Lambda, col·lectiu LGTB+ per la diversitat sexual, de gènere i familiar, ha denunciat una tendència ascendent dels delictes d'odi contra el col·lectiu en els últims anys; però el que és pitjor: "estem davant una infradetecció dels delictes". I és que mentre l'organització internacional ILGA mostra que les denúncies oficials de delictes d'odi a Espanya, en els últims cinc anys, han sigut de 1.551; la federació estatal LGTBI+ revela que la xifra real ascendix a 50.000. "Unes dades que mostren, sens dubte, una realitat molt més crua del que arriba a la població general", apunta Virginia Markland, de l'executiva de Lambda.
Un plantejament que també compartix la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Trans, Bisexuals, Intersexuals i més (FELGTBI+), ja que d'acord amb l'informe Estat LGTBI+ 2024, elaborat per esta entitat, de les 57.000 agressions físiques o sexuals que les persones del col·lectiu declaren haver patit entre 2018 i 2022, el Ministeri de l'Interior tan sols arreplega 1.738, és a dir, el 0,57%.
En este sentit, el secretari de FELGTBI+, Ignacio Paredero, explica que "les xifres arreplegades per l'informe de la Federació s'acosten bastant a les dades oficials d'Anglaterra i Gal·les, per la qual cosa podem sospitar que a Espanya ens trobem davant un problema d'infradetecció. Això implica que existix un elevat nombre de casos de LGTBI-fòbia que es denuncien, però que no es registren com a tal".
"Estem davant un verdader iceberg de l'odi", assenyala contundent Paredero. I és que les 57.000 denúncies que es realitzen davant les forces de seguretat representen, tan sols, el 16,5% dels delictes d'odi. Així, l'informe revela que un 33% de les persones no van denunciar perquè van pensar que no anava a servir per a res; mentre que quasi un 20% va ser per por de la resposta LGTBIfòbica per part de la policia. A més, en quasi 1 de cada 5 casos (21%), es va cridar a declarar a la persona denunciant per a investigar un altre cas diferent del seu.
Respecte de les agressions patides, l'informe apunta al fet que més del 40% va patir una agressió sexual amb intimidació i quasi el 30% una agressió física greu (galtades, punyades, caiguda a terra...). A més, quant a les discriminacions, més d'un 40% van tindre relació amb la discriminació en l'àmbit laboral i més del 45% amb la denegació d'algun dret.
Finalment, més del 80% de les persones LGTBI+ (83%) han patit discriminació per ser LGTBI+ més d'una vegada en els últims cinc anys. De fet, hi ha un 10% de persones que declaren haver patit discriminació més de 10 vegades en eixe període de temps.
Unes dades alarmants que, en paraules de Markland, "s'han de combatre amb l'educació", però també "amb el suport de les institucions que, a vegades, són còmplices de la violència sistemàtica i estructural que soscava els nostres drets i la nostra seguretat. I això passa per posar fi a les mal anomenades microagressions, els acudits i els comentaris sense gràcia; perquè el tipus d'agressió més comuna són les ridiculitzacions (40%), seguides dels insults (26%)".
Per part seua, des de la Federació Estatal LGTBI+ reclamen "una major eficàcia en la recollida de dades dels delictes d'odi, així com que s'impartisca formació a les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat perquè la sensibilització amb les realitats del col·lectiu siga real i que es creen unitats específiques que atenguen la discriminació motivada per l'orientació sexual o la identitat de gènere".
Augmenten també les retallades
I a mesura que augmenten els delictes d'odi, també ho fan les retallades en drets i visibilització del col·lectiu. En este punt, des de Lambda volen posar en el focus les "significatives retallades en el primer trimestre de 2024, com la censura de llibres infantils pel·lícules i obres de teatre que aborden la diversitat familiar i realitats LGTBIQ+; la cancel·lació del servici infosex de l'Ajuntament de València; la negació de la discriminació que patix el col·lectiu LGTBI per part de membres del govern valencià; la retallada en campanyes i servicis d'assistència a persones LGTBIQ+; o les retallades en el Pla Divèrsia que deixa, en 2024, a més de 20.000 joves sense rebre formació en diversitat LGTBI+ a la província de València".
Així mateix, han denunciat que a tots estos fets se sumen "les amenaces i atacs directes a entitats d'este col·lectiu, com a Lambda qui, al costat d'Avegal, recentment denunciaven l'intent per part de l'Ajuntament de controlar i polititzar la marxa de l'Orgull, com una maniobra de pinkwashing o blanqueig de les seues polítiques en contra del col·lectiu". A més, Lambda i altres organitzacions també censuraven "la usurpació de llocs en els Consells consultius LGTBIQ+ i Trans de la Comunitat Valenciana per part de càrrecs polítics del PP, en contra dels seus propis estatuts, arribant-se al contrasentit de designar a un alcalde d'este partit com a representant trans en el consell autonòmic".
Per tot això, però també "pels intents de l'administració pública de controlar o ingerir" en l'organització dels diferents esdeveniments LGTBIQ+ que es desenvolupen a la ciutat, Lambda no sols ha decidit cancel·lar, per primera vegada en 36 anys, la celebració de la Festa de l'Orgull; sinó que, recentment, totes les entitats del col·lectiu de la ciutat de València han anunciat que es retiren de l'organització dels Gai Games 2026.
Per part seua, la vicepresidenta segona i consellera d'Igualtat, Susana Camarero, negava que existiren "ingerències" en l'organització d'esdeveniment. De fet, assegurava que, en el cas de l'Orgull, "s'han celebrat reunions des de desembre per a organitzar l'Orgull, a més de convidar estes entitats a participar en els '25 orgulls' i 80 actes programats per tota la Comunitat Valenciana". D'esta manera, es mostrava sorpresa davant estes denúncies per part d'alguns col·lectius LGTBI, i recalcava que "la nostra obligació és fiscalitzar les ajudes que reben estes negociacions. És que abans no se'ls demanava justificació i d'ací ve les molèsties?".
Finalment, Camarero ha posat en valor que "s'han augmentat en un 50% les ajudes a entitats que fomenten la diversitat", i ha assenyalat que "Lambda ha rebut més d'un milió d'euros en subvencions de l'actual Consell". Unes ajudes que se sumen a les aprovades, el mes de març passat, per l'Ajuntament de València per valor de 66.666 euros, que es destinen a projectes que promoguen la igualtat de les persones LGTBI+.