València té l'horta periurbana més gran d'Europa i, al costat del camp valencià, conformen un rebost de productes de proximitat, saludables i sostenibles que és fonamental protegir i potenciar per a garantir la seua supervivència. Gràcies a este ric patrimoni natural, València no sols ostenta la capitalitat verda europea, sinó que ha sigut la ciutat triada per a acollir, el pròxim 12 de novembre, la prestigiosa gala 'We're Smart Green Guide 2024', que reconeix a nivell mundial als restaurants que practiquen la gastronomia sostenible.
Com ha destacat l'alcaldessa de València, María José Catalá, "València és l'exemple perfecte de gastronomia; tenim un producte excel·lent, de temporada, i que prové directament de la nostra horta, però també és un exemple de sostenibilitat, gràcies als xefs i restauradors que aposten per ell i el treballen". No obstant això, per a continuar cuidant esta font de productes naturals és de vital importància que les administracions treballen, conjuntament, per a garantir tant l'aportació d'aigua suficient per als camps valencians; com un preu just per als agricultors i l'eliminació de la competència deslleial.
De fet, com explica el secretari general de SOS Rural, Javier Poza, "la situació actual del camp valencià és molt preocupant. A la importació massiva de productes que no han sigut produïts amb les mateixes normes, fitosanitàries, mediambientals o socials, s'ha sumat, en els últims anys, un frenesí legislatiu per part de la Unió Europea i el Govern d'Espanya que ha augmentat de manera exponencial la burocràcia, els requisits i els costos de producció. Si a això afegim que l'últim any està sent dels més secs que es recorden en la Comunitat Valenciana, ens trobem amb un còctel explosiu de molt difícil solució".
Un punt de vista que també compartixen des de CERAI (Centre d'Estudis Rurals i d'Agricultura Internacional), ja que com bé assenyala Ivan Guimerà, tècnic de dinamització local, "és moment que s'actue perquè el camp valencià tinga relleu generacional. L'agricultura s'ha de tornar a veure com un treball amb futur perquè, només d'esta manera, aconseguirem mantindre vius els nostres camps".
En este punt, cal destacar iniciatives com el programa 'Horta – Cuina' de CERAI amb el qual es busca crear menjadors escolars saludables i sostenibles, apostant per menús elaborats a base de verdures i fruites de temporada i proximitat, provinents d'agricultors valencians i que, a més, vetlen per uns preus justos.
Són accions d'este tipus les que contribuïxen a la promoció del camp valencià. I és que com assenyalen des de SOS Rural, "l'agricultor no vol viure de subvencions. Tan sols vol un marc normatiu amable i coherent que li permeta tirar avant els seus cultius; perquè l'agricultor es dedica a garantir una alimentació sana i genera llocs de treball, però la importació aconseguix tot el contrari i només enriquix a uns pocs". Per este motiu, apunta Poza, "l'Administració, en primer lloc, ha de facilitar, en segon lloc, acompanyar i, en tercer lloc, col·laborar. Facilitar, creant un marc normatiu segur, estable i just amb les nostres produccions. Acompanyar, promovent la formació i la transferència de coneixement. I col·laborar fomentant una cultura alimentària que valore les nostres produccions enfront de les de països tercers".
Però, a més, la ciutadania, a títol individual, també té a les seues mans "una arma poderosíssima per a revertir la situació actual: la seua capacitat d'elecció". En este sentit, Javier Poza posa l'accent que "la societat en general no és conscient de l'immens poder que té enfront de la gran indústria i la distribució. És una qüestió de prioritats. Si mitjançant la seua elecció el ciutadà opta per la compra de productes d'origen nacional, amb la seua actuació no sols estarà optant per un producte que ha sigut produït sota els més estrictes estàndards de qualitat, sinó que estarà contribuint al teixit productiu nacional i, per consegüent, a un medi rural viu".
L'aigua, un element imprescindible per al desenvolupament rural
El president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha assegurat que "el dèficit hídric afecta a tota la Comunitat Valenciana i posa en risc l'agricultura, la competitivitat en els mercats i l'economia". Així, ha reivindicat que arribe "l'aigua que necessita i mereix la Comunitat Valenciana, perquè els transvasaments són crucials per a conservar els camps i donar ocupació"; i ha fet una crida a tots els actors polítics per a "treballar des de la unitat per l'aigua que ens neguen en l'Albufera o en el transvasament Tajo – Segura".
En este sentit, Javier Poza de SOS Rural recalca que "la Comunitat Valenciana està patint una de les sequeres més dramàtiques en les últimes dècades. Són necessàries mesures urgents, les aportacions són una d'elles, però també són necessàries mesures com a perforacions que permeten salvar els nostres arbres, vinyes o bestiars. La falta d'aigua està literalment arruïnant a molts dels nostres agricultors. Aigua a Espanya hi ha, però és necessari una política hidrològica d'Estat que garantisca el proveïment i la distribució de l'aigua per tot el territori nacional al marge d'interessos partidistes".
Així mateix, deixa clar que si la falta d'aigua és preocupant, també ho és la competència deslleial, i alerta que "la política comercial europea en els últims anys està provocant el desmantellament gradual de moltes de les produccions valencianes". Per este motiu, des de SOS Rural reivindiquen "clàusules de salvaguarda, aranzels i l'aplicació efectiva de sancions per l'incompliment dels acords comercials per a protegir els nostres sectors; un etiquetatge clar que permeta distingir l'origen dels productes; plans d'Educació en els centres educatius per a donar a conéixer la labor dels agricultors i com es produïxen els aliments; i l'activació urgent d'ajudes directes contra la sequera per a cultius llenyosos com la vinya i l'ametler".
"Pel que sembla, per al Ministeri, la sequera és cosa del passat en la Comunitat Valenciana, però la realitat, no obstant això, és una altra: moltes comarques han rebut en l'actual any hidrològic un 75% menys de precipitació que la mitjana dels últims anys, un verdader drama del qual el Ministeri no vol ni sentir ni parlar", ha conclòs Javier Poza.