L'escolarització obligatòria a Espanya és una proposta del Govern central per a garantir l'accés a una educació i formació digna de tots els ciutadans. No obstant això, la problemàtica de l'absentisme escolar està a l'ordre del dia. De fet, al febrer d'este mateix any, el departament d'Educació de l'Ajuntament de València va quantificar un total de 350 casos d'absència a l'escola.
Xaro Escrig, directora general d'Innovació i Inclusió Educativa, assegura que la Conselleria d'Educació, Cultura, Universitats i Ocupació està treballant en la creació d'un programa de cooperació territorial d'unitats d'acompanyament i orientació tant personal com familiar.
I és que, tal com indica Rocío Gil, regidora d'Esports, Igualtat i Educació del consorci municipal valencià, l'absentisme escolar es tracta d'un "problema transversal" que es manifesta de manera directa en els centres educatius. No obstant això, l'edil recalca que l'origen pot tindre lloc en la mateixa llar i que les conseqüències afecten diversos nivells, entre ells, el familiar. A més, es perpetuen les desigualtats socials i econòmiques de l'alumnat.
Per este motiu, Escrig incidix en la importància crucial d'acompanyar als estudiants i orientar a les famílies perquè comprenguen i s'impliquen en els processos educatius dels seus fills. L'objectiu és facilitar unitats de suport a l'alumnat que presenta absentisme i/o risc d'abandó escolar.
Per al curs 2023-2024, es van incrementar els orientadors educatius en 41 centres de la Comunitat Valenciana, 15 dels quals pertanyen a la província de València, 4 a Castelló i 22 a Alacant. Si bé estos ja comptaven amb entre 26 i 29 unitats, s'ha produït un augment de fins a 12 persones, excepte en aquells col·legis que ja comptaven amb més de 29. Concretament, el reforç d'orientadors es va posar en marxa per a atendre les necessitats, de manera prioritària i preferent, d'alumnes de 16 o 17 anys. Esta contractació de nou personal es va finançar a través dels fons Next Generation i els Mecanismes de Recuperació i Resiliència.
Abandó escolar després de l'etapa obligatòria
Les últimes dades recollides pel Ministeri d'Educació revelen que el 16% de la joventut valenciana deixa d'estudiar després de l'Educació Secundària Obligatòria (ESO) i es llança directament al mercat laboral. Cal destacar, a més, que la Comunitat Valenciana és una de les autonomies que presenten major percentatge d'abandó educatiu primerenc en tot el país.
Asun Pérez, directora de Secció de l'IES Conselleria -un centre que interna a menors d'edat amb problemes de conducta i que presenten absentisme escolar, on es tracta de reenganxar-los als estudis- explica que la problemàtica de l'abandó de la jornada lectiva es troba molt lligada a l'extensió de la Formació Professional (FP) bàsica i a l'aprenentatge d'oficis.
D'altra banda, també és important subratllar que, únicament en la nostra autonomia, menys de la meitat dels joves finalitzen el Batxillerat. De fet, només el 49,7% dels valencians d'entre 24 i 35 anys compten amb estudis superiors, és a dir, una FP superior o una carrera universitària. A més, existix, sens dubte, una bretxa de gènere, ja que el 56% de dones joves valencianes manquen d'estudis superiors enfront del 43% d'homes.
D'altra banda, la Comunitat Valenciana aconseguix el 14,3% en abandó escolar i el 13,6% en persones d'entre 18 i 24 que no han finalitzat la segona etapa de l'Educació Secundària, és a dir, FP de Grau Mitjà, Bàsica o Batxiller.
PAEM (Programa d'Absentisme Escolar Municipal)
Per a pal·liar les conseqüències de l'absentisme escolar i reduir el seu impacte creixent, les institucions seguixen el PAEM (Programa d'Absentisme Escolar Municipal) aprovat l'any 2021. L'objectiu d'este és aconseguir la plena escolarització i reduir l'abandó dels estudis en l'etapa que contempla l'educació obligatòria.
Entre les possibles causes de l'absentisme, el PAEM destaca 4 en concret. D'una banda, la situació personal, en la qual pot influir els problemes de salut, la baixa autoestima o l'exclusió social. Seguidament, també és important el context educatiu, que pot veure's compromés per conflictes de convivència, problemes de relació entre l'alumnat i el professorat o l'ensenyament poc motivador i mancada adaptació a les característiques de l'estudiantat.
D'altra banda, és especialment rellevant la postura sociofamiliar, en la qual poden fomentar l'absentisme problemes com les dificultats econòmiques, la residència en zones aïllades o de difícil accés i les situacions de risc dins del propi nucli familiar (sobreprotecció, desatenció, addicions, violència, etc.). I, finalment, també poden afectar certes situacions extraordinàries, especialment les dificultats d'accés a internet.
Aix, el perfil majoritari de l'alumnat absentista és un adolescent d'entre 13 i 15 anys que es troba en els cursos de primer o segon d'ESO i presenta falta d'hàbits d'estudi i/o desmotivació cap al sistema educatiu.
Per a fer-li front a l'absentisme, el PAEM establix un protocol que inclou tres fases. La primera d'elles consistix a realitzar una sèrie d'actuacions preventives, entre les quals destaquen el control diari d'assistència a classe -i el seu reflex en l'aplicació d'ÍTACA- i la sensibilització de l'alumnat davant la importància d'anar a classe.
La segona etapa posar l'accent en el procediment d'intervenció. Això vol dir que, una vegada identificat l'alumne absentista, s'han d'analitzar les seues causes i recaptar informació. Posteriorment, s'hauria d'indicar a la família i, al costat d'ella, establir un pla de reincorporació de l'estudiant a la jornada lectiva.
L'última se centra en l'avaluació i la millora. Per a això, es realitza un seguiment de l'alumne, al qual se li orienta i anima perquè continue assistint a classe i se l'ajuda a previndre un possible desenllaç en l'abandó dels estudis.