Un dels problemes de salut mental més comunes i les xifres de persones de la qual afectades ha augmentat en els últims anys, en part per la pandèmia de la covid-19, ha sigut l'ansietat. D'aquesta manera, aquest trastorn que afecta la salut mental té una especial incidència entre la població més jove. En concret, dins de l'àmbit universitari, 1 de cada 4 estudiants assegura haver tingut ansietat crònica en els últims dotze mesos.
Així es desprén dels resultats de l'estudi "Via universitària (2020-2022): Ser estudiant universitari avui" que es van publicar ahir dimarts 24 de maig. Aquesta investigació té per objectiu conéixer les condicions de vida dels estudiants, les seues maneres d'estudiar i com i quan estan vinculats a l'entitat universitària. A més, també se centra en analitzar els seus hàbits culturals o les seues condicions econòmiques.
Els resultats d'aquest estudi corresponen al període comprés entre els anys 2020 i 2021 i aquests s'han aconseguit a través d'entrevistes a un total de 50.000 alumnes universitaris (de grau i màster) de vint institucions diferents. I entre aquesta vintena de centres, també es troben totes les universitats de caràcter públic de la Comunitat Valenciana: Universitat de València, Universitat Politècnica, Universitat Miguel Hernández, Universitat d'Alacant i la Universitat Jaume I.
Un 22,8% ha tingut ansietat crònica l'últim any
És la primera que vegada que en aquest informe sobre l'estudiantat universitari, es pregunta sobre la salut mental de les persones més joves i com aquesta pot afectar el seu rendiment acadèmic. En haver-se realitzat les enquestes durant els anys 2020, 2021 i 2022, els investigadors han pogut conéixer les conseqüències que la pandèmia ha tingut sobre la salut mental dels estudiants.
En aqueix sentit, la crisi sanitària provocada per la covid-19 ha tingut repercussions negatives en el benestar mental de l'alumnat superior i un 22,8% dels enquestats ha afirmat haver tingut ansietat crònica en l'últim any. Mentre que més del 26% confirma haver patit depressió en alguna ocasió.
Més dones universitàries però minoria en enginyeries i ciències
A pesar que el percentatge de dones a les aules universitàries és superior al dels homes (hi ha un 63,9% de dones i un 36,1% són homes), el gènere femení continua sent minoritari en unes certes àrees educatives com les enginyeries, les ciències experimentals o les matemàtiques.
Així, les llengües i literatures (75,2%), la intervenció social (82,6%) i la psicologia i teràpia (79, 1%) són les titulacions on més dones hi ha matriculades. Mentrestant, els homes solen copar les llistes d'alumnes dels graus relacionats amb la ciència, l'economia i l'empresa i les enginyeries.
La majoria d'estudiants universitaris són de classe alta
Un altre dels aspectes en els quals se centra l'estudi de Xarxa Vives és el nivell econòmic i social que ocupen els estudiants universitaris. D'aquesta manera, els resultats publicats mostren com el sistema universitari no aconsegueix encara l'equitat. Un valor que s'obté quan totes les classes socials presenten les mateixes oportunitats per a accedir a l'educació universitària.
I, és que, entre els estudiants de grau el 58,8% pertanyen a les classes altes, mentre que menys del 10% (un 9,1%) són de classes amb pocs recursos. En els estudis de màster, les classes altes tenen una major preeminència i el 60,9% són persones de classes acomodades; mentre que un 9,8% són de classe baixa i menys del 30% (concretament, 29,3%) són de classe mitjana.