El terme sisi, que al·ludix a aquelles persones —especialment joves— que estudien i alhora treballen, va aterrar com a neologisme en el llenguatge oral fa un parell d'anys després que l'ús de nini, que indica l'oposat a l'anterior, s'estenguera com la pólvora davant una emergència social protagonitzada per joves que ni treballaven ni tampoc estudiaven. Este últim, els ninis, no van parar de créixer entre 2018 i 2019; però la tendència està experimentant un canvi cap a la direcció contrària des de fa diversos anys.
De fet, i d'acord amb les dades revelades per l'Observatori d'Emancipació del primer semestre de 2023 elaborat pel Consell València de la Joventut (CVJ), la taxa de sisis a la Comunitat Valenciana ha crescut un 16,5 % respecte al mateix període de l'any 2022 i ja són 4 de cada 10 els joves valencians que compaginen una ocupació amb els estudis. En total, durant els primers sis mesos de 2023 eren 131.602 les persones de 16 a 34 anys que realitzaven les dues accions, dels quals 61.775 eren homes i es registrava una xifra lleugerament superior en el gènere femení amb un total de 69.827 dones.
"Això significa que a diferència del que volen fer-nos creure que som la generació de cristall o que els joves no s'esforcen prou el que diuen les dades és que sí, que els joves treballen i estudien alhora i fan el màxim esforç possible per a poder tindre un sou digne i emancipar-se abans", explica en referència als resultats de l'estudi publicat recentment pel CVJ Maria Josep Calabuig, diputada en Les Corts de Compromís i membre de Joves PV - Compromís.
En eixe sentit, s'ha de diferenciar entre dos tipus d'ocupació durant l'etapa estudiantil: la primera d'elles té jornades laborals de poques hores i a través d'esta es busca guanyar experiència, tindre un primer contacte amb el món laboral o aconseguir uns diners extra; mentre que el segon d'ells és un treball per necessitat econòmica que no es pot abandonar de manera voluntària per falta de recursos econòmics.
En eixa mateixa línia, Calabuig apunta que les dades subratllen el "sobreesforç que fan el 40 % dels joves per a poder ser independents econòmicament com més prompte millor" i l'augment del nombre de sisis es contraposa amb el "relat general en la societat que diu que els joves no tenen instaurada la cultura de l'esforç".
Entre les raons que expliquen este increment, es troben precisament les dificultats que encara la joventut valenciana per a emancipar-se o tindre un salari digne. "Ara mateix estem veient que hi ha persones que estan cobrant un salari de 1600 euros i que no poden pagar el lloguer d'un pis i els joves senten eixa pressió de pensar que 'o comences ja o ni tan sols quan tingues 30 anys et vas a poder emancipar'", exemplifica la diputada de Compromís.
Impacte en la salut mental i les qualificacions d'aquells que compaginen estudis i treball
Precisament, eixa pressió per evitar un futur plagat d'inestabilitat econòmica i precarietat laboral és un dels motius que espenta a milers de joves a compatibilitzar estudiar una carrera, curs o grau amb un treball; i, com a conseqüència, fa que moltes persones menors de 30 anys comencen a patir a edats primerenques episodis d'estrés o ansietat. Uns problemes de salut mental que segons l'últim estudi del CVJ titulat "Estat de la salut mental de la joventut valenciana", s'han acrescut en els últims anys.
Així mateix, el binomi ocupació-estudis també té, en moltes ocasions, un impacte negatiu en els resultats acadèmics dels qui han de treballar alhora que es formen perquè estes persones no disposen de tant temps per a estudiar com aquelles que tenen una dedicació exclusiva a la formació. "Al final, això està generant un impacte en les notes o en el currículum acadèmic perquè no et permet desenvolupar-ho al mateix ritme que els teus companys que només es dediquen a estudiar", afig Calabuig.
De fet, hi ha certes beques la concessió de les quals depén de les qualificacions acadèmiques de l'alumnat, com per exemple el complement econòmic que atorga la Generalitat Valenciana a aquelles persones que cursen un programa Erasmus. "No poder aconseguir beques és un perjudici que patixen les persones que treballen i estudien i no poden arribar a tot perquè és clar que estes no van a tindre les mateixes qualificacions que la resta i és possible que es queden sense la part complementària de la beca Erasmus o, fins i tot, sense poder participar en un programa degut a haver de treballar alhora", conclou la diputada de Compromís en Les Corts.