La Comunitat Valenciana s'ha convertit en un territori de referència. La qualitat i cobertura de l'assistència sanitària, el transport públic assequible, les infinites opcions d'oci, el bon clima, les ajudes i facilitats a l'hora d'adquirir un habitatge i la seguretat són alguns dels criteris que ha valorat l'Expat City Ranking 2022 publicat per Forbes i que designa a València com la millor ciutat del món per a viure i treballar. D'acord amb InterNations, la comunitat d'expatriats més gran del món, València també ocupa el lloc número u en qualitat de vida.
Uns criteris que són extrapolables al conjunt de la Comunitat Valenciana, ja que, segons la Direcció General de Política Regional i Urbana de la Unió Europea, és el territori preferit per la resta d'espanyols a l'hora de canviar de residència.
I és que tots els indicadors econòmics i socials de la Comunitat Valenciana experimenten una sostinguda millora des de 2015: augment de l'ocupació del 24% i descens de l'atur del 23% al 12,8% (líder a escala estatal); increment de l'escut social passant de 41.662 beneficiaris per dependència a més de 135.000; creació de l'Ingrés Mínim Vital i increment de les persones receptores de la Renda d'Inclusió (de 23.643 en 2015 a 75.493 en 2022); reducció de la desigualtat social; reducció de la ràtio per aula (de 25,2 alumnes en 2015 a 20,4 en 2022) i increment del personal docent i de les beques; increment en 13.600 de professionals sanitaris.
L'escenari d'estabilitat i confiança institucional ha servit per a grans empreses com Volkswagen, Siemens, HP, Hitachi, Toshiba-Mitsubishi o Lufthansa estiguen instal·lant-se en la Comunitat Valenciana o hagen mostrat la seua intenció de fer-ho. Un marc referent de governança que es trasllada, també, al seu aspecte més quotidià.
Millores amb vista al futur
Aquesta cultura pel diàleg i l'acord permet escometre les necessàries reformes per a millorar, en el present i amb la mirada al futur, les condicions del treball, la competitivitat de les empreses, la innovació en el teixit productiu i el benestar de la societat.
Així, l'efectiva i coordinada reacció per a fer front a la crisi econòmica i social de la COVID-19 i l'impuls en 2020 de l'Estratègia Valenciana per a la Recuperació (EVR) ha fet possible que, en un escenari d'incertesa, la Comunitat Valenciana haja crescut un 6,1% en 2021, per damunt de la mitjana estatal que es va situar en el 5% (segons dades del Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions i del Servei Publique d'Ocupació Estatal) i assolisca l'activitat econòmica precrisi aquest 2023, abans que el conjunt de l'Estat (segons BBVA Researh).
Alineada amb les prioritats de la UE i amb un pressupost global de 21.134 milions d'euros, l'Estratègia Valenciana per a la Recuperació contempla 410 projectes fins a 2027 orientats en cinc grans eixos estratègics: cura de les persones i inclusió social; ocupació, coneixement i investigació; transició ecològica i cohesió territorial; resiliència econòmica i transformació digital; i governança i administració eficient.