L'actualitat política a la Comunitat Valenciana ha reviscut aquests dies un debat que semblava enterrat durant els huit anys de Botànic: el valencià. Una de les diferents polèmiques que han sorgit entorn de l'idioma durant l'estiu se centra en el reconeixement de la seua normativa, posant en dubte, per part del conseller d'Educació, José Antonio Rovira, a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), mentre que des de Vox s'ha defensat, directament, l'ús de les 'Normes del Puig', tal com ha escenificat la presidenta de Les Corts, Llanos Massó, afirmant que es tracta de l'"autèntic" valencià.
Dins d'aquesta successió de reaccions i posicionaments, aquest cap de setmana ha tingut lloc un de molt significatiu. I és que l'arquebisbe de València, Enrique Benavent, ha oficiat la Missa Major de les festes d'Ontinyent en un valencià totalment normatiu.
Ontinyent ha finalitzat les festes de Moros i Cristians amb més d'una setmana d'actes festius, culturals i també religiosos. En aquest últim cas, un dels moments litúrgics més destacats d'aquestes celebracions és la Missa Major en honor al Santíssim Crist de l'Agonia. Aquesta tenia lloc diumenge a les 12.00 hores a l'església de Sant Carles, i va estar presidida per l'arquebisbe de València, Enrique Benavent, al costat del rector de la Basílica de la Verge dels Desemparats de Valéncia, Juan Melchor Seguí, natural d'Albaida, i el sacerdot de Santa María d'Ontinyent, Antonio Ferrando, de Xeraco.
Durant la cerimònia, que va comptar amb la presència de Jorge Rodríguez, alcalde d'Ontinyent, i de la diputada Natalia Enguix, es van utilitzar termes normalitzats com "esperit sant", "vosaltres", "aquest" o "amb", complint amb la normativa de l'AVL.
Benavent, natural de Quatretonda, en la mateixa comarca de la Vall d'Albaida, va oficiar la cerimònia en valencià normatiu, donant total normalitat a l'ús de la llengua en la litúrgia en una zona valencianoparlant. De fet, des de la seua arribada al càrrec fa uns mesos, l'arquebisbe ha impulsat l'aparició de missatges en valencià tant en les publicacions d''Aleluya' com en 'Paraula' i defensa l'elaboració d'un missal en valencià normatiu per a oferir la possibilitat de realitzar, en aquest idioma, qualsevol classe de celebració.