La comunitat científica internacional experta en la biodiversitat única de l'arxipèlag de les Galápagos ha escollit la ciutat de València per a celebrar el Galapagos Day, una trobada que tindrà lloc del 23 al 25 de setembre amb la finalitat de reunir a especialistes per a reflexionar sobre les millors pràctiques en sostenibilitat, conservació i turisme responsable. També posaran en comú estratègies per a abordar els desafiaments ambientals als quals s'enfronten biosferes diverses, com les Illes Galápagos i els ecosistemes naturals valencians, en un moment en el qual la ciutat espanyola ostenta la Capitalitat Verda Europea 2024 atorgada per la Comissió Europea.
L'esdeveniment està organitzat per la prestigiosa Universitat Sant Francisco de Quito (USFQ), el Gapalagos Science Center i GAIAS Europa, l'hub de la USFQ situat a València i on tindran lloc aquestes jornades. A més, el Galapagos Day compta amb el suport d'institucions i centres tan destacats com la Universitat de Carolina del Nord en Chapel Hill, l'Ocenogràfic, la Universitat d'Edimburg, la Universitat Politècnica de València i l'organització Worldwide Veterinary Service.
Durant els dos primers dies, 23 i 24 de setembre, es realitzaran sessions acadèmiques i de treball intern. El dimecres 25 de setembre, la jornada serà divulgativa i s'obrirà al públic general, que pot assistir després de registrar-se en la pàgina web del Galapagos Day (galapagosdayvalencia.gaiaseuropa.com). En esta tercera sessió, a més, l'ambaixadora de l'Equador a Espanya, Wilma Andrade, inaugurarà en GAIAS Europa una exposició oberta al públic de fotografies de les Illes Galápagos "per a mostrar l'excepcional bellesa d'aqueix entorn i per a conscienciar de la importància de preservar el seu ecosistema, així com ressaltar la necessitat de trobar un equilibri entre la manera de vida actual i la conservació de tot el planeta", ha explicat Rafael Jordà, director general de GAIAS Europa.
Es tracta d'una oportunitat en la qual líders mundials experts en conservació es reuniran a València per a compartir coneixements sobre els reptes i les oportunitats en matèria de sostenibilitat i preservació de les espècies.
Així, el Galapagos Day comptarà amb la participació de professionals com Diego Quiroga, rector de la USFQ, qui explicarà que paper juga esta universitat capdavantera a l'hora de promoure la conservació de l'entorn i la sostenibilitat de les delicades illes; el director general i la directora acadèmica de GAIAS Europa, Rafael Jordà i Andrea Peñaherrera; Daniel García, coordinador del Comité Científic de la Fundació Oceanogràfic; Soledad García Ferrari, professora titular de la Universitat d'Edimburg, que presentarà una anàlisi de l'innovador enfocament del laboratori viu de les Galápagos per a abordar els reptes transició energètica; o Carles Sanchis Ibor, president del Patronat del Parc Natural de l'Albufera, qui abordarà els desafiaments ambientals que ha enfrontat l'aiguamoll, així com en les iniciatives de regeneració.
També participaran Wilma Andrade, ambaixadora de l'Equador a Espanya; Melissa McMurray, directora associada d'Associacions Mundials de la Universitat de Carolina del Nord en Chapel Hill (UNC); Arturo Izurieta, director del Parc Nacional Galápagos; Carlos Mena, codirector del Galapagos Science Center, que resumirà troballes científiques clau; l'antropòloga biològica Amanda Thomson de la University of North Carolina at Chapel Hill; Ben Howitt, figura destacada en World Veterinary Services (WVS); Alexandra Velasco, directora d'Assumptes Internacionals de la USFQ, Guillermo Palau Salvador, professor associat del Departament d'Enginyeria Rural i Agroalimentària de la UPV, que presentarà estratègies innovadores per a optimitzar l'ús de recursos, reduir residus i millorar la sostenibilitat en el context urbà; i la vicerectora de la USFQ, Andrea Emblanquinada, destacada ecóloga especialitzada en ecosistemes d'aigua dolça, que oferirà una ponència sobre la gestió d'aigües en parcs naturals.
Les Galápagos, font d'estudi
L'arxipèlag de les Galápagos comprén 11 grans illes i 200 xicotets illots, amb un total aproximat de 8.010 quilòmetres quadrats. Lliures de depredadors humans durant la major part de la seua història, estes illes han desenvolupat espècies úniques que no es troben en cap altre lloc del planeta, que es van adaptar al seu entorn i van viure en aïllament ecològic fins a l'arribada dels humans.
Des del seu descobriment, les Galápagos han sigut font d'investigació i estudi per a aprendre més sobre l'evolució, el canvi mediambiental, l'adaptabilitat de les espècies i els conflictes entre naturalesa i societat.