Després de la defunció del papa Francisco el passat 21 d'abril de 2025, l'Església catòlica es prepara per a un nou conclave que triarà al successor número 267 de la Santa Seu. Entre els 135 cardenals electors menors de 80 anys que participaran en este procés, quatre són espanyols, la qual cosa obri la possibilitat que un espanyol puga ser triat com el pròxim pontífex.
Quins són els cardenals espanyols amb possibilitats?
El nom que més ressona és el de Juan José Omella, arquebisbe de Barcelona i expresident de la Conferència Episcopal Espanyola. Nascut en 1946 en Cretas (Terol), Omella ha tingut una destacada trajectòria pastoral, incloent-hi labors missioneres a Zaire i diversos càrrecs episcopals a Espanya. La seua proximitat amb el papa Francisco és notable; en 2023 va ser nomenat membre del Consell de Cardenals, un òrgan clau en la reforma de la Cúria romana.
Altres cardenals espanyols esmentats com a possibles candidats inclouen a Antonio Cañizares, exarquebisbe de València i exprefecte de la Congregació per al Culte Diví; Luis Francisco Ladaria Ferrer, prefecte emèrit de la Congregació per a la Doctrina de la Fe; i Ricardo Blázquez, arquebisbe emèrit de Valladolid.
Com es tria al nou Papa?
Segons el protocol, els cardenals electors – aquells menors de 80 anys i que han hagut de ser triats pel Papa – han d'arribar a Roma en un termini d'aproximadament 15 dies des que es declara la seu vacant. Durant eixe temps se celebren congregacions generals, reunions en les quals es discutixen els desafiaments actuals de l'Església i es perfilen possibles candidats, coneguts com a papabili.
El conclave es durà a terme en la Capella Sixtina, amb estrictes mesures de confidencialitat: els cardenals són aïllats del món exterior i no poden comunicar-se amb ningú fins que s'haja triat al nou Papa.
Perquè un cardenal siga triat Papa, necessita almenys dos terços dels vots. Es realitzen fins a quatre votacions per dia. Si després de diverses rondes no hi ha consens, es pot decidir per majoria absoluta que els dos candidats amb més vots passen a una votació final.
Quan finalment s'aconseguix un acord, l'elegit ha d'acceptar el seu nou càrrec, triar el seu nom papal, i es fa el famós anunci Habemus Papam des del balcó de la Basílica de Sant Pere.