Societat

L'alumnat valencià torna a les aules amb una nova llei de llibertat educativa i canvis en el currículum

El nou any acadèmic 2024-2025 s'inicia el pròxim 9 de setembre en els col·legis públics i concertats de tota la Comunitat Valenciana

1 minut

Tres alumnes entrant a un col·legi. Imatge: Marta Fernández Jara - Europa Press

El pròxim 9 de setembre 807.570 alumnes d'Infantil, Primària, Secundària, Batxiller i Formació Professional tornaran a omplir les aules, els passadissos i els patis dels centres educatius públics i concertats de la Comunitat Valenciana. Un increment de 2564 estudiants la distribució dels quals per províncies queda de la següent manera: 97.520 escolars a Castelló, 408.850 a València i 301.200 a Castelló.

Precisament, l'augment d'alumnat porta amb si un increment de personal docent que, segons ha confirmat en roda de premsa el conseller d'Educació, Cultura, Universitats i Ocupació, José Antonio Rovira, ascendix este any acadèmic a 82.180, 522 més que el passat curs. "La previsió és que al llarg del curs se supere la xifra de 1000 docents més entre fixos i interins", ha destacat Rovira.

En eixe sentit, el cap de l'àrea d'Educació ha ressaltat quines són les apostes de la Conselleria per a este nou curs. En primer lloc, es troba l'impuls a la Formació Professional amb l'ampliació de titulacions i places (8024 més que el passat any). A més, des del departament autonòmic també es busca augmentar el nombre de centres d'educació especial i les unitats específiques per a alumnes amb necessitats especials en centres ordinaris: les denominades aules UECO que creixen en 41 unitats més fins a arribar a les 296 en total.

Roda de premsa de presentació del nou curs en la Conselleria d'Educació

Quant a les ràtios, este curs es manté en iguals termes que el passat, sent la mitjana de 21 alumnes en Infantil de segon cicle i Primària, de 24 en Secundària i de 29 en Batxillerat. Totes les etapes estan per sota de la ràtio màxima establida.

Novetats del curs 2024-2025

Una de les principals novetats per al pròxim curs és que l'estudiantat tornarà a les classes el pròxim dia 9 amb la nova llei de Llibertat Educativa ja vigent a través de les quals les famílies poden escollir l'idioma en el qual s'impartirà cada matèria. Sobre este tema, Rovira ha subratllat que el curs que comença "ha dit adéu a un sistema d'imposició del valencià per una política de promoció i difusió, amb reconeixement a l'esforç per aprendre a través de la certificació automàtica de títols".

En eixa mateixa línia, Rovira ha avançat que les famílies realitzaran una consulta telemàtica amb la qual determinaran la llengua base en cada unitat o centre de cara al curs 2025-2026. Així i tot, el dirigent ha apuntat que és un tràmit que es troba encara en fase de disseny encara que la previsió és que els pares i mares puguen fer-ho "abans de Nadal".

El districte únic també ha sigut una de les claus de la gestió de Rovira al capdavant d'Educació i el conseller ha remarcat que aquest "és el primer curs en el qual les famílies tindran llibertat per a triar centre i ja no serà l'administració la que determine a quin col·legi va cada xiquet".

Dins del currículum educatiu, l'estudiantat de l'ESO rebrà este nou curs més hores lectives de matemàtiques i anglés; a més de que en 3r de l'ESO es tornarà a impartir l'assignatura de Música i s'introduïx una nova matèria optativa sobre educació financera. Així mateix, les qualificacions tornaran a donar-se de forma numèrica per a facilitar l'enteniment de tota la comunitat educativa.

Una aula d'un col·legi públic valencià

D'altra banda, Rovira ha destacat la posada en marxa del Pla de Salut Mental i la introducció de la figura de la infermera escolar en els centres per a avançar en la detecció i prevenció de malalties mentals en edats primerenques. "Des de maig hem regulat l'ús de mòbils en les aules i durant aquest primer trimestre del curs es crearan 22 unitats de detecció precoç per a intervindre en edats primerenques".

L'FP s'erigix com a "trampolí a l'ocupació"

Unes altres de les apostes d'Educació que ha esmentat el conseller durant la seua intervenció ha sigut l'impuls que ha aconseguit tindre la Formació Professional en aquest curs. Uns estudis cada vegada més demandats que compten enguany amb un total de 159.101 places, de les quals 120.000 ja han sigut cobertes. En total, s'han oferit 8024 places més que el curs passat, la qual cosa suposa una subdia del 5,3 % per a potenciar esta opció formativa.

"L'FP es consolida com un trampolí per a crear ocupació a la Comunitat Valenciana i és una formació cada vegada més demandada". Enguany l'alumnat cursarà pràctiques laborals des del primer curs i, com a novetat, a més de les empreses, les persones autònomes també seran agents formadors on realitzar eixa aproximació al món laboral.

Escoles Oficials d'Idiomes

En el cas de les Escoles Oficials d'Idiomes (EOI), Rovira ha defensat l'"ajust" dut a terme pel seu departament per a adaptar l'oferta de places a la demanda real, tenint en compte que es tracta d'una de les formacions amb major "taxa d'abandó", ha apuntat. "Era necessari un ajust de les places d'EOI perquè l'any passat el 33 % d'estes es queden sense cobrir i és una dels ensenyaments amb més taxa d'abandó.

És per això que el conseller ha advocat per la necessitat de "redimensionar l'oferta a la demanda real". Segons dades proporcionades pel departament d'Educació, a data de 31 d'agost de 2024 s'han formalitzat 31.567 matrícules del total de 79.475 places a l'espera que finalitzen els terminis d'inscripció d'este mes de setembre.