Martín Montón és un jove estudiant que cada dia es desplaça entre Borriana i València per a exercir els seus estudis universitaris. El passat dimecres 22 de setembre, precisament una jornada assenyalada en el calendari com el Dia Internacional Sense Cotxe, va patir una incidència com les que cada dia viuen milers de viatgers que utilitzen la xarxa de Rodalia de la Comunitat Valenciana. El tren que havia d'eixir a les 7.56 hores ho va fer amb 35 minuts de retard, sense avisos previs ni informació fiable, ja que en taquilles el van informar que havia estat suprimit.
Aquest és només un exemple dels contratemps que diàriament es troben milers de valencians i valencianes que utilitzen la xarxa de Rodalia. Un problema que provoca que els vagons queden sense espai i els viatgers estiguen amuntonats ja a l'inici del trajecte en aglutinar a usuaris de fins a tres trens en un. Una situació que s'ha agreujat, més si cap, amb la pandèmia, al no respectar-se l'obligatòria distància de seguretat entre passatgers i que suposa, a banda d'un evident risc sanitari, un trastorn per a aquells que usen aquesta alternativa per a desplaçar-se, ja que temen arribar tard als seus llocs de treball, als seus centres d'estudi o a les seues cites mèdiques.
A Madrid no saben si el tren d'Alcoi a València ha de fer una parada a Xàtiva. Està demostrat que com més pròxima és la gestió, millor és el servei
Cada any són al voltant de 7.600 els trens suprimits i ronden els 11.400 els que pateixen retards. Però, a què es deu? Aquesta situació s'explica per la falta d'inversió en aquest model de mobilitat. El Govern d'Espanya va pressupostar 3.400 milions d'euros entre 2010 i 2020 i únicament va executar 300.000 euros, la qual cosa suposa el 0,009% d'allò previst. Unes xifres que criden més encara l'atenció si les comparem amb els diners que s'injecten a l'Alta Velocitat: els trens de Rodalia, que són utilitzats pel 96,2% dels usuaris, reben una inversió de 0,0015 euros per usuari, mentre que en l'AVE, utilitzat pel 3,8% dels usuaris, s'injecten 98 euros per cadascun d'ells. Un servei ultrasubvencionat que s'emporta el 80% de les inversions ferroviàries i que és utilitzat a menut amb finalitats propagandístics i electorals.
"ÉS UN CAOS ABSOLUT"
Davant aquesta situació que, lluny de solucionar-se, s'agreuja amb el pas dels dies, diverses plataformes com Indignats amb Renfe, Associació Valenciana pel Transport Públic o Usuàries del Tren Valencià, el sindicat CGT i grups polítics com Compromís s'estan mobilitzant per a reclamar una solució al problema.
Des de de la coalició valencianista, el senador Carles Mulet és el que dona veu a aquesta situació a Madrid. "És un caos absolut. Fa anys que no s'ha invertit res. Fan falta inversions de tota mena: infraestructures, maquinistes... i sols veiem que no hi ha intenció de cap actuació dràstica per a intentar canviar açò", afirma Mulet.
En el nucli de Rodalia de València circulen diàriament 311 serveis i les cancel·lacions suposen entre el 0,8% i el 2% de l'oferta conformement als aforaments dels trens suprimits
Per al senador, els continus retards i les 30 cancel·lacions de mitjana al dia "no tenen explicació. Tant si és per falta de maquinistes com per obres, són incidències que saben per endavant, que haurien d'avisar amb temps i proposar serveis alternatius. Un usuari no pot estar a les 7 del matí pendent de Twitter. Ens hauríem de preguntar si això està premeditat perquè l'usuari abandone el transport públic", denúncia el polític.
"Estem parlant del mitjà de transport públic més utilitzat per la ciutadania valenciana i el més abandonat pel Govern central", recorda també el síndic de Compromís a les Corts, Fran Ferri, qui denuncia "la cancel·lació de 529 trens de rodalia" només en el territori valencià durant l'estiu.
En aquest sentit, Compromís reclama a Madrid la transferència de la gestió a la Generalitat Valenciana. "A Madrid no saben si el tren d'Alcoi a València ha de fer una parada a Xàtiva. Està demostrat que com més pròxima és la gestió, millor és el servei. A Catalunya hi ha hagut un abans i un després des que es van transferir les competències. Unes competències que s'han de transferir amb pressupost, fent una auditoria de tot el que no s'ha invertit i que s'assegure el finançament. Partim de la base que pitjor seria impossible gestionar-ho", incideix el mateix Mulet.
TRANSFERÈNCIA DE LA GESTIÓ
Una proposta que la Generalitat Valenciana ja ha plantejat que realitzarà. Durant el recent el Debat de Política General, el president Ximo Puig va anunciar que sol·licitarà formalment al Govern d'Espanya la transferència de la gestió de la Rodalia per a "millorar" el servei, que "no funciona com deuria" i que s'ha convertit en "un problema des de fa molts anys".
El cap del Consell defensava que l'Administració autonòmica "vol la Rodalia per a millorar-les" i "amb la garantia dels recursos humans, materials i financers" i avisava que "serà un procés llarg que iniciarem abans de final d'any, perquè la nostra voluntat", afirmava Puig, "és irreversible".
DESAJUSTAMENTS EN LA DISPONIBILITAT DELS CONDUCTORS
En relació amb les cancel·lacions, des de Renfe afirmen a València Extra que "han existit una sèrie de circumstàncies, coincidents en el temps, que han provocat desajustaments en la disponibilitat de personal de conducció". "L'acumulació de baixes de maquinistes en temps real ha incrementat l'absentisme amb un repunt de les baixes laborals" situació que, tal com expliquen des de l'empresa pública, ha fet que es produïsca "una falta puntual de recursos que ha portat aparellada la cancel·lació de diversos serveis".
Així mateix, des de Renfe apunten al fet que "hi ha un dèficit puntual en la plantilla de Rodalia al no poder habilitar en temps als nous maquinistes pel fet que el Sindicat Espanyol de Maquinistes i Ajudants Ferroviaris (SEMAF) no està facilitant la formació i habilitació pràctica de conducció dels nous maquinistes, la qual cosa fa que s'alentisca els processos d'incorporació". En l'actualitat, la normativa permet que puguen viatjar fins a cinc maquinistes en cabina (el maquinista titular i quatre persones més en formació) pel que "en limitar-ho a una sola persona, es genera un important retard en tots els processos de formació", defensen.
Des de la Xarxa Nacional de Ferrocarrils Espanyols incideixen en què, a més, les cancel·lacions habituals es produeixen "casuístiques alienes a l'operador ferroviari com a avaries d'infraestructura, causes climatològiques, causes d'ordre públic, atropellament d'objectes, problemes logístics, material rodant... que poden afectar el normal desenvolupament del servei". En aquest sentit, expliquen que "quan es produeix la cancel·lació d'un servei, els viatgers afectats són encaminats al següent tren, es comunica als viatgers mitjançant els canals habituals de megafonia en les estacions, telèfons d'atenció al viatger de la Gerència de Servei Públic, així com la difusió en xarxes socials via Twitter".
Segons Renfe, en el nucli de Rodalia de València circulen diàriament 311 serveis i les cancel·lacions "suposen entre el 0,8% i el 2% de l'oferta conformement als aforaments dels trens suprimits". A més, destaquen que s'ha millorat la puntualitat, passant "del 87% al 93%" i s'ha aconseguit un percentatge de compliment del nombre de freqüències programades "del 98%", segons l'acumulat fins al 31 d'agost 2021.
Però la realitat és que aquest dilluns milers d'usuaris i usuàries tornaran a veure's afectats per cancel·lacions i demores avisades minuts abans per les xarxes socials amb un “disculpen les molèsties” com a única resposta. Una situació a la qual no s'albira un final i per a la qual serà necessari sumar bona dosi de paciència, la mateixa que cada dia fan valdre els viatgers que esperen un tren que no arriba.