Nombroses tanques i un cordó policial controlaven l'accés a la Catedral de València per la Plaça de l'Almoina durant la vesprada d'ahir. Es tracta del dispositiu de seguretat desplegat per a garantir la seguretat de les autoritats polítiques en la celebració de la missa funeral en honor a les víctimes de les inundacions del passat 29 d'octubre. No gaire lluny d'allí, en la Plaça de la Reina, se sentien crits en protesta contra el president de la Generalitat, Carlos Mazón i el president del Govern d'Espanya, Pedro Sánchez.
L'esdeveniment va tindre lloc ahir 9 de desembre a les 19.00 hores, presidit per l'Arquebisbe de València, Enrique Benavent. A més, va comptar amb l'assistència dels Reis Felip VI i donya Letizia; Mazón i la vicepresidenta autonòmica, Susana Camarero; el president de la Diputació de València, Vicente Mompó; els membres del Consell i la presidenta de les Corts, Llanos Massó, i l'alcaldessa de València, María José Catalá, al costat dels primers edils de les zones afectades per la DANA.
Tampoc van faltar al funeral altres figures polítiques rellevants. Entre elles, cal ressaltar a Francisco Camps i Alberto Fabra, expresidents de la Generalitat; Alberto Núnez Feijóo, líder del Partit Popular i presidents autonòmics com Isabel Díaz Ayuso (Comunitat de Madrid), Fernando López Miras (Regió de Múrcia), Jorge Azcón (Aragó) i Juanma Moreno (Junta d'Andalusia).
Si bé destaca enormement l'absència de Sánchez, el Govern espanyol va estar representat per diversos components de l'Executiu. A, van acudir la vicepresidenta primera del Govern i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero; el ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, i la ministra de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant.
Compromís eclesiàstic i unió de forces
L'Eucaristia va donar principi a l'hora establida sota les paraules del monsenyor Benavent, qui es trobava acompanyat per la figura de la Verge dels Desemparats, que vestia el mantell penitencial de color morat propi dels funerals. En primer lloc, l'Arquebisbe va agrair l'assistència tant a les més de 400 famílies de les víctimes que es van desplaçar fins a la capital com a les autoritats polítiques.
Posteriorment, va recalcar l'empatia per part de l'Església amb les diverses situacions dels damnificats. "No volem oblidar als que, d'una manera o un altre, s'han vist afectats per estos esdeveniments: els que han vist afectats el seu treball, els qui no tenen on viure dignament, xiquets i joves que han vist interromput el seu procés educatiu i tots aquells que patixen les conseqüències de les inundacions", va establir.
També, va posar l'accent en la voluntat eclesiàstica de continuar ajudant en tot el possible mentre el poble valencià requerisca auxili. Així mateix, va apel·lar al caràcter solidari dels voluntaris – especialment els joves – i va subratllar la professionalitat dels cossos de seguretat. "Hem sigut una experiència de solidaritat que ha tret a la llum el millor que hi ha en el cor de l'ésser humà. Hi ha hagut persones que, en les hores més dramàtiques, han arriscat la seua vida per a salvar la dels altres", va sentenciar. Finalment, Benavent va destacar la importància d'unificar les forces com a col·lectiu i mirar cap al futur amb esperança.
El poble valencià rep consol dels Reis
Els Reis, al contrari que va ocórrer el passat 3 de novembre a Paiporta, van ser rebuts amb més aplaudiments que increpasses. Encara que hi havia persones amb cartells de protesta al seu voltant, predominaven els visques cap a Felip VI i donya Letizia. A més d'esta calorosa benvinguda, les seues Majestats van estar quasi una hora saludant a les famílies de les víctimes i tractant de consolar a un poble trencat de dolor.
Entre llàgrimes, moltes persones demandaven que aquells que ja no estan amb nosaltres romanguen en la memòria col·lectiva. "Que el meu marit no haja mort en va, que no s'obliden d'ell ni de tots els altres", demanava la dona d'un dels morts a la Reina.
L'altra cara de la moneda
Però no totes les famílies veien amb bons ulls esta missa funeral. De fet, van ser diverses les que van decidir congregar-se entorn de la Catedral per a mostrar el seu descontentament amb l'acte. Segons este col·lectiu, el que cal aconseguir és que els dirigents polítics assumisquen la responsabilitat davant la "falta d'informació i alertes" que es va viure durant el dia de la catàstrofe. Altres persones, en canvi, havien decidit assistir per a commemorar als seus éssers estimats perduts, però han eixit per la porta després de trobar-se dins del lloc als qui consideren "els culpables d'haver deixat morir als seus afins".