Cristòfor Colón podria tindre arrels valencianes. És una de les teories que es plantegen en la pel·lícula documental 'Colón ADN. El seu veritable origen', emesa per RTVE este dissabte, en la qual s'han analitzat les restes òssies conservades en la Catedral de Sevilla.
José Antonio Lorente, investigador de la Universitat de Granada, considera que ha obtingut "resultats concloents": "Tenim ADN de Cristòfor Colón molt parcial, però suficient; tenim ADN d'Hernando Colón, el seu fill, que està confirmat que és el seu fill, i tant en el seu cromosoma I (masculí) com en el mitocondrial (transmés per la mare) hi ha trets compatibles amb un origen jueu", afirma el catedràtic.
El procés reforça la teoria de Francesc Albardaner, expresident del Centre d'Estudis Colombins, que sempre va defendre que Colón era un "jueu com no n'hi ha". Segons ell, els seus escrits, "traspuen judaisme". Albardaner va assegurar que descendia d'una família valenciana de teixidors de la seda, "on hi havia una llarga tradició dins de la comunitat jueva de teixidors de seda".
Del Mediterrani
La investigació, no obstant això, no pot concretar tant el seu lloc de naixement: "L'ADN indica que el més probable és que el seu origen estiga en l'arc mediterrani espanyol o a les illes Balears, que en aquella època pertanyien a la Corona d'Aragó".
En relació amb el seu origen genovés, la teoria més estesa i acceptada, va ser rebutjada pels teòrics "amb vehemència". El principal motiu és que Colón mai va escriure en italià. No existix ni una sola carta amb una paraula o construcció italiana. Sempre va escriure en castellà, fins i tot en les seues missives dirigides al banc de Gènova, recorda RTVE en una nota de premsa.
La tesi del Colón castellà ho situa com nascut a Espinosa d'Henares, a Castella, i era fill d'Aldonza de Mendoza. "Va morir en el part. Té dos fills, un, Alfonso, que mor assassinat als cinc anys i un altre Rodrigo de Mendoza, que és el que nosaltres diem que és Cristòfor Colón, que ha d'ocultar-se per a tota la vida per a evitar seguir la sort del seu germà", segons el relat del defensor d'esta teoria Alfonso Carlos Núñez, que defén la seua línia d'investigació argumentant l'ús del castellà en els seus escrits i en el fet que Colón per a treballar amb els Reis Catòlics mai va necessitar nacionalitzar-se.
Portugal sempre ha sigut tingut en compte per ser el primer país del món on es té "una constància absoluta" que va viure Cristòfor Colón. "Colón va viure a Portugal, es va casar a Portugal, capitaneja vaixells portuguesos, va ser pròxim al rei de Portugal, Joan II", afirmen els investigadors portuguesos. No obstant això, no existix ni un sol document que l'esmente. La segona tesi portuguesa defén que Colón era un bastard, fill d'una noble soltera i un franciscà que va acabar sent beat.
La província de Pontevedra és la que més ha cregut que la seua teoria era la veritable. En realitat, se'n van plantejar dos, la primera "totalment descartada" i l'altra, no. La primera parla de Pedro Álvarez de Sotomayor, també anomenat Pedro Madruga, un noble amb gran influència a Pontevedra i el nord de Portugal que, misteriosament, va desaparéixer el mateix dia que Cristòfor Colón es va reunir amb els Reis Catòlics. Eduardo Esteban, el president de l'Associació Cristòfor Colón Gallego assegura que La Pinta va arribar a Baiona per a donar compte de com havia anat l'aventura als Sotomayor.
S'ha comparat l'ADN de Colón amb el del cosí de Pedro Álvarez de Sotomayor i no hi ha hagut cap similitud. La segona corrent gallega situa a Colón en Poio i han donat raons de pes per a convéncer als científics que ací podria estar la resposta de l'origen de Colón. En aquella època, és l'única part del món en la qual hi ha constància que hi havia persones cognomenades Colón. En el segle XV existien, Colombo, Colom, però Colón, com ho firmava el navegant, només en Poio. Queden inscripcions i cruceiros amb eixe nom al poble.
A més està documentat que va viure allí en el segle XV una dona que es deia exactament Susana Fonte Rosa. És a dir, tindria el mateix nom i el mateix cognom que la mare de Cristòfor Colón, que es deia Susana Fontanarrosa". I a més, "era jueva". A més, en Poio eren navegants, i, casualitat o no, "Cristòfor Colón va posar exactament el mateix nom als llocs que ell va anar trobant a Amèrica que pobles de les Ries Baixas, on, segons la teoria gallega, s'hauria criat".
L'equip del doctor Lorente va desenterrar diversos ossos del cementeri cristià del segle XV. Les tombes es trobaven a l'aire lliure i en sòl àcid. No ha sigut possible extraure ADN de les restes arreplegades. I l'última aparició d'Eduardo Esteban en el documental, convida a continuar investigant: "Quedaria el tema que si són jueus, perquè no estarien enterrats ací".
Per part seua, Gabriel Martorell defén que Colón va nàixer a Mallorca en 1460. Va ser fill natural del príncep de Viana i de la mallorquina Margarita Colón. El príncep de Viana era germà de Fernando El Catòlic i en una visita a l'illa va deixar embarassada a Margarita. Per tant, era un bastard però amb sang real.
Segons la tesi balear, Colón va registrar l'illa Margarita de Veneçuela amb la paraula mallorquina. "Hi ha moltes paraules d'influència mallorquina. Hi ha nou cartes en les quals Colón firma 'L'almirant', com es deia almirall a Mallorca. En canvi, a Catalunya, no diuen 'almirant', diuen 'almirall'".
L'altre pilar en el qual es recolzen és que les Capitulacions de Santa Fe. Ningú havia obtingut un contracte tan favorable amb el totpoderós regnat dels Reis Catòlics. Martorell té clar que Colón tenia tracte de favor: "Colón reclama al rei Ferran 'Jo vull ser almirall, jo vull ser virrei i jo vull ser governador general'. Demana els mateixos càrrecs que li corresponien al seu pare". Segons els mallorquins, Fernando era el seu oncle.
Després de trobar tombes saquejades i buides, van donar amb un familiar del Príncep de Viana a Palència. Les primeres anàlisis d'ADN coincidien, però, al final, "els resultats no van oferir les suficients similituds".
I si Colón era un esgote de la Baixa Navarra? José María Ercilla, mèdic estomatòleg convencia a Lorente amb els símptomes que se sap que Colón patia. El doctor afirma que l'almirall patia síndrome de reiter crònic perquè des de molt jove tenia coïssor en orinar i tenia uretritis i vessaments en els ulls. Va estudiar la documentació de Colón i els seus germans i es va adonar que patien els mateixos mals que la població esgote continua patint. Aprofitant que la Complutense de Madrid estava analitzant a la població d'eixa zona, Lorente va comparar els seus resultats. No hi havia coincidència.