"Tinc quasi 80 anys i m'entristeix molt veure que els bancs s'han oblidat de les persones majors com jo". Amb aquestes paraules, Carlos San Juan, veí de València, llançava una campanya de recollida de signatures per a demanar un tracte més humà en les sucursals bancàries per a garantir a les persones majors l'accessibilitat als tràmits bancaris. La iniciativa 'Soy mayor, no idiota' ha tingut més èxit del que el seu precursor podia imaginar. I és que ja ha superat el mig milió de signatures en la plataforma Change.org.
Serà el pròxim 8 de febrer quan Carlos San Juan té previst presentar les signatures al Govern d'Espanya. No obstant això, ha volgut deixar clar que la campanya continuarà fins que les promeses no es materialitzen en fets. València Extra ha parlat amb ell sobre aquesta campanya que no només ha saltat a tots els mitjans de comunicació, sinó que ha tingut una repercussió política.
"Aquesta idea va sorgir de presenciar una absoluta falta d'atenció, unificada curiosament en tots els bancs de València, cap a les persones majors. Ens negaven l'atenció personal i humana no eixint de l'oficina per a atendre'ns en els caixers quan hi havia dificultat, però també hi havia una invitació paternalista perquè acudírem amb els nostres familiars perquè ens ho explicaren ells. En el meu cas, fins i tot em van convidar a canviar-me de banc", explica Carlos San Juan.
Una situació que es repetia constantment i que, a més, coincidia amb el tancament de sucursals, el distanciament dels caixers – "alguns molt complexos per a les persones majors" – la limitació de les cites prèvies "amb un horari impossible d'aconseguir i aplicacions cada vegada més difícils". Una sensació d'abandó que va portar a Carlos San Juan a moure fitxa: "vaig començar recollint molt poquetes signatures, però va ser la plataforma change.org la que, sense oferir un futur d'optimisme, la va acollir i la va difondre. I després els mitjans de comunicació han sigut els vertaders protagonistes d'aquesta difusió que a mi m'aclapara. En aquest moment, se superen les 547.000 signatures. Ni somniar-ho el podria haver imaginat".
"Crec que aquesta campanya ha sigut la gota que fa vessar el got – afig Carlos San Juan – i ha produït una autèntica cataracta. Jo em vaig quedar sorprés i aclaparat de l'acolliment que ha tingut, però estic molt agraït perquè, al final, jo tinc 78 anys i estic bé per a prendre les meues pròpies decisions sobre els meus estalvis o la meua pensió, però si tot ho digitalitzen amb aplicacions cada vegada més complexes, sent que m'estan incapacitant, i és un sentiment generalitzat entre la població més vulnerable".
I va ser precisament eixe sentiment la font d'inspiració per a triar el nom de la campanya 'Soy mayor, no idiota': "la implicació que he volgut donar al nom d''idiota' és la de la definició de la Reial Acadèmia Espanyola, és a dir, 'molest'. En aquests moments, les persones majors som molestes per als bancs que el que pretenen és convertir-se en una espècie de robots, amb l'acomiadament d'empleats que això suposaria, negant-nos l'ajuda. És aquesta la idea que tenen de la banca del futur, i s'han oblidat que són un servei públic".
En aquest sentit, Carlos San Juan recorda que "nosaltres no tenim més remei que acudir a ells perquè són els que reben les nòmines, les pensions, a través d'ells hem de pagar impostos, tributs... qualsevol gestió. I no estem preparats per a afrontar tota aquesta digitalització. A més, la banca, que gràcies als nostres estalvis obtenen uns beneficis impressionants, s'han oblidat que vam ser tots els espanyols els que, en un moment de crisi, vam anar a rescatar-la quan estava amenaçada de fallida".
"La campanya finalitzarà quan vegem solucions tangibles i reals"
Finalment, Carlos San Juan ha volgut deixar clar que el lliurament de signatures serà una cosa simbòlica, ja que la campanya continuarà fins que "vegem una solució. No em val promeses o anuncis de bones intencions, sinó que la campanya finalitzarà quan s'aconseguisca a peu de carrer, és a dir, quan vegem fets, una cosa tangible i real; quan vegem que les persones més vulnerables tenen una atenció directa i presencial com ha sigut sempre; i que si en un moment es troben amb dificultats, que una persona del banc els atenga".
Així, San Juan recalca que "no estem mendicant, estem demanant accés a allò que és nostre. Ells no ens estan fent cap favor, simplement han de prestar a la ciutadania un servei públic".