Hui es commemora el Dia Mundial de l'Educació Ambiental i de l'Energia Neta. Un dels principals motius de la celebració d'aquests dies és per a conscienciar a la població de la necessitat de revertir una situació que s'anticipa complicada. El canvi climàtic és una realitat i els experts testimonien unes modificacions en el clima i, com a conseqüència, en la vida de les persones, que comportaran a un perill, a aquest ritme, irreversible.
Amb la tendència cap a hiverns més temperats i estius més calorosos, les ones de calor, tifons, huracans i l'augment de la intensitat de les precipitacions i inundacions i les sequeres perllongades seran més habituals. Els professionals del medi ambient asseguren que existeix un temor que els corrents marins es vegen alterades i modifiquen els règims climàtics.
L'augment de la temperatura està causant diversos efectes, les manifestacions dels quals més directes poden ser un malestar tèrmic que, en instàncies més elevades, pot portar a malalties derivades d'una excessiva calor, o una major propensió al fet que existisquen incendis forestals.
A partir d'ací, pot parlar-se d'un efecte cascada. L'augment de temperatura està alterant el cicle hidrològic de l'aigua i, com a conseqüència, estem assistint a tempestes cada vegada més intenses i períodes de sequera més acusats. Això al seu torn té implicacions negatives per a l'estat dels ecosistemes, la supervivència de certes espècies i la producció d'aliments. Les repercussions socials derivades de tots aquests canvis aguditzen la situació vulnerable de les persones que es troben en situació de pobresa, forçant desplaçaments per pèrdues materials i falta de seguretat.
Aquests efectes són particularment palpables a la Comunitat Valenciana, on el paisatge àrid i la freqüència de tempestes violentes és cada vegada major. Això complica el funcionament d'alguns sectors productius claus en la regió, especialment l'agricultura. Un altre efecte del canvi climàtic especialment palés a la Comunitat Valenciana i a València és la pujada del nivell de mar, que pot suposar una reculada important del litoral i posar en risc molta superfície agrícola.
Una empresa emetent gasos d'efecte d'hivernacle
Aquesta és l'opinió del Dr. Andres Ricardo Schuschny, professor del Màster Universitari d'Energies Renovables en la Universitat Internacional de València, i del Dr. Daniel Jato, professor del Màster Universitari en Enginyeria i Gestió Ambiental de la VIU.
Els experts informen que actualment ens trobem en una situació en la qual el nivell de concentració de CO2 en l'atmosfera es troba entorn als 420 ppm (partícules per milió), un nivell no vist en milers d'anys.
Fa amb prou faenes un mes es va publicar l'Avanç de l'Inventari Nacional de Gasos d'efecte Hivernacle, que fa referència a l'inventariat en 2022. La dada per a l'any passat és de 293,8 milions de tones brutes de CO2 equivalent. Això suposa un increment del 1,7 % respecte a 2021 i del 2,1 % respecte a 1990. Aquesta xifra també és un 33 % menor que la registrada en 2005. Si bé la situació no és la desitjada, hi ha certa estabilització en la quantitat emesa cada any i un desacoblament entre les emissions de GEI i el creixement del PIB. És a dir, que el desenvolupament econòmic no va necessàriament acompanyat de sacrificis mediambientals.
Atès que aquest avanç no desglossa per comunitat autònoma, per al cas de la Comunitat Valenciana cal referir-se a dades de 2021, any en el qual les emissions de CO2 equivalent van ascendir a quasi 25 milions de tones. El sector energètic i del transport és responsable d'un 81,7 % d'aquesta xifra, sent les dades molt inferiors en altres àmbits com la indústria (8,7 %), la gestió de residus (5,7 %) o l'agricultura (3,9 %).
Futures malalties
L'augment de la temperatura mitjana del planeta i l'alteració dels patrons de comportament climàtic poden donar lloc a un increment en la propagació dels vectors contagiosos i, per tant, de la prevalença de malalties que aquests originen com el dengue, el Zika o la malària. Així mateix, es pot produir un augment de les malalties transmeses per l'aigua a causa de la major freqüència de les inundacions i sequeres, les quals poden produir un major nivell de contaminació de les fonts d'aigua potable el que dona lloc a l'increment de malalties transmeses per l'aigua i els aliments, com el còlera, la Salmonel·la o la I. Coli.
El canvi climàtic està íntimament relacionat amb la salut dels ecosistemes, que, al costat de la salut animal i humana, constitueixen els tres pilars del que es coneix com a "One Health" (Una Salut). La pèrdua de biodiversitat i la deterioració dels hàbitats afavoreix la transmissió de malalties infeccioses. A més, l'augment de la contaminació atmosfèrica i els extrems tèrmics també pot implicar major risc de malalties respiratòries i cardiovasculars, mentre que l'escassetat d'aigua causada per les sequeres comporta una reducció de la seguretat alimentària. Segons estimacions de l'OMS, el canvi climàtic provocarà al voltant de 250.000 morts entre 2030 i 2050 per alteracions en les característiques de certes malalties. El fet que algunes regions com la Comunitat Valenciana estiguen veient canviats els seus patrons climàtics, que per moments s'assemblen a condicions tropicals, pot atraure a certes espècies de mosquits i altres insectes transmissors de malalties com el dengue o el chikungunya.
Hi ha solució?
"Tenim una mirada idíl·lica sobre la naturalesa. La percebem com una bella harmonia orgànica, resilient i integrada. No obstant això, la mateixa naturalesa també es manifesta en terribles cataclismes i esdeveniments destructius i caòtics. Amb aqueixa mirada, tal vegada no es tracte tant de resoldre un problema sinó de simplement fer el que s'ha de fer i deixar d'adoptar posicions catastrofistes i d'adaptar-nos com sempre ho va fer la nostra espècie a les futures condicions de vida que ens toca viure", afirma Schuschny
"Sí, però, com bé diuen recents campanyes de les Nacions Unides, el moment d'actuar per a aconseguir la solució és ara", sentència Jato.
Dades a València
Schuschny assenyala que com altres ciutats d'Espanya tant València patirà augments de les temperatures, sequeres i precipitacions que donen lloc a inundacions sobtades que afecten punt a la població com a l'activitat de l'agricultura, ramaderia i silvicultura.
Per la seua banda, Jato puntualitza que en la província de València la situació està més repartida a causa de la major diversitat de l'activitat econòmica. "En general, les grans ciutats són les que més contribueixen a l'emissió de GEI en la regió. Com a dada general, les quatre ciutats més poblades (València, Alacant, Elx i Castelló) són responsables de més d'una cambra de les emissions de CO2 equivalent a la Comunitat Valenciana. Encara que València és clarament la ciutat que més emet a l'any (3.6 milions de tones netes de CO2 eq.), Castelló té el valor major per habitant (quasi 10 tones de CO2 eq./hab). A més, Castelló té al major ens contaminant del sector industrial en el refinat del petroli (608730 tones de CO2 eq., un 37,24 % del total), mentre que el principal emissor a València són els automòbils privats (774152 tones de CO2 eq., un 21,31 % del total de la ciutat)", afegeix el professor.
Accions que poden fer les persones en el seu moment a dia
Schuschny afirma que és possible que siga necessari promoure el canvi de molts hàbits. "Vivim en una societat basada en el consum. En lloc d'evitar el malbaratament, reduir els nostres nivells de consum, promoure la reparació i reutilització dels diversos dispositius, el sistema publicitari ens crida a gastar i dilapidar tant com el nivell de desig amb aspiracions que ens inocula. Va arribar l'hora de pensar que hem de transitar d'un model econòmic lineal, que tot ho rebutja, a un cada vegada més circular", assenyala.
El doctor Jato especifica que hi ha moltes opcions de contribuir i totes ajuden. A nivell més del carrer de carrer, hi ha mesures que van des de l'estalvi d'energia a casa (reducció de l'ús de calefacció i aire condicionat, utilització de dispositius de baix consum, etc.) fins a la reconsideració dels desplaçaments i priorització dels mitjans a peu, amb bicicleta o transport públic, passant per canvis en la dieta cap a un major consum de verdures i, per descomptat, intentar reduir, reutilitzar i reparar en la mesura del possible. "Evidentment, moltes d'aquestes propostes porten un cost associat, però sempre hi ha formes de contribuir a l'escala que es puga. Una altra acció gratuïta és fer-se sentir, apel·lant a la consciència ambiental i climàtica dels qui ens envolten", finalitza el professor de la VIU.