La província de València ha sigut víctima de la pitjor gota freda del segle, que ha deixat municipis completament arrasats, centenars de víctimes i persones que continuen desaparegudes. Ara, en ple procés de reconstrucció, no sols és de vital importants saber com actuar per a ajudar a persones que s'han vist afectades, sinó també adoptar mesures de protecció personal per a evitar infeccions, així com prestar especial atenció a la salut mental.
De tot això parlem, a València Extra, amb Patricia Marín Maicas, directora del Centre de Promoció de la salut i prevenció de la Universitat Internacional de València.
Com actuar si rescatem, ajudem o ens trobem a algun ferit per la DANA?
La conducta sempre davant una situació d'urgència o emergència, és Protegir, Avisar i Socórrer. Per eixe ordre. Cal no oblidar sota cap premissa que la protecció de les persones que realitzen l'ajuda és fonamental per a no convertir-se en potencials víctimes i puguen empitjorar la situació inicial afegint més caos. Una vegada avaluat que no hi ha risc per a la persona que oferix l'ajuda, és important donar avís a les autoritats competents (112) alertant de la situació. Quan, al socors de la persona, dependrà de la situació sanitària en la qual ens trobem. És essencial valorar, en primer lloc, si hi ha un risc per a la vida de la persona o amenaça evident com pot ser la pèrdua del nivell de consciència, l'absència de respiració o respiració inadequada o presentar una ferida oberta extensa o l'atrapament d'alguna extremitat o zona) ja que, si això esdevé, requerix serveis sanitaris de forma extremadament urgent. Si no ens trobem en este escenari, i després de valorar l'absència de perill per al rescatador i sense risc imminent per a la vida de la persona, la persona pot moure's per si mateixa i parla (i, per tant, respira) l'haurem d'acompanyar a un lloc segur, sec i calent, oferir-li acompanyament i no deixar-la sola, així com tractar de cobrir les seues necessitats bàsiques oferint alguna cosa de menjar o beure si no hi ha cap contraindicació sobre este tema.
Quines mesures de protecció hem d'adoptar?
És molt necessari seguir les recomanacions emeses pels organismes oficials competents en matèria de Salut Pública i Prevenció. En resum, podrien ser les següents recomanacions generals:
1. Protecció de les persones: Equips de protecció individual compostos per mascareta, roba impermeable que cobrisca braços i cames, botes de goma, guants protectors i protecció ocular.
2. Tallar gas i electricitat. Prevenció especial inhalació de monòxid de carboni.
3. Retirar tots els estris mullats, l'aigua estancada llot i fang. No eliminar-ho cap al clavegueram de la xarxa publica per a evitar taponaments que poden agreujar el problema.
4. Ventilar els espais tancats abans de procedir a les tasques de neteja i evitar en la mesura que siga possible, produir pols en suspensió ja que produïx aerosols que poden ser inhalats.
5. Netejar i desinfectar superfícies amb lleixiu preferentment. Si s'aprecia floridura evitar aerosolitzar i inhalar la pols en les tasques de neteja.
6. No consumir aliments en els quals s'haja trencat la cadena de fred (per exemple descongelació a causa dels talls de llum) o que hagen estat en contacte amb l'aigua (inclosos els aliments enllaunats hermètics sense realitzar un procés de desinfecció previ com per exemple bullint el recipient uns minuts abans d'obrir-lo).
7. Realitzar higiene de mans amb aigua i sabó sempre abans de preparar o ingerir qualsevol aliment, així com abans de tocar qualsevol zona del cos sense protecció (ulls, boca, nas, etc).
8. Gestionar els residus de manera correcta, tractant d'aïllar-los i evitant la contaminació creuada amb superfícies o elements de les zones netes.
Com es pot ajudar a aquelles persones amb mobilitat reduïda?
La mobilització de les persones amb mobilitat reduïda és un repte en una catàstrofe d'esta magnitud ja que ens trobem en zones amb una accessibilitat molt limitada i entorpida pel mal estructural de la major part de les zones afectades. En el cas que, per la magnitud de la tragèdia, siga necessari desplaçar als afectats a una altra zona per la seua seguretat o per la necessitat d'assistència contínua, haurà de ser realitzat per personal especialitzat per a poder dur a terme el trasllat sense assumir cap risc per a la vida de les persones que ajuden ni de la mateixa persona amb mobilitat reduïda. En canvi, si ens trobem amb persones que poden romandre en els seus domicilis malgrat tindre mobilitat reduïda, ja que estos no han sigut danyats estructuralment i compten a més amb persones que viuen amb ells i que poden cuidar-les, una de les accions que se sol dur a terme és identificar i registrar on estan situades eixes persones amb mobilitat reduïda amb la finalitat de poder gestionar l'assistència necessària cobrint les necessitats físiques, sanitàries i emocionals per part de les autoritats competents (essencialment els equips dels Ajuntaments i ajuda humanitària o equips de voluntaris de manera coordinada).
D'altra banda, des de Salut Pública s'està aconsellant a la població que prenguen una sèrie de mesures de precaució per a evitar infeccions, fins quan s'haurien de prendre estes mesures? Per què són tan importants?
Les mesures haurien de prendre's fins que el llot, fang i l'aigua estancada haja desaparegut de les zones afectades, així com fins que s'haja realitzat una neteja i desinfecció de les superfícies. En este moment, no hi ha un interval de temps concret establit, sinó que dependrà del ritme amb el qual es puga anar declarant les zones com a netes i segures. En qualsevol cas, cal extremar la precaució per a previndre qualsevol contagi accidental.
Després dels desastres, la contaminació de les aigües pel creixement de bacteris, per la contaminació química o per deixalles orgàniques és un dels principals aspectes que cal tindre en compte. Les aigües estancades, unit a les altes temperatures d'esta zona són un focus potencial de proliferació bacteriana. Per tant, cal extremar la precaució en entrar en contacte amb superfícies afectades o submergides en aigua desinfectant posteriorment tot el que haja entrat en contacte amb això. Parar atenció especial a la higiene de mans abans dels menjars, i a consumir aigua embotellada fins i tot per a llavar-se les dents.
De quina manera afecta estes catàstrofes a la salut mental i com podem cuidar-la?
És important a més de tot l'anterior, dedicar els esforços necessaris a parar atenció a la salut mental després d'una catàstrofe d'esta magnitud. A més de l'assistència i suport emocional de les persones i afins que han patit una pèrdua humana, és necessari posar el focus en tota la població afectada. Una vegada passats els moments inicials en els quals les necessitats bàsiques són essencials per a assegurar la supervivència de les persones, és esperable que apareguen a posteriori episodis de dificultats relacionades amb la salut mental a causa de l'alt impacte del succés en persones de qualsevol edat o condició socioeconòmica. Per això, una de les qüestions essencials és ser capaç de comptar amb els recursos necessaris per a afrontar esta presumible demanda que afectarà la població especialment danyada, però també extensiva a persones de la població general que hagen pogut col·laborar en les tasques de voluntariat, així com familiars i amics de persones afectades. Per a això resultarà fonamental comptar amb una xarxa de professionals psicòlegs experts en l'atenció en urgències i catàstrofes, que de manera sostenible en el temps, puguen prestar primers auxilis psicològics a la població afectada i a totes les persones que ho requerisquen.