciana i espanyola va patir els efectes de la llarga dictadura fins a mitjan anys 80, quan es va definir de nou estructuralment i es va alliberar del llast que havia arrossegat durant més de quaranta anys.
El 9 d'octubre de 1989 és una data que quedarà en la memòria dels valencians i les valencianes. La nova radie televisió pública, Canal 9 i Ràdio 9, emetien per primera vegada. Van acompanyar a la societat valenciana fins a la matinada del 29 de novembre de 2013. Quatre anys i mig més tard, el 10 de juny de 2018, va començar a emetre À Punt, la radie televisió valenciana actual.
L'any 1997 es va fundar la Unió de Periodistes Valencians, l'organització professional majoritària del territori valencià. És fruit de la fusió de l'Ateneu de Periodistes i de la Unió de Periodistes del País Valencià, totes dues organitzacions ja desaparegudes. Tal com es veu reflectit en els estatuts, el seu principal objectiu és la defensa de la llibertat d'expressió i dels drets de la professió periodística.
Periodistes valencians
València ha sigut bressol d'una gran quantitat de periodistes de renom. Fent un recorregut històric del periodisme valencià fins a l'actualitat, aquests podrien ser alguns dels molts noms que van ajudar a desenvolupar l'ofici periodístic per a convertir-lo en el que coneixem hui dia:
- Francisco Peris Mencheta (València, 1844-1916). Va ser un dels pioners del reporterisme de guerra, ja que Teodoro Llorente el va contractar perquè cobrira les guerres carlistes l'any 1875. Va ser també cronista real, i va fundar diversos periòdics i una de les primeres agències de notícies del país, l'Agència Mencheta.
- Vicente Blasco Ibáñez (València, 1867-1928). Encara que per molts és coneguda la seua faceta d'escriptor o polític, Blasco Ibáñez va ser un important periodista. Valencianista, anticlerical i republicà són tres adjectius que defineixen a aquest valencià, i així van anar també les seues publicacions, entre les quals destaca 'El Pueblo' o 'La Bandera Federal'.
- Vicent Miquel Carceller (València, 1890-1940). Aquest periodista va ser condemnat a l'oblit després del seu afusellament en 1940, però el professor Antonio Laguna el va ressuscitar en els anys 90. Carceller va fundar setmanaris satírics de gran importància durant la república i els anys de guerra, com 'La Traca', 'El Fallero' o 'El Clarín'.
- María Consuelo Reyna (València, 1944). Reyna ha sigut una de les primeres directores de periòdic d'Espanya. Va treballar a 'Las Provincias' des de 1972 fins a 1999. Va ser primer subdirectora, i en 1992 va ser nomenada directora. El periòdic que ella encapçalava va tindre un paper crucial en la Batalla de València.
- Rosa Solbes (Alacant, 1950). Periodista i activista feminista, Solbes va ser la primera directora de Ràdio 9, a més de presidenta de la Unió de Periodistes i membre del Consell d'Administració de Radiotelevisió Valenciana.
- Lydia del Cantó (Torrent, 1985). Del Cantó és l'actual directora del periòdic 'Levante-EMV', càrrec que ostenta des de 2018. Es va llicenciar a la Universitat de València, i ha sigut també directora de comunicació del PSPV-PSOE a la Comunitat Valenciana i secretària autonòmica de Comunicació de la Generalitat Valenciana.