La vicepresidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Aitana Mas, ha manifestat que l'Estratègia Valenciana d'Envelliment Actiu i Lluita contra la Soledat no Desitjada 2023-2027 abordarà i impulsarà, entre altres qüestions, mesures per a lluitar contra un dels fenòmens que més està creixent en la societat: "la feminització de la soledat".
A Espanya s'estima que més de 2,5 milions de persones majors se senten soles. Es tracta, ha assenyalat Aitana Mas, d'"una realitat terrible que arriba quasi a la tercera part de les persones majors de 65 anys". Tenint en compte que les dones espanyoles viuen de mitjana cinc anys més que els homes, ha explicat, "de nou, igual que passa amb la pobresa o amb el món laboral, hi ha una feminització de la soledat no desitjada".
La vicepresidenta ha clausurat la jornada tècnica sobre l'Estratègia Valenciana d'Envelliment Actiu i Lluita contra la Soledat no Desitjada 2023-2027, organitzada per la Conselleria d'Igualtat i en la qual han participat professionals i personal especialitzat en aquesta matèria.
Durant tot el dia, s'han desenvolupat taules de treball entorn de les cinc línies de l'Estratègia: Autonomia personal i bon tracte; Convivència i solidaritat intergeneracional; Inclusió i accés als serveis públics; Reptes demogràfics i Participació.
L'Estratègia Valenciana d'Envelliment Actiu i Lluita contra la Soledat no Desitjada, ratificada recentment pel Consell, es configura com una eina dinàmica i eficaç per a establir les polítiques orientades a aconseguir que les persones majors continuen gaudint de la vida al màxim i de la millor manera possible i acompanyades de tota la societat.
La vicepresidenta ha assenyalat que l'Estratègia estableix "polítiques ètiques" d'autonomia personal i d'envelliment actiu "efectives i realitzables", perquè el que fa que una vida siga plena "no és la duració, sinó la qualitat", i, per això, des del Consell "orientem les polítiques a fer que les persones majors puguen afrontar aquesta etapa de la vida com el que és: una oportunitat per a gaudir de la plenitud de la vida, de la tranquil·litat i del temps lliure, per a cuidar-se i afrontar nous reptes que els facen sentir-se bé, per a mantenir el cos i l'esperit en forma".
En aquest sentit, l'Estratègia contempla mesures per a facilitar l'accessibilitat física; l'accés a la comunicació i a la utilització de la tecnologia; l'accés econòmic als recursos i a l'habitatge adaptat; la coordinació entre sistemes per a procurar que la persona puga residir en el seu entorn; la participació de les persones majors i la seua visibilitat, i millorar la imatge social i la sensibilització de la societat cap a aquest sector de la població.
Així mateix, el document pretén donar resposta a la soledat, el maltractament i la violència de gènere en aquesta població i la planificació amb criteris d'igualtat i equitat en tot el territori, amb especial atenció a les dones, a la diversitat funcional, cultural o sexual, i a la fixació de les persones en el territori evitant la despoblació del món rural.
En la seua intervenció, la vicepresidenta ha destacat que el repte demogràfic "és un dels més importants del segle XXI". Actualment, al voltant del 20% dels valencians i valencianes és major de 65 anys, i es tracta d'una tendència "que no deixa de créixer i que requereix noves polítiques públiques per a atendre aquesta realitat" ha assenyalat.
A totes aquestes persones, ha subratllat, va dirigida aquesta Estratègia, que està centrada en "millorar la vida dels qui han contribuït amb el seu esforç, el seu treball i els seus somnis a fer que la nostra societat avançara fins on estem hui".
Línies, objectius i mesures
Durant la jornada celebrada hui, s'han abordat els aspectes més rellevants de l'Estratègia Valenciana d'Envelliment Actiu i Lluita contra la Soledat no Desitjada 2023-2027, que s'organitza entorn de cinc línies estratègiques i 18 objectius amb 61 mesures a implantar, especificant per a cada mesura els òrgans que coordinen i intervenen.
La primera d'aquestes línies, 'Autonomia personal i bon tracte', té com a objectiu promocionar el benestar i l'autonomia a mesura que s'envelleix, a través del desenvolupament de les seues capacitats i des d'un enfocament comunitari.
Com a segona línia s'ha establit la 'Convivència i solidaritat generacional' per a reduir el risc d'aïllament social de les persones majors i la soledat no desitjada. Amb aquest objectiu, es promocionaran entorns amigables, inclusius, accessibles i segurs, que faciliten la interacció social de totes les generacions.
La tercera línia, 'Inclusió i accés als serveis públics', tracta de garantir la universalitat dels serveis i prestacions que afavorisquen la inclusió en el procés d'envelliment actiu, com el foment dels canals d'informació des dels serveis de proximitat; el disseny de propostes de millora dels serveis públics i privats bàsics per a adaptar-los a les necessitats de les persones majors i la formació dels professionals de l'àmbit social i sanitari per a millorar l'atenció a aquest col·lectiu.
'Reptes demogràfics' és la quarta línia que estableix la relació de l'envelliment amb la despoblació i el moviment migratori, per la qual cosa es tracta de fomentar i potenciar la dinamització, participació i permanència de les persones majors en l'entorn rural. Es tracta d'un eix que busca arrelar a les persones en els territoris.
Finalment, la cinquena línia de 'Participació' tracta l'apoderament de les persones majors amb la finalitat de promoure el canvi social cap a un nou paradigma de l'envelliment actiu, que atorgue visibilitat i protagonisme a les persones majors.