La DANA colpeja amb força al benestar de la infància

La DANA del 29 d'octubre ha provocat un greu impacte social en la població de la Comunitat Valenciana, especialment a un dels col·lectius més desprotegits: els xiquets. De les 219 víctimes mortals, 9 són menors d'edat, i 7 d'elles tenien menys de 7 anys en el moment de la seua mort. Si bé la salut mental dels damnificats s'ha vist perjudicada en l'àmbit col·lectiu, cal destacar que la infància és l'etapa del desenvolupament més vulnerable a les conseqüències d'un desastre natural, ja que s'està menys preparat per a enfrontar i gestionar l'estrés físic i el trauma. A més, la pèrdua de éssers estimats, mascotes i possessions -coses que els xiquets valoren enormement- poden implicar problemes a mitjà i llarg termini.

Segons Unicef, més de 163.000 xiquets i adolescents viuen en municipis afectats per la gota freda. Concretament, uns 71.000 residixen en localitats que s'han vist especialment perjudicades. D'elles, unes 15.000 són famílies nombroses, la qual cosa suposa que uns 45.000 xiquets que ja es trobaven en una situació econòmica complicada hagen vist la seua situació agreujada, tal com ha indicat la Federació de Famílies Nombroses de la Comunitat Valenciana (FACUNOVA).

Carmela del Moral, responsable de Polítiques d'infància de Save The Children, ha recalcat la incidència que tenen les catàstrofes naturals en els menors. "L'emergència climàtica és el principal risc per a la infància perquè té un impacte integral sobre tots els seus drets", ha sentenciat.

Així mateix, també ha especificat que les xiquetes són més susceptibles a les conseqüències dels fenòmens climàtics, perquè compten amb major probabilitat de contraure malalties derivades de la calor. A més, s'ha observat que les adolescents compten amb major predisposició a abandonar temporalment els estudis per a recolzar en els ingressos familiars després d'un desastre natural.

No és d'estranyar, tampoc, conéixer la informació que aquells xiquets que estan en risc o situació de pobresa són els que més exposats estan a les conseqüències d'una crisi climàtica. La Comunitat Valenciana, de fet, és una de les autonomies espanyoles majorment afectades per la doble amenaça de pobresa i emergència meteorològica.

Respecte a la situació emocional dels menors, la psicòloga de Save The Children Verónica Collado, qui ha estat treballant en la zona de La Torre, ha afirmat que molts infants estan mostrant clars signes d'estrés posttraumàtic. Al seu torn, varis han reportat també haver patit malsons i/o por als fenòmens atmosfèrics. Alguns, fins i tot, han arribat a desenvolupar mutisme. Per este motiu, des de l'organització han demanat al Govern Central que aprove de manera imminent plans i estratègies d'adaptació al canvi climàtic el focus del qual es pose en les necessitats de la infància.

Resposta de les institucions

Sira Reg, ministra de Joventut i Infància, ha posat en marxa la inversió de 60 milions d'euros destinats a atendre les urgències psicosocials d'aquells xicotets que hagen quedat en situació de desemparament després de la DANA. Segons la política, s'han de garantir els drets de la infància a través de l'habilitació d'espais físics públics d'atenció i cura de menors. A més d'esta quantitat, també s'ha incrementat un 15% l'Ingrés Mínim Vital (IMV) per a les famílies perjudicades i s'ha establit un complement addicional d'ajuda a la infància del 30% entre novembre de 2024 i gener de 2025.

Recomanacions per a garantir el benestar dels xiquets

L'estudi titulat 'Impacte de la DANA en la infància: recomanacions per a la resposta i recuperació amb enfocament de drets d'infància' elaborat per Unicef presenta una sèrie de consells l'objectiu dels quals és tractar de pal·liar les conseqüències del temporal i facilitar la recuperació del benestar dels menors.

Quant a l'àmbit de l'educació, aproximadament 40.000 xiquets i adolescents han vist interrompuda la seua jornada lectiva. En este sentit, l'organització incidix en la importància de prioritzar el retorn, al més prompte possible, a les aules, per a mantindre l'aprenentatge. El cas de molts és la impossibilitat de tornar a les seues aules i centres habituals pel fet que han resultat inaccessibles després de les inundacions. Per a solucionar-ho, és important que s'establisquen espais segurs alternatius.

A més d'això, també resulta útil parar atenció a les situacions d'especial vulnerabilitat, així com garantir l'atenció al benestar emocional de l'alumnat. Per a això, és primordial que comence com més prompte millor, en la mesura que siga possible, la rehabilitació d'infraestructures. Així mateix, s'ha de mantindre la coordinació entre les diferents institucions per a protegir el dret a l'educació.

Respecte a la protecció i la inclusió social, Unicef encoratja a reforçar els serveis socials i recursos ja existents. D'altra banda, és interessant realitzar un seguiment de les situacions de risc i garantir la presència d'entorns protectors per a la infància. En el sector de l'habitatge, l'entitat demanda que les mesures d'allotjament temporal es realitzen en clau d'infància, és a dir, que es prioritze la reubicació d'aquelles famílies que compten amb fills menors.

Finalment, l'informe posa l'accent principalment en la salut mental. Per a analitzar l'impacte i poder identificar possibles traumes i trastorns derivats de la catàstrofe, cal desenvolupar estratègies que, a llarg termini, aborden les necessitats i conseqüències duradores. Al seu torn, és important que es garantisquen els recursos financers i l'assistència d'especialistes en salut mental, així com que s'assegure la coordinació entre els diferents nivells d'atenció.