Fa una setmana, el passat 8 de maig, que l'estudiantat que realitza les seues pràctiques professionals en empreses o institucions commemorava el Dia del Becari. Una activitat que, en la majoria d'ocasions, constituix la primera arribada de l'alumnat en el món laboral i que en els últims anys ha anat superant diferents obstacles per a millorar i regularitzar les seues condicions. Per exemple, tots els alumnes universitaris i de formació professional que realitzen pràctiques formatives o acadèmiques externes —siguen remunerades o no— van començar a cotitzar a la Seguretat Social des del passat 1 de gener. Un avanç que s'aplica ja a tots els becaris, ja que fins ara només existia l'obligació de donar d'alta als alumnes que desenvolupaven pràctiques pagades.
Així i tot, encara queden molts desafiaments als quals entitats educatives i administració pública i privada han de fer front perquè les persones becàries conquisten més drets. Un d'estos passos endavant passa per aprovar l'Estatut del Becari que va anunciar la ministra de Treball, Yolanda Díaz, fa ja quasi un any, al juny de 2023, després d'arribar a un pacte amb els sindicats UGT i CCOO al que no es va sumar la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE).
Un text normatiu a través del que s'implantaria un règim jurídic que ordene l'activitat laboral de l'alumnat en pràctiques; així com delimitar les hores, la remuneració i els períodes de pràctiques. A més, en l'estatut també s'establiria el règim sancionador a les entitats que no ho complisquen amb multes de fins a 225.000 euros. Des del Consell Valencià de la Joventut (CVJ) veuen amb bons ulls el futur Estatut del Becari, ja que "les mesures abordades dins d'este són molt necessàries per a pal·liar la situació de precarietat i explotació que viuen els joves en pràctiques", detallen a València Extra.
És per això que des del CVJ insten al Govern a aprovar ja este esborrany per a "poder activar-ho com més prompte millor" i així "poder garantir als joves qüestions com la remuneració o el dret a les vacances", asseguren. Així mateix, des del Consell detallen que este text normatiu permetrà regular els períodes de pràctiques perquè estes siguen "totalment formatives i no un lloc de treball estructural en l'empresa" millorant d'eixa manera el benestar de l'estudiantat.
En eixa mateixa línia, l'organització juvenil aposta per comptar amb un marc regulatori sobre les pràctiques formatives també a nivell autonòmic amb l'objectiu que este garantisca que "les universitats valencianes complisquen amb l'Estatut del Becari". "No serviria gens aprovar un marc jurídic estatal si després per inacció de les administracions autonòmiques o poc interés per part de les universitats este no es veu reflectit", apunten des del Consell.
Precisament, l'oferta de pràctiques no remunerades per part de les mateixes facultats representa un dels principals problemes per a consolidar els drets dels becaris i des del CVJ aposten per una regulació que "acabe amb l'abús de la joventut com a mà d'obra barata". "Que les institucions acadèmiques oferisquen llocs de pràctiques no remunerades només fa que perpetuar la precarietat de la joventut, negant-los una estabilitat i un bon desenvolupament vital i acadèmic", conclouen des de l'organització juvenil.
Pagar 200 euros al mes per a recuperar la cotització dels antics becaris
L'Estatut del Becari i l'obligatorietat de cotitzar a la Seguretat Social són dues victòries recents que beneficien als estudiants presents i futurs. No obstant això, què ocorre amb aquells joves que van realitzar les seues pràctiques en el passat sense haver pogut cotitzar per elles i, en molts casos, sense haver obtingut una remuneració econòmica a canvi? El Ministeri de Seguretat Social ha pres cartes en l'assumpte i va anunciar el passat 30 d'abril que els antics becaris podrien aconseguir que aquells períodes de pràctiques realitzades en el passat (fins a un màxim de 5 anys) també comptaren com a períodes cotitzats.
Una mesura que segons va confirmar la ministra de l'àrea, Elma Saiz, reparava "els desequilibris" perquè els actuals i els antics becaris es troben en igualtat de condicions. No obstant això, UGT va rebutjar "rotundament" aquesta norma a causa que les persones que van realitzar períodes de formació pràctica abans de l'1 de gener de 2024 hauran d'abonar 290 euros per cada mes de formació per a reconéixer que eixos períodes de cotització es tinguen en compte per a la seua jubilació.
En la mateixa línia s'ha pronunciat el CVJ que qualifica l'anunci del Ministeri de Seguretat Social de ser "un contrasentit" en condicionar "el reconeixement d'un treball ja fet a la capacitat econòmica" de cada persona. Així, el Consell criticava que garantir este dret laboral dependria dels recursos econòmics de cada exbecari, per la qual cosa deixaria "desemparats a aquelles persones amb menys recursos" que vulguen reconéixer eixa cotització.