Menjar suposa un dels majors plaers als quals pot accedir l'ésser humà. Per a molts, la gastronomia mediterrània és una de les dietes més enriquidores existents, però a vegades resulta complicat mantindre una alimentació sana, lliure tant de restriccions com d'excessos.
En la nostra comunitat autònoma, el 78% de la població considera que els seus hàbits alimentosos són saludables. No obstant això, la gran majoria d'experts en nutrició discrepa sobre això. De fet, el Col·legi Oficial de Dietistes-Nutricionistes de la Comunitat Valenciana (CODiNuCoVa) apunta, en el seu informe “Com mengem en la Comunitat Valenciana?”, que l'alimentació de gran part dels ciutadans de la regió s'allunyen bastant del considerat saludable.
Atenent franges d'edat diferenciades, s'establix que els xiquets i els joves són el grup que compta amb l'alimentació pitjor valorada pels nutricionistes. En concret, són els menors de 18 anys els que mengen de manera més insana. Segons explica l'estudi de CODiNuCoVa, els moments del dia en què pitjor s'alimenten els més xicotets són el desdejuni i el berenar, ja que tendixen a consumir productes amb una quantitat molt alta de sucre, sal i greixos. La dada més alarmant és que alguns menors superen la mitjana de sucre recomanada per a tot el dia en una sola ingesta.
S'estima que este fet ocorre per dos motius diferenciats. D'una banda, el fet que siguen els progenitors els qui s'encarreguen de l'alimentació dels seus fills, la qual cosa provoca que existisca una falta de temps considerable per a cuinar i planificar els menús diaris. A això se suma l'absència d'educació alimentària que existix en les famílies, la qual cosa es traduïx en una pitjor qualitat i una menor diversitat dels aliments consumits. Segons CODiNuCoVa, els aliments que més prenen els infants són la brioixeria i els ultraprocessats, articles que requerixen poca o cap preparació. Així mateix, els nutricionistes destaquen una manca notable de la fruita, la verdura, les hortalisses, els llegums i el peix en la dieta dels joves.
És pertinent subratllar, no obstant això, la possible influència dels preus en este fet, ja que els productes ultraprocessats solen trobar-se a un preu més baix que els frescos en les cadenes d'alimentació. I és que segons l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), els preus dels aliments en els supermercats han pujat un 38% al llarg dels últims tres anys. En un context en el qual la inflació està a l'orde del dia, estalviar-se uns euros en menjar resulta una idea molt temptadora per a la població, encara que això supose adquirir una dieta de menor qualitat.
Però no tots els grups d'edat s'alimenten d'esta manera. En la franja dels 30 als 45 anys, s'ha observat recentment un canvi en els hàbits alimentaris. Ha augmentat de manera considerable el consum de verdures i hortalisses, al mateix temps que s'ha disminuït la ingesta de menjar porqueria. CODiNuCoVa assegura que això es deu al fet que es tracta del col·lectiu que compta amb més informació, la qual cosa ha derivat en la creació de consciència sobre la rellevància de seguir una dieta saludable.
D'altra banda, aquells que es troben entre els 45 i els 60 anys són els que millor mengen. Els valencians d'este rang d'edat opten per comprar productes més frescos, la qual cosa poden permetre's perquè tenen un major poder adquisitiu. Això resulta en una alimentació sana, variada i equilibrada.
I, quant als més majors, s'observa a partir dels 60 una tendència a la falta d'interés i ganes de cuinar, la qual cosa sens dubte afecta els hàbits alimentosos. A més, els problemes físics derivats de la vellesa també suposen un gran obstacle per a seguir una alimentació adequada.
Les institucions reaccionen: les propostes per a garantir una dieta més saludable
Entre febrer i maig d'enguany, la Conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, gràcies a l'aportació del Fons Europeu de Garantia Agrària, va destinar un milió i mig d'euros al repartiment de fruita en 650 escoles de la Comunitat Valenciana. D'altra banda, la Conselleria d'Educació, Cultura, Universitats i Ocupació ha ampliat recentment el programa experimental ‘Alimentació saludable i sostenible’ per al curs 2024-2025. Amb un pressupost de 450 mil euros, seixanta centres de l'autonomia (24 a Alacant, 7 a Castelló i 29 a València) comptaran 7.500 euros per a fomentar la ingesta d'aliments sans a les aules. A més de millorar els hàbits alimentaris de l'alumnat, el projecte busca posar l'accent en la qualitat de la dieta mediterrània a través del consum de productes de proximitat i temporada.
CODiNuCoVa també ha aportat el seu granet d'arena mitjançant la creació de la campanya ‘En Nutrició també són 3’, en la qual s'ensenya a compondre un plat equilibrat amb els tres grups d'aliments que necessita un organisme saludable.