Diferents factors relacionats amb el canvi climàtic, com el calfament global i la contaminació, estan repercutint en una major gravetat, prevalença i duració de les al·lèrgies respiratòries. En l'actualitat, s'estima que, aproximadament, el 25% de la població mundial patix d'alguna malaltia al·lèrgica. Una xifra que s'espera que augmente significativament en els pròxims anys, arribant al 50% de la població mundial l'any 2050. Un increment de casos, però també d'aparició de noves al·lèrgies, que està molt vinculat al canvi climàtic.
"El canvi climàtic, induït per la contaminació, és un factor decisiu en l'augment que estem observant en la incidència i gravetat de les malalties al·lèrgiques als països industrialitzats, i un dels temes de salut que més preocupa tant pacients com a metges i a organismes oficials. Els estudis demostren que les malalties al·lèrgiques, juntament amb les malalties infeccioses i cardiovasculars, són les patologies majorment afectades pel canvi climàtic", explica la doctora i especialista en al·lergologia, Carmen Rondón, que també és cap de Secció de la Unitat de Gestió Clínica d'Al·lergologia de l'Hospital Regional Universitari de Màlaga i coordinadora de la línia d'investigació en Malalties Respiratòries i la Unitat Multidisciplinària d'Asma Greu.
"El calfament global, les tempestes elèctriques, l'augment del nivell de la mar, l'augment de la velocitat del vent i l'augment de les precipitacions i inundacions, són els factors climàtics que major influència tenen sobre l'aparició i agreujament de les malalties al·lèrgiques". I és que, com assenyala Rondón, "el calfament global i l'efecte d'hivernacle produït per l'augment del contingut de CO₂ en l'atmosfera, fa que les plantes cresquen més de pressa, produïsquen pòl·lens amb major potència al·lergògena i més resistents a les altes temperatures, i tinguen períodes de pol·linització més llargs i avançats en el temps, la qual cosa afavorix el solapament de diverses espècies de plantes pol·linitzant al mateix temps".
A més, apunta la doctora, "afavorix la invasió d'àrees geogràfiques per noves espècies de plantes tropicals i subtropicals més resistents a la calor. Tot això provoca que les persones amb al·lèrgia respiratòria presenten símptomes de rinitis, conjuntivitis i/o asma més intensos i duradors que fa uns anys. Finalment, la contaminació de l'aire per ozó, partícules en suspensió i partícules de fuita de dièsel, i altres contaminants s'adherixen a la superfície del pol·len de les plantes alternat la seua funció i augmentant la seua potència al·lergògena, a més estos contaminants alteren també la funció defensiva barrera de l'epiteli respiratori facilitant la penetració d'al·lergògens dins de les vies respiratòries i afavorint la inflamació i l'aparició de símptomes greus en les persones amb al·lèrgia respiratòria".
Davant esta situació, el fet d'associar l'al·lèrgia respiratòria a l'arribada de la primavera "és un error que hem d'anar desterrant". De fet, en molts llocs d'Europa, els principals aeroal·lèrgens inductors de rinitis i asma no són els pòl·lens estacionals, sinó els àcars o els fongs que són presents durant tot l'any. Fins i tot alguns pòl·lens de l'àrea mediterrània, com la parietària, poden florir i induir símptomes respiratoris en pacients al·lèrgics en qualsevol època de l'any.
D'altra banda, els pacients al·lèrgics a pòl·lens solen estar polisensibilitats i els períodes de pol·linització tendixen a allargar-se, succeir-se o solapar-se, de manera que el pacient estarà afectat durant la majoria de l'any. També els epitelis d'animals, com a gossos, gats, cavalls, hàmsters, etc., poden produir símptomes greus de rinitis i asma sense que la seua càrrega ambiental guarde un patró estacional.
En este punt, cal destacar que existixen fenòmens atmosfèrics, associats al canvi climàtic, que contribuïxen al creixement de fongs tant en l'exterior, com a l'interior d'edificis. "Este fet afavorix l'aparició i l'agreujament de malalties al·lèrgiques respiratòries i d'al·lèrgia a aliments, principalment fruites, que poden ser contaminats per estos fongs o bé desenvolupar nous al·lergògens més resistents per a defendre's d'eixa contaminació", conclou la doctora Carmen Rondón.
Asma associada a tempestes
El canvi climàtic s'associa, també, a la proliferació de fenòmens extrems, com els incendis forestals o les tempestes torrencials. Doncs bé, s'ha descrit un nou tipus d'asma al·lèrgica (Asma associada a tempestes), que està produïda per l'increment de les concentracions d'espores de fongs en l'aire que es produïx durant les tempestes amb aparell elèctric, i es caracteritza per presentar greus exacerbacions durant les tempestes romanent relativament lliure de símptomes la resta de l'any.
Com destaca Rondón, "en els últims anys, el nostre grup d'investigació ha descobert un nou tipus d'al·lèrgia respiratòria que afecta persones no atòpiques (proves cutànies i anticossos IgE en sang negatius). Els malalts amb esta nova malaltia anomenada "Al·lèrgia Respiratòria Local" únicament poden ser diagnosticats mitjançant proves de provocació o exposició controlada amb l'al·lergogen a nivell nasal, conjuntival o bronquial, o mitjançant proves de laboratori que mesuren l'activació cel·lular específica enfront de l'al·lergogen o la síntesi local en la mucosa respiratòria d'anticossos IgE específics de l'al·lergogen. Este nou tipus d'Al·lèrgia Respiratòria Local pot començar tant en la infància com en l'edat adulta, i els estudis realitzats han demostrat que sense tractament d'immunoteràpia específic (vacunes antial·lèrgiques) sol evolucionar en pocs anys cap a formes més greus de la malaltia amb símptomes més intensos i permanents, augment del nombre de visites a urgències per reaguditzacions, i el desenvolupament o associació d'altres patologies al·lèrgiques. Per això, recomanem que els malalts amb sospita d'Al·lèrgia Respiratòria Local siguen derivats a una Unitat d'Al·lergologia per a realitzar un diagnòstic precoç i un correcte tractament de la malaltia".
Estos atacs d'asma es deuen a l'alliberament massiu de fragments de pol·len, perquè els grans primer s'unflen i després exploten a causa dels canvis bruscos d'humitat i pressió baromètrica que succeïxen durant les tempestes. Tots estos factors relacionats amb el canvi climàtic estan produint un augment molt acusat dels al·lergògens de pol·len en l'ambient, amb el consegüent impacte sobre la gravetat, prevalença i duració temporal de l'al·lèrgia respiratòria.
Igualment, assenyala María José Torres, secretària general de l'EAACI (Acadèmia Europea d'Al·lèrgia i Immunologia Clínica), "cal tindre en compte l'efecte de la contaminació ambiental que, d'una banda, incidix en el canvi climàtic, i per una altra, augmenta l'al·lergenicitat del pol·len i la facilitat amb la qual el sistema immune del pacient reacciona de manera exagerada als estímuls al·lergògens. Si sumem tots estos factors, entendrem l'augment explosiu de l'al·lèrgia respiratòria en les últimes dècades".
Augmenten les al·lèrgies alimentàries, a fàrmacs i la dermatitis atòpica
En els últims anys s'ha experimentat un augment generalitzat de noves derivacions als servicis d'Al·lergologia, no sols pels casos de rinitis i asma al·lèrgica, sinó també pels àcars i pòl·lens. D'esta manera, apunta Torres, "estem observant un augment d'al·lèrgia alimentària, al·lèrgia a fàrmacs i dermatitis atòpica. En major o menor mesura, totes estes malalties deriven de la contaminació, el canvi climàtic i les exposicions ambientals relacionades amb el mode de vida urbà i occidental".
I afig Rondón, "l'aparició de nous fàrmacs; l'augment de l'esperança de vida de la població; la polimedicació, és a dir, la presa simultània de diversos fàrmacs per al tractament de diferents malalties inflamatòries cròniques; l'augment de malalties oncològiques que requereixen cicles repetits de fàrmacs al llarg del temps; i l'augment de la freqüència d'intervencions quirúrgiques i de la realització de proves diagnòstiques amb mitjans de contrast radiològic també contribuïxen a este augment de les al·lèrgies".
Finalment, en el cas de la dermatitis atòpica, les causes podrien ser "l'augment de l'exposició de la pell a contaminants ambientals, productes químics en forma de cosmètics, tatuatges, eta, així com a factors climatològics extrems com els incendis forestals o les temperatures extremes".
Quins són els sectors de la població més afectats?
La doctora i especialista en al·lergologia, Carmen Rondón, ho té clar: "el cas més freqüent és el d'un xiquet o xiqueta amb antecedents familiars d'asma o d'al·lèrgia que comença des dels primers mesos de vida amb Dermatitis Atòpica. Més endavant, durant els primers 3 anys de vida sol presentar Al·lèrgia Alimentària, generalment, a proteïnes de llet de vaca i/o d'ou, i Asma al·lèrgica, seguit durant la infància o adolescència de Rinitis o Rinoconjuntivitis al·lèrgica. A més, al nostre país, l'al·lèrgia alimentària més freqüent en l'adult és l'al·lèrgia a aliments vegetals (fruites i fruits secs) i marisc".
Així mateix, explica, "els apicultors, les professions a l'aire lliure, i els malalts amb Mastocitosis o amb patologia d'Activació de Mastòcit són les persones que amb major freqüència poden presentar anafilaxi per al·lèrgia a picada de vespa o d'abella".
Quant a l'al·lèrgia a fàrmacs, "els antiinflamatoris i els antibiòtics són els grups de fàrmacs que amb major freqüència ocasionen reaccions al·lèrgiques. La presa de fàrmacs de manera irregular i repetida al llarg del temps és un factor de risc que augmenta la probabilitat de desenvolupar una al·lèrgia a este fàrmac. L'aparició d'Al·lèrgia a Antiinflamatoris és més freqüent en persones amb Rinosinusitis crònica amb poliposi nasosinusal i/o asma. L'al·lèrgia a Quimioteràpics és cada vegada més freqüent en augmentar l'eficàcia dels nous fàrmacs i l'esperança de vida dels pacients oncològics que reben este tractament".